Rachel Reeves
Rachel Reeves (Lewisham, 13 de febrer de 1979) és una política britànica que ha estat cancellera de l'Exchequer des del 2024. Membre del Partit Laborista, ha estat diputada (MP) per Leeds West i Pudsey, anteriorment Leeds West, des del 2010. Anteriorment, va ocupar diverses carteres ministerials i de gabinet a l'ombra entre el 2010 i el 2015 i del 2020 al 2024.
Nascuda a Lewisham, Reeves va anar a la Cator Park School for Girls. Va estudiar PPE a la Universitat d'Oxford abans d'obtenir un màster en economia a la London School of Economics. Es va unir al Partit Laborista als setze anys i més tard va treballar al Banc d'Anglaterra. Després de dos intents fallits de ser elegida a la Cambra dels Comuns, va ser elegida diputada per l'escó de Leeds West a les eleccions generals de 2010. Va donar suport a Ed Miliband a les eleccions de lideratge laborista de 2010 i es va unir al seu escó principal l'octubre de 2010 com a ministra de Pensions a l'ombra. Va ser ascendida al gabinet a l'ombra com a secretària en cap del Tresor a l'ombra el 2011, i més tard es va convertir en secretària d'Estat a l'ombra de Treball i Pensions el 2013. Va ser reelegida al Parlament a les eleccions generals de 2015, i després de l'elecció de Jeremy Corbyn com a líder laborista el mateix any, va deixar el gabinet a l'ombra i va tornar als escons posteriors.
Als escons posteriors, va exercir com a presidenta del Comitè d'Empresa, Energia i Estratègia Industrial del 2017 al 2020. Va ser reelegida a les eleccions generals del 2017 i del 2019. El 2020 va tornar al gabinet a l'ombra com a cancellera a l'ombra del Ducat de Lancaster sota el nou líder Keir Starmer. En la remodelació del gabinet a l'ombra britànic del maig de 2021, va ser ascendida a cancellera a l'ombra de l'Exchequer. Com a cancellera a l'ombra, Reeves va fer campanya amb una plataforma que defensava una economia moderna de l'oferta, una política econòmica que se centra en la millora del creixement econòmic impulsant l'oferta de mà d'obra i augmentant la productivitat, alhora que redueix la desigualtat i els danys ambientals. Va proposar un pla per nacionalitzar els ferrocarrils.
Després de la victòria del Partit Laborista a les eleccions generals de 2024 i la posterior formació del ministeri Starmer, Reeves va ser nomenada membre del govern com a cancellera de l'Exchequer, convertint-se en la primera dona a ocupar el càrrec en els seus més de 800 anys d'història. Al principi del seu mandat, va establir el Fons Nacional de Riquesa, va eliminar certs pagaments de combustible d'hivern, va cancel·lar uns quants projectes d'infraestructures i va anunciar nombrosos augments salarials del sector públic. Va presentar el seu primer pressupost a l’octubre de 2024, on va introduir els augments d'impostos més grans en un pressupost des del març de 1993.
Biografia
Rachel Reeves va néixer el 13 de febrer de 1979 a Lewisham.[1] Els seus pares treballaven com a mestres d'escola primària, estaven molt centrats en l'educació i es van divorciar quan Reeves tenia set anys.[2][3]
Reeves cita la influència del seu pare en la seva política socialdemòcrata i en la de la seva germana Ellie Reeves, també política laborista. Recorda com, quan tenia vuit anys, el seu pare, Graham, va assenyalar el llavors líder del Partit Laborista, Neil Kinnock, a la televisió i «ens va dir que era per qui votàvem». Reeves diu que ella i la seva germana «totes dues saben que érem laboristes des de llavors».[2] Es va unir al Partit Laborista als setze anys.[4]
Va estudiar en una escola bressol, la Cator Park School for Girls de Beckenham.[2]
Reeves va obtenir quatre qualificacions excel·lents al nivell A, en matemàtiques, matemàtiques superiors, economia i política,[2] i va fer campanya pel Partit Laborista a les eleccions generals de 1997.
Reeves va estudiar filosofia, política i economia a la Universitat d'Oxford, on va ser estudiant de grau al New College, on va obtenir una llicenciatura en arts amb una nota de 2:1 el juny del 2000.[2] Del 2003 al 2004, va estudiar un màster en economia a la London School of Economics (LSE), graduant-se amb mèrit.[5][6]
Inici de la carrera professional
Banc d'Anglaterra
Reeves es va incorporar al Banc d'Anglaterra el setembre del 2000 com a part del seu programa de postgrau. En una entrevista del 2021 amb la revista Stylist, Reeves va dir que havia passat una dècada treballant com a economista al Banc d'Anglaterra, però el seu currículum de LinkedIn indicava sis anys al Banc, del setembre del 2000 al desembre del 2006,[7] i que durant un d'aquests anys estava cursant un màster a la LSE.[6] El febrer del 2025, BBC News va informar que el currículum de LinkedIn de Reeves també era incorrecte i que havia deixat el Banc d'Anglaterra el març del 2006.[8]
HBOS
El 2006, Reeves es va traslladar a Leeds per treballar per a la branca minorista de HBOS.[7] El 2024, a causa de les crítiques que Reeves va rebre perquè deia que havia treballat com a economista a HBOS, el seu currículum de LinkedIn va canviar i el seu càrrec al banc es va actualitzar a Banca Minorista.[6][9] The Times va informar que el seu càrrec real era «dirigir un departament de relacions amb els clients que s'ocupava de les queixes i la retenció d'hipoteques».[6] L'informe va fer que els mitjans de comunicació i els polítics de l'oposició es burlessin d'ella amb el sobrenom de Rachel de comptes.[7]
El febrer de 2025, la BBC va informar sobre al·legacions que, mentre era a HBOS, hi va haver una investigació de despeses sobre Reeves i dos altres alts directius per preocupacions de denunciants a principis de 2009 que tres directius utilitzaven els diners del banc per finançar un estil de vida, amb presumptes despeses inapropiades en sopars, esdeveniments, taxis i regals, fins i tot entre ells.[10] La BBC va descobrir que la part inicial d'aquesta investigació, duta a terme per Auditoria Interna, va concloure que els tres directius semblaven haver infringit les normes i que les al·legacions de la denunciant estaven fonamentades, tot i que la BBC no va poder determinar el resultat final de la investigació ni si havia conclòs.[10] La BBC també va informar que el currículum de LinkedIn de Reeves contenia una data de sortida incorrecta de HBOS i que havia deixat el banc per acomiadament voluntari el maig de 2009, en lloc del desembre de 2009, com s'havia dit anteriorment.[8]
Reeves ha dit que una vegada va ser entrevistada per a una feina a Goldman Sachs, però la va rebutjar tot i dir que la feina podria haver-la fet molt més rica.[7]
Carrera parlamentària
Candidatures inicials
Reeves es va presentar com a candidata parlamentària del Partit Laborista a l’escó conservador segur de Bromley i Chislehurst a les eleccions generals de 2005, acabant segona darrere del diputat del Partit Conservador Eric Forth. Després de la mort de Forth el 2006, també es va presentar a les eleccions parcials de 2006 i va acabar en quarta posició. El suport laborista va caure de 10.241 vots a 1.925, en el que es va descriure com una humiliació per als laboristes.[9] El resultat va ser el pitjor rendiment per a un partit governant des del 1991.[7]
Reeves va presentar la seva candidatura per a l'escó de Leeds West a les eleccions generals de 2010, on va substituir John Battle, que havia decidit retirar-se.[7]
Reeves va ser seleccionada per disputar l'escó d'una llista curta de dones de possibles candidates al Parlament del Partit Laborista.[11] Va ser elegida el 6 de maig de 2010 amb una majoria de 7.016, una reducció de 5.794 respecte a la majoria de què gaudia Battle.[7]
Banc del darrere
En el seu discurs inaugural, pronunciat el 8 de juny de 2010,[12] Reeves va elogiar la tasca de Battle i es va comprometre a continuar lluitant per la justícia per a les víctimes del desastre de l'amiant d'Armley i les seves famílies.
| « | És un gran privilegi haver estat elegit diputat per Leeds West i succeir John Battle, que ens va representar aquí durant 23 anys. John ens va demostrar que la política pot marcar la diferència i que els valors i les polítiques correctes poden transformar la vida de les persones. Avui més que mai, necessitem l'ambició de justícia, igualtat i equitat que va impulsar John. És un veritable honor servir com a diputat per Leeds West i, complint amb el meu deure envers els meus electors, actuaré amb les esperances, els somnis i les aspiracions de Leeds West com a guia. | » |
| — Rachel Reeves en el seu primer discurs a la Cambra dels Comuns, juny de 2010 | ||
En una sèrie de preguntes al Parlament, va preguntar si el govern compliria les promeses del govern anterior d'indemnitzar les víctimes d'amiant diagnosticades amb plaques pleurals i d'aplicar una legislació que faciliti la presentació de reclamacions contra les asseguradores. Un mentor de Reeves va ser Alistair Darling, que li va donar consells sobre política econòmica.[2]
Posicions inicials al gabinet a l'ombra i al banc dels diputats
Després de la formació del govern de coalició conservador-liberaldemòcrata després de les eleccions del 2010, Reeves va donar suport a Ed Miliband per al lideratge laborista perquè considerava que era el candidat més disposat a escoltar el que deien els votants sobre on s'havia equivocat el partit.[2] Després de fer-se diputada, Reeves va ser nomenada al Comitè Selecte del Departament d'Empreses, Innovació i Habilitats i després com a ministra de Pensions a l'ombra l'octubre del 2010.[4] En el seu càrrec de ministra de Pensions a l'ombra al gabinet a l'ombra de Miliband, va fer campanya contra l'acceleració proposada pel govern per igualar l'edat de jubilació estatal per a homes i dones. Va ser ascendida al càrrec de secretària en cap a l'ombra del Tresor l'octubre del 2011.[2]
Nomenada secretària d'estat a l'ombra de Treball i Pensions el 2013, Reeves va proposar que qualsevol persona que estigués a l'atur durant dos anys, o un any si fos menor de 25 anys, hauria d'acceptar una feina garantida o perdre l'accés a les prestacions. Això va causar controvèrsia dins del Partit Laborista, i Reeves també va declarar que el Partit Laborista seria més dur que el Partit Conservador a l'hora de retallar la factura de les prestacions. Va causar més controvèrsia a principis del 2015 en afirmar que «Nosaltres [el Partit Laborista] no volem ser vistos com, i no som, el partit que representa els que estan sense feina».[2]
Reeves va ser reelegit a les eleccions generals de 2015 amb un augment del percentatge de vots del 48,0% i una majoria més gran de 10.727.[13]
Torna als escons del darrere
Després de l'elecció de Jeremy Corbyn com a líder el 2015, Reeves no va formar part del seu gabinet a l'ombra i va tornar als escons posteriors. Va donar suport a Owen Smith a les eleccions de lideratge del Partit Laborista del 2016 després de les dimissions massives en protesta pel lideratge de Corbyn enmig del referèndum sobre l'adhesió a la Unió Europea del 2016, però Corbyn va ser reelegit com a líder i Reeves va romandre als escons posteriors durant la resta del seu lideratge.[2]
Reeves era un amic íntim de Jo Cox. Després del seu assassinat el 2016, Reeves li va retre homenatge a la Cambra dels Comuns, acabant l'homenatge dient «Batley i Spen elegiran un nou diputat, però ningú pot substituir una mare». En el moment en què Reeves va acabar, va esclatar a plorar.
El setembre de 2016, Reeves va descriure el seu electorat com com una caixa de pols que podria explotar si no es frenava la immigració. A les eleccions generals anticipades de 2017, Reeves va ser reelegida de nou amb un augment del percentatge de vots del 63,9% i una majoria augmentada de 15.965.[2] Va ser reelegida de nou a les eleccions generals de 2019, aquesta vegada amb una disminució del percentatge de vots del 55,1% i una majoria disminuïda de 10.564.[4]
El 12 de juliol de 2017, Reeves va ser elegida presidenta del Comitè d'Empreses, Energia i Estratègia Industrial, i va ser reelegida el gener de 2020, exercint el càrrec fins al seu retorn a la primera fila l'abril de 2020.[2]
Gabinet d'ombres de Starmer
Quan Keir Starmer va succeir Corbyn com a líder laborista el 2020 després de guanyar les eleccions al lideratge del partit, Reeves va ser nomenat/batejat canceller a l'ombra del Ducat de Lancaster, amb la responsabilitat de la resposta laborista al Brexit i seguint Michael Gove.[14]
Canceller a l'ombra de l'Hisenda
Reeves va assumir el càrrec de canceller a l'ombra del Ministeri d'Hisenda en una remodelació del gabinet a l'ombra el 9 de maig de 2021, substituint Anneliese Dodds.[14] Com a canceller a l'ombra, Reeves es va oposar a aspectes dels pressupostos presentats per Rishi Sunak, Kwasi Kwarteng i Jeremy Hunt. Va ser particularment crítica amb el pressupost de Kwarteng, ja que provocava inestabilitat financera.
El desembre de 2021, Reeves va dir que donaria suport a una retallada de 2 penics del tipus bàsic de l'impost sobre la renda, si els conservadors ho proposaven. Es va oposar a l'augment previst de l'1,2% dels tipus de la Seguretat Social. Reeves va dir que els laboristes tenien previst substituir els tipus d'interès empresarials per un nou sistema que cobrés les botigues de manera justa en comparació amb les grans empreses en línia.[15]
En una entrevista amb el Financial Times, en què va esbossar el seu proper discurs a Bury sobre l'enfortiment de l'economia, Reeves va dir que un govern Starmer seria pro-empreses i compromès amb la disciplina fiscal. Va dir que Gran Bretanya havia vist dècades perdudes de creixement a l'estil japonès, que el govern laborista revertiria seguint les normes fiscals i eliminant els préstecs per a la despesa diària, sense compromisos de despesa electoral no finançats. Això, va dir, permetria que la despesa de capital pública, per sobre del límit actual del 3% del PIB anual, promogués el creixement. El Partit Laborista seria tant pro-treballador com pro-empreses. Reeves no creia que Gran Bretanya es reincorporés a la Unió Europea ni al seu mercat únic en els propers 50 anys. Va dir que estava en contra del retorn de la llibertat de circulació de treballadors entre el Regne Unit i la UE.[16][17] Reeves també va dir que la disminució de membres del Partit Laborista era una bona cosa, ja que estava perdent partidaris no desitjats.[16]
En el seu discurs a Bury el 20 de gener de 2022, on va ser presentada pel diputat Christian Wakeford, que recentment havia desertat als laboristes dels conservadors enmig de l'escàndol del Partygate, va afegir més detalls al seu pla:[18][19]
- 28 mil milions de lliures anuals d'inversió climàtica, que crearia llocs de treball al Regne Unit i donaria suport a la fabricació de bateries, l'energia d'hidrogen, l'energia eòlica marina, la plantació d'arbres, les defenses contra inundacions i l'aïllament de la llar (que des de llavors s'ha retrocedit);[20]
- Un objectiu de crear 100.000 noves empreses en cinc anys;
- Reconeixement mutu de les qualificacions professionals amb la UE;
- Acords veterinaris per ajudar la indústria alimentària i de begudes;
- Restaurar les gires sense visat per als músics.
L'abril de 2022, després que els diputats acceptessin remetre l'aleshores primer ministre, Boris Johnson, al Comitè de Privilegis de la Cambra dels Comuns per investigar si havia menyspreat el Parlament per enganyar-los sobre les festes de confinament de Downing Street, Reeves va tuitejar: «L'honestedat i la integritat importen en la nostra política i per a la nostra democràcia. Avui els conservadors no han aconseguit defensar cap de les dues coses. Gran Bretanya es mereix alguna cosa millor».[2]
El 2023, després que el Partit Laborista abandonés la seva promesa d'eliminar les taxes de matrícula universitària, Reeves va dir que «les circumstàncies des que [Starmer] es va convertir en líder han canviat significativament» i va culpar la gestió de l'economia per part del govern conservador del canvi de política.[21]
Més tard aquell mateix mes, Reeves va ser classificada com a número u a la llista Left Power List 2023 del New Statesman, per sobre de Keir Starmer, que la va descriure com la persona més influent de l'esquerra britànica actual.[2]
El 31 de gener de 2024, Reeves va anunciar que el Partit Laborista no reintroduiria un límit a les bonificacions dels banquers, tot i haver qüestionat per què els conservadors havien eliminat el límit a l'octubre de 2023.[2] La decisió estava relacionada amb les grans entrades de diners al Partit Laborista de bancs globals, empreses de serveis professionals, consultories i financers des del 2022.[2] L'endemà, Reeves va anunciar que el Partit Laborista no augmentaria l'impost de societats al proper parlament si arribava al poder.[4]
El 8 de febrer de 2024, Starmer i Reeves van anunciar la política d'inversió climàtica de 28.000 milions de lliures anuals, vista com la política econòmica i ambiental central del Partit Laborista, es reduiria a la meitat, i dos terços d'aquesta quantitat serien despeses existents. Aquesta reducció de la inversió va ser en resposta a la situació econòmica amb tipus d'interès més alts i per evitar crítiques conservadores a les properes eleccions generals.[20] Reeves va dir: «Volem portar llocs de treball a Gran Bretanya, reduir les factures d'energia, augmentar la nostra seguretat energètica i també descarbonitzar l'economia... Si no necessiteu gastar 28 mil milions de lliures fent això, és fantàstic». Les subvencions per a l'aïllament de la llar, que formen part de la política, serien les més reduïdes per protegir esquemes com ara una empresa d'energia neta de propietat pública Great British Energy i un fons sobirà de riquesa.[22][23] Més tard aquell mateix mes, The Daily Telegraph va informar que Reeves havia acceptat una donació de 10.100 lliures de Bernard Donoughue, un company laborista escèptic sobre el clima, dies abans que el laborisme abandonés la seva promesa insígnia de despesa en energia verda de 28.000 milions de lliures. Lord Donoughue va dir a The Daily Telegraph que la donació estava totalment relacionada amb la promesa de despesa.[2]
Canceller de l'Exchequer (2024-present)
A causa de la Revisió Periòdica de les circumscripcions de Westminster del 2023, la circumscripció de Reeves a Leeds West va ser abolida i substituïda per Leeds West i Pudsey. A les eleccions generals del 2024, Reeves va ser elegit al Parlament com a diputat per Leeds West i Pudsey amb el 49,3% dels vots i una majoria de 12.392.[2]
Després de la victòria aclaparadora del Partit Laborista a les eleccions i la formació del ministeri Starmer, Reeves va ser nomenada membre del govern com a Cancellera de l'Exchequer. Es va convertir en la primera dona a ocupar el càrrec de Cancellera en els seus més de 800 anys d'història.[2] En prendre possessió del càrrec, Reeves va declarar que, com que no hi ha una gran quantitat de diners, se centrarà en desbloquejar la inversió del sector privat, ja que creu que la inversió del sector privat és la base vital d'una economia reeixida.[24][25] Va fer la seva primera declaració com a Cancellera dos dies després, anunciant mesures per fer créixer l'economia. Reeves també va anunciar que el seu primer pressupost es publicaria el 30 d'octubre de 2024.[4]
| « | A cada jove i nena... a cada jove i nena que està mirant això: que avui demostri que no hi hauria d'haver límits a les vostres ambicions, les vostres esperances o els vostres somnis. | » |
| — Declaració de Rachel Reeves al Tresor de Sa Majestat, juliol de 2024 | ||
El 9 de juliol, Reeves va anunciar que es crearia un fons nacional de patrimoni, amb un pressupost total de 7,3 mil milions de lliures. Reeves descriu el fons com a servei de consergeria per a inversors i empreses que volen invertir a Gran Bretanya, perquè sàpiguen on anar i té com a objectiu atraure 3 lliures de fons privats per cada lliura proporcionada pel sector públic. Les inversions seran gestionades per l'actual UK Infrastructure Bank, dirigit per l'exdirector executiu de HSBC, John Flint, amb el suport d'un British Business Bank renovat.[26] El fons buscarà desplegar 1.800 milions de lliures als ports, 1,5 mil milions per a gigafàbriques, incloent-hi 2,5 mil milions de lliures per a vehicles elèctrics per netejar acer, mil milions de lliures per a la captura de carboni i 500 milions de lliures per a hidrogen verd. Per tant, l'enfocament principal serà en les iniciatives verdes i la fabricació tradicional, sense cap provisió financera per a la digitalització, la innovació o la millora en altres sectors.[26] El 14 d'octubre, Reeves va anunciar que el Banc d'Infraestructures del Regne Unit es convertiria en el Fons Nacional de Riquesa.[2] El fons rebatejat va rebre una injecció de diners de 5.800 milions de lliures. Això va suposar 1.500 milions de lliures menys que els 7.300 milions de lliures previstos inicialment.[4]
El 29 de juliol, Reeves va anunciar les conclusions d'una auditoria de despeses que s'havia dut a terme després de les eleccions generals de 2024,[2] en les quals va acusar l'anterior govern conservador d'amagar un forat negre de 21.900 milions de lliures a les finances públiques.[4] En la revisió de la despesa, va anunciar 11,6 mil milions de lliures d'augments salarials del sector públic, inclòs un acord salarial de dos anys per a metges júniors per valor d'un 22% de mitjana per aturar la vaga. Per cobrir els costos del forat negre, Reeves va anunciar retallades per valor de 5,5 mil milions de lliures per al 2024, augmentant a 8,1 mil milions de lliures el 2025.[2] Entre les decisions que va anunciar hi havia la supressió dels pagaments de combustible d'hivern per als pensionistes que no rebien crèdit de pensió ni altres prestacions basades en els recursos, cosa que va rebre crítiques generalitzades.[2] També va cancel·lar els plans del govern anterior per a l’Advanced British Standard, i uns quants projectes d'infraestructura previstos.[4] També va confirmar diverses pujades d'impostos, inclosa la promesa del manifest laborista de cobrar un IVA del 20% a les taxes de les escoles privades, que va confirmar que començaria el gener del 2025, i un augment de l'impost sobre els beneficis imprevistos de les empreses d'energia i gas que començarà a partir del novembre del 2024.[2]
Pressupost del 2024
El 30 d'octubre, Reeves va presentar el seu primer pressupost, que va ser el primer pressupost laborista des del 2010[2] i el primer pressupost de la història presentat per una dona.[2] En el pressupost, va anunciar augments d'impostos per valor de 40.000 milions de lliures, la major pujada d'impostos en un pressupost des del 1993.[4] Entre les mesures que va anunciar hi havia un augment de la Seguretat Social dels empresaris al 15% sobre els salaris superiors a 5.000 lliures a partir de l'abril del 2025,[2] llindars de l'impost sobre la renda que augmentarien en línia amb la inflació després del 2028, canvis en l'impost de successions agrícoles que signifiquen que l'impost de successions del 20% s'aplicaria efectivament a les finques rurals per sobre del valor d'un milió de lliures a partir de l'abril del 2026, i un augment del límit de la tarifa única d'autobús a 3 lliures a partir del gener del 2025.[2] L'OBR va preveure que el pressupost significaria que la càrrega fiscal s'establiria al seu nivell més alt de la història registrada.[2] El director de l'Institut d'Estudis Fiscals, Paul Johnson, va acusar Reeves de minar encara més la confiança en els polítics.[4] Reeves va dir més tard que no era un pressupost que voldria repetir, i va acceptar que les pujades d'impostos probablement afectarien el creixement salarial dels treballadors. Reeves també va dir que es va equivocar durant les eleccions en descartar possibles pujades d'impostos.[2]
Pressupost del 2025
Reeves va presentar els detalls del seu segon pressupost el 26 de novembre de 2025.
Presumpta infracció del codi ministerial
La presidenta de la Cambra dels Comuns, Lindsay Hoyle, va amonestar Reeves a la Cambra dels Comuns el 28 d'octubre de 2024, dient que estava molt i molt decebut i que trobava totalment inacceptable que hagués donat informació a periodistes dels Estats Units sobre el proper pressupost, en contravenció del codi ministerial. El codi espera que els principals anuncis del govern es facin a la Cambra dels Comuns abans que als mitjans de comunicació. Hoyle va dir que les primeres revelacions van ser una descortesia suprema cap a la Cambra.[2]
El 2025, els detalls del pressupost es van filtrar de nou abans que es lliurés a la Cambra dels Comuns, quan l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària va publicar la seva resposta al seu lloc web aquell mateix dia.[2]
Regals i conflictes d'interessos
El setembre de 2024, es va revelar que Reeves va agafar roba per valor de 7.500 lliures de dos donants, Lord Alli i Juliet Rosenfeld, i ho va defensar dient: «No és una cosa que faré al govern». El gener de 2025, la secretària econòmica del Tresor i ministra anticorrupció de Reeves, Tulip Siddiq, va dimitir després de ser nomenada membre de la Comissió Anticorrupció de Bangladesh.
El juny de 2025, es va revelar que Reeves va acceptar 27.000 lliures en donacions d'una empresa de pressió americana propietat de KKR, una empresa de capital privat que va licitar per Thames Water. Això va pagar el personal de campanya i una recepció amb begudes de 13.000 lliures després que Reeves es convertís en cancellera, mentre que, segons sembla, va pressionar el Departament de Medi Ambient i Afers Rurals perquè no passés cap empresa d'aigua a propietat pública.
A l'octubre de 2025 es va informar que Reeves havia llogat la seva casa de Londres sense la llicència de propietari requerida.[2]
Posicions polítiques
Política interior
Economia
Reeves és membre de la Fabian Society. Ha escrit estudis sobre la crisi financera del 2008 per a la Fabian Review, l’Institute for Public Policy Research,[2] la Socialist Environment and Resources Association,[4] i l'European Journal of Political Economy (l'entrada Who's Who de Reeves diu incorrectament que va contribuir al més prestigiós Journal of Political Economy[2]). En un article per a Renewal titulat The Politics of Deficit Reduction, Reeves ofereix la seva crítica de la situació financera actual i dels esforços per reduir el dèficit pressupostari.[2] Reeves va ser una defensora de l'expansió quantitativa el 2009,[2] per pal·liar la Gran Recessió després d'haver estudiat els efectes de la política al Japó a principis dels anys 2000.[2]
Securonomics
Des del 2022, Reeves ha defensat l'economia moderna de l'oferta, una política econòmica que se centra en les infraestructures, l'educació i l'oferta de treball rebutjant les retallades d'impostos i la desregulació.[27][28] El maig de 2023, Reeves va encunyar el terme securonomics per referir-se a la seva versió d'aquesta política econòmica, originalment en un discurs públic al Peterson Institute for International Economics.[29][30] Està molt inspirada en la política econòmica del president dels Estats Units, Joe Biden, en particular en la seva Llei de Reducció de la Inflació.[31] La securonomics es basa en la creença que la globalització no ha aconseguit els seus objectius declarats i que les economies del món occidental s'han d'adaptar en resposta.[7] Implicaria un estat actiu productivista[30] que assumiria un paper més actiu en la gestió de l'economia de lliure mercat, impulsant la producció i elaborant una política industrial, cadenes de subministrament més fortes i més cooperació econòmica amb aliats internacionals amb objectius econòmics similars.[29][31] Reeves va dir que creia que l'estat actiu forma part d'un consens global emergent liderat per l'administració Biden que substituirà el consens econòmic neoliberal, i que la política econòmica ha d'estar impulsada per la necessitat de seguretat.[29][32] Des de les eleccions, Reeves ha declarat que «no hi ha una gran quantitat de diners, així que necessitem desbloquejar la inversió del sector privat», cosa que sembla impedir un paper fiscal significatiu per a l'estat en la promoció de la productivitat i, per tant, s'acosta més a l’economia tradicional de l'oferta que l'oferta moderna rebutja.[7][24]
En una entrevista amb el Financial Times el maig de 2023, Reeves va dir que la seguretat econòmica s'havia de basar en la roca de la responsabilitat fiscal. Va dir que la seva proposta de 28 mil milions de lliures, la versió laborista de la Llei de reducció de la inflació, havia d'adaptar-se a les seves normes fiscals.[32] El juny de 2023, el pla d'inversió es va revisar a un desplegament gradual on la inversió anual augmentaria gradualment fins a 28 lliures. mil milions al voltant del 2027.[7][33] Va argumentar que, després de l'impacte econòmic de la crisi energètica mundial del 2021-2023, la crisi dels preus dels aliments i el minipressupost del govern de Truss, el pla només serà possible si tenim un control fèrric sobre la despesa pública i els ingressos fiscals».[29][33] The New Statesman va informar que en una entrevista Reeves va dir que «un govern laborista no introduiria impostos anuals sobre el patrimoni i la terra; no augmentaria l'impost sobre la renda; no igualaria els tipus de guanys de capital i l'impost sobre la renda; no es tornaria a unir al mercat únic europeu i a la unió duanera; no canviaria l'objectiu d'inflació del Banc d'Anglaterra i reformaria el seu mandat rígid; ni passaria a ser de propietat pública les empreses de serveis públics privades, excepte els ferrocarrils».[29]
Transport
Reeves va donar suport al projecte ferroviari High Speed 2, i va plantejar el tema a la Cambra dels Comuns,[2] a més de fer campanya a favor de la proposta d'estació de ferrocarril de Kirkstall Forge.[34]
Educació
Reeves s'oposa a una major selecció en el sistema educatiu.[35][36] El 2018, va dir que volia veure més nens educats en escoles integrals i menys nens educats en escoles primàries i privades, i va dir que sempre s'ha oposat i sempre s'oposarà a una major selecció en el sistema educatiu a causa de la seva creença que era un pas enrere, no un pas endavant.[36]
Reeves ha donat suport a l'abolició de les escoles privades. Va dir que les escoles independents segreguen els nens en funció de la riquesa dels pares i reforcen els privilegis i divideixen les comunitats. També ha donat suport a Labour Against Private Schools, un grup de campanya que demana la integració de les escoles privades al sector estatal i anteriorment l'abolició de l'Eton College, afirmant que estava orgullosa d'estar amb el grup en el seu llançament el juliol de 2019.[35]
Cultura
El 2008, Reeves va participar en la campanya per salvar els històrics banys de Bramley.[2] Va iniciar una col·laboració entre la Universitat d'Arts de Leeds, el Leeds City College i l'Ajuntament de Leeds per crear una nova obra d'art pública a Leeds que representés dones.[37] Aquest projecte va culminar amb la inauguració de l'escultura Ribbons de Pippa Hale el 2024. L'escultura conté els noms de 383 dones de la ciutat nominades públicament.[38][39][40][41]
Pobresa
El 2018, mentre parlava dels baixos nivells d'atur, Reeves va dir que l'ocupació era una via cap a la pobresa i no una sortida. El 2022, enmig de la crisi del cost de la vida, va dir que, malgrat els baixos nivells d'atur, molts llocs de treball pagaven salaris que eren inassequibles per viure, i va demanar que augmentin les prestacions per ajudar a reduir els nivells de pobresa.[2] Més tard també va dir que la crisi del cost de la vida, juntament amb l'austeritat i la pandèmia de la COVID-19, havia afectat greument les famílies, i va proposar el nou acord del Partit Laborista per als treballadors, reformes del Crèdit Universal i una estratègia contra la pobresa infantil com a mesures per ajudar a reduir la pobresa infantil.[4]
Al principi del seu mandat com a cancellera de l'Exchequer, Reeves es va oposar a l'eliminació del límit de la prestació per a dos fills. Malgrat les pressions dels diputats laboristes dels escons posteriors per aixecar el límit després d'una moció de l'SNP que preveia que l'eliminació del límit trauria immediatament 300.000 nens de la pobresa, Reeves va dir que no faria una promesa sense finançament.[4] Reeves va citar les propostes dels laboristes per a la creació de més guarderies i clubs d'esmorzars gratuïts a totes les escoles primàries com a prova del compromís dels laboristes per abordar el problema; afirmant que tindrien un impacte material en la pobresa infantil.[2]
Problemes socials i llibertats civils
Matrimoni entre persones del mateix sexe
Reeves va votar a favor de la introducció del matrimoni entre persones del mateix sexe a Anglaterra i Gal·les el 2013, i també va votar a favor de la introducció del matrimoni entre persones del mateix sexe a Irlanda del Nord el 2019.[2]
Drets transgènere
El setembre de 2021, durant una entrevista a LBC, el presentador Nick Ferrari li va preguntar a Reeves si era transfòbic dir que només les dones tenen coll uterí. Ella va respondre: Jo no diria això.[2]
Reeves ha donat suport a la prohibició de les dones transgènere de competir en l'esport femení i a l'exclusió de les dones transgènere de l'ús dels espais per a dones. En una entrevista amb The Times el 2022, Reeves va declarar, pel que fa als drets de les persones transgènere, que una dona és algú amb una biologia diferent de la biologia d'un home.[2]
Mort assistida
L'agost de 2024, es va informar que Reeves estava indecisa sobre la mort assistida.[42] Va fer referència als seus avis materns que patien la malaltia d'Alzheimer i demència durant els darrers anys de la seva vida com a exemples de per què entén el desig d'una legislació sobre la mort assistida, però va dir que temia que la gent estigués sota pressió, i també va dir que voldria assegurar-se que hi hagués les garanties adequades.[42]
El 29 de novembre de 2024, Reeves va votar a favor del projecte de llei sobre mort assistida de Kim Leadbeater en la seva segona lectura.[2]
Política exterior
Rússia i Ucraïna
Reeves va condemnar la invasió russa d'Ucraïna el febrer de 2022.[2] El mateix mes de la invasió, Reeves, juntament amb el secretari d'Afers Exteriors a l'oposició, David Lammy, i el secretari de Comerç Internacional a l'oposició, Nick Thomas-Symonds, van escriure una carta al govern en què demanaven més sancions pel que van qualificar com una violació atroç del dret internacional. A la carta, van demanar al govern que ampliés els controls d'exportació per incloure els béns de luxe, ampliés el nombre de bancs als quals se'ls impedeix accedir a la lliura esterlina, apliques sancions a la riquesa sota el nom de membres de la família, ampliés les sancions sectorials per cobrir les assegurances i sancionés el president rus Vladímir Putin juntament amb una llista ampliada d'oligarques i còmplices.[43]
Reeves es va oposar al compromís del president dels Estats Units, Joe Biden, d'enviar bombes de dispersió a Ucraïna.[2] Va dir que no estava convençuda que fossin armes apropiades, i també va dir que això li causava profunda preocupació i va dir que les armes podrien tenir un impacte no només al camp de batalla aquell moment, aquell dia, sinó durant mesos i anys després.[4]
Israel i Palestina
Reeves és vicepresident de Labor Friends of Israel,[44] va contribuir amb un capítol a un llibre sobre política i societat israelianes, i dóna suport a la Fundació Auschwitz-Birkenau.[4] El 2014, Reeves es va abstenir en una moció parlamentària per reconèixer l'Estat de Palestina, que va ser aprovada amb el suport del Partit Laborista sota el lideratge d’Ed Miliband, després que Reeves i altres diputats laboristes pro-Israel demanessin a Miliband que no fes un vot de tres línies a favor de la moció.[2][44] Reeves va condemnar l'atac de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre de 2023 i va dir que Israel tenia tot el dret a defensar-se sempre que respectés les normes internacionals d'enfrontament. Reeves va dir que no tenia temps per a esdeveniments marginals pro-palestins que es fessin a la conferència laborista.[45] En resposta als comentaris de Jeremy Corbyn que per resoldre la situació Israel hauria de posar fi a la seva ocupació de Palestina, Reeves va dir que Gaza no està ocupada per Israel i va dir que la causa real del que estava passant era un atac terrorista. Reeves també va dir que volia veure un estat palestí coexistint al costat d'un Israel segur, però va dir que el terrorisme no era la manera d'arribar-hi.[2]
El novembre de 2023, Reeves va qualificar el que estava passant amb civils innocents i particularment nadons en aquell hospital com a esquinçador i va dir que estava increïblement preocupada per les escenes que es veien a Gaza Va instar Israel a mostrar moderació i permetre l'entrada d'aigua, medicaments i combustible a Gaza i a aquests hospitals i va demanar al govern de Rishi Sunak i a altres aliats internacionals que posessin més pressió sobre el govern de Binyamín Netanyahu perquè mostrés moderació. També va defensar la negativa de Keir Starmer a donar suport a un alto el foc, dient que un alto el foc no era una cosa que es pot dictar i que s'ha de negociar.[46]
Brexit i Unió Europea
Reeves va fer campanya per romandre a la Unió Europea (UE) en el referèndum del Brexit del 2016. Després que el resultat fos favorable a la sortida de la UE, Reeves va demanar una política d'immigració més estricta mitjançant la fi de la lliure circulació com a part de l'acord del Brexit, però també va demanar el major accés possible al mercat únic sense tenir lliure circulació. Després del Brexit, Reeves també va demanar que les importacions i exportacions es mantinguessin lliures d'aranzels, que hi hagués una inversió adequada en infraestructures a tot el país en lloc de només a Londres, un sistema de guarderia infantil universal i gratuïta per a tots els pares treballadors de nens en edat preescolar, que va dir que s'hauria de finançar eliminant les retallades de l’impost de successions del canceller George Osborne, i també que el Regne Unit sigui l'ombra de la legislació laboral de la UE.[2][4]
En el fullet de la Societat Fabiana Beyond Brexit, va escriure: «Crec fermament que la pertinença a la unió duanera i al mercat únic és la millor manera de protegir l'ocupació i el creixement i proporcionar una plataforma estable des de la qual els laboristes puguin construir el seu nou assentament econòmic. Romandre en la unió duanera i en el mercat únic és el millor resultat per a la nostra economia i el millor resultat per a les llars de tot el Regne Unit».[2]
Reeves va donar suport al vot popular, a una proposta de segon referèndum sobre el Brexit, i va dir que el Partit Laborista faria campanya per romandre a la UE si se celebrava el segon referèndum. Es va oposar a les restriccions a la lliure circulació de treballadors i va dir que el país seria «més pobre amb menys llocs de treball» fora de la UE, però també va dir que els negocis no podrien «continuar com sempre» i va demanar una reforma de la UE.[47] El 2020, com a cancellera a l'ombra del Ducat de Lancaster, Reeves va dir que preferiria molt que el país romangués a la UE, però va dir que no ajudaria el país a seguir endavant, i va confirmar que el Partit Laborista no es reincorporaria a la UE si era elegit per al govern.[2]
Reeves s'ha referit a la immigració com una de les principals causes del vot del país per marxar en el referèndum, dient en una entrevista amb el Financial Times el 2024 que quan els seus electors van votar per marxar va ser purament per la immigració.[2]
Xina
En un discurs en què exposava la seva política de seguretat econòmica el juliol de 2023, Reeves va afirmar que una Xina en ascens estava «desequilibrant el vell ordre global d'un món unipolar». Més tard, el març de 2024, va dir que la Xina «ocupa un lloc destacat a l'escenari mundial» en referència al que percep com un canvi al món cap a una multipolaritat desequilibrada.[2]
Reeves ja havia demanat anteriorment reduir la dependència econòmica del Regne Unit amb la Xina.[2] Anteriorment, el 2022, va dir que pensava que el Regne Unit «encara depèn massa de la Xina» i també va dir que el Regne Unit depèn massa de països que no comparteixen els valors del Regne Unit per a les necessitats bàsiques.[48] No obstant això, va insistir que volia dir que «no significava tallar tots els vincles» amb la Xina, sinó protegir la seguretat nacional com la primera cosa que calia fer.[48] Com a cancellera de l'Exchequer, Reeves es va oposar a la imposició d'aranzels als vehicles elèctrics de la Xina en el pressupost de l'octubre del 2024, afirmant que no volia «tancar l'economia del Regne Unit a les importacions i exportacions»,[2] i també va dir que el Regne Unit «es beneficia dels vincles comercials a tot el món, inclosa la Xina».[2][4]
La visita de Reeves a la Xina a mitjans de gener de 2025 té com a objectiu enfortir els llaços econòmics amb Pequín. La reunió se centrarà en la normalització de les relacions amb el Regne Unit. El desembre de 2024, Reeves va esmentar que hi ha una relació pragmàtica amb la Xina, afirmant que són el cinquè soci comercial més gran i que han invertit 32.000 milions de lliures en exportacions.[2]
Referències
- ↑ «Rachel Reeves: 'I look at the life choices Ed Miliband's made and do not envy that'». The Independent, 21 novembre 2011 [Consulta: 26 octubre 2023].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 «The G2 interview». The Guardian, 10 juliol 2023 [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Rachel Reeves interview». Politics Home, 23 maig 2020 [Consulta: 27 gener 2021].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «Leeds West MP: Rachel Reeves interview». yorkshireeveningpost, 2 juny 2010. Arxivat de l'original el 3 juny 2010 [Consulta: 30 juliol 2010].
- ↑ Reeves, Rachel. «About Rachel». Rachel Reeves MP. Arxivat de l'original el 23 abril 2010. [Consulta: 30 juliol 2010].
- 1 2 3 4 «Rachel Reeves and the five claims about her fiddling CV». The Times, 22 novembre 2024. Arxivat de l'original el 23 novembre 2024.
De subscripció o mur de pagament - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «The G2 interview». The Guardian, 10 juliol 2023 [Consulta: 22 juliol 2024].
- 1 2 «Reeves's CV exaggerated time at Bank of England». BBC [Consulta: 13 febrer 2025].
- 1 2 «Leeds West MP: Rachel Reeves interview». Yorkshireeveningpost, 2 juny 2010. Arxivat de l'original el 3 juny 2010 [Consulta: 30 juliol 2010].
- 1 2 «The Chancellor and her expenses before she became an MP». BBC [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ «Women at war». Yorkshireeveningpost, 23 agost 2007. Arxivat de l'original el 28 abril 2016 [Consulta: 9 juny 2011].
- ↑ «Economic Affairs and Work and Pensions». TheyWorkForYou, 8 juny 2010. Arxivat de l'original el 25 octubre 2012. [Consulta: 29 juliol 2011].
- ↑ «Election Data 2015». Electoral Calculus. Arxivat de l'original el 17 octubre 2015. [Consulta: 17 octubre 2015].
- 1 2 Doherty, Caitlin «Reeves rises while Dodds drops in Labour reshuffle». Evening Standard, 9 maig 2021 [Consulta: 9 maig 2021].
- ↑ Boscia, Stefan «Labour's Rachel Reeves would support cut to UK basic rate of Income Tax». City A.M. [Londres], 9 desembre 2021 [Consulta: 25 gener 2022].
- 1 2 Parker «Labour party is now 'pro-business', vows Rachel Reeves». Financial Times, 19 gener 2022 [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ Calvert «Shadow chancellor Rachel Reeves says Labour has ditched Corbynite past and is now 'pro-business'». Independent, 20 gener 2022 [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ «Labour now the pro-business party, says Labour's Rachel Reeves». BBC News, 20 gener 2022 [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ Dumitriu, Sam «Rachel Reeves must ground Labour's policy in compelling plans for economic growth». City A.M., 25 gener 2022 [Consulta: 25 gener 2022].
- 1 2 Stacey, Kiran «Labour cuts £28bn green investment pledge by half». The Guardian, 8 febrer 2024 [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Labour principles have not changed, says Reeves after tuition fees U-turn». Express & Star, 3 maig 2023 [Consulta: 9 juny 2023].
- ↑ «Dropping of £28bn pledge marks a shift in Reeves's entire economic philosophy». The Guardian, 8 febrer 2024 [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Starmer to scale back home insulation scheme as part of green policy U-turn». The Guardian, 8 febrer 2024 [Consulta: 9 febrer 2024].
- 1 2 «Reeves: 'There's not a huge amount of money'». BBC, 5 juliol 2024 [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «https://www.independent.co.uk/news/uk/politics/labour-cabinet-keir-starmer-who-general-election-b2574493.html». Independent, 5 juliol 2024 [Consulta: 5 juliol 2024].
- 1 2 «Rachel Reeves launches £7.3bn national wealth fund». Guardian, 9 juliol 2024. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Wearmouth, Rachel. «Why Keir Starmer has borrowed the Tories' "magic money tree" attack line». New Statesman, 25 juliol 2022. [Consulta: 10 juny 2023].
- ↑ > obres.co, 7 juliol 2022 [Consulta: 10 juny 2023].
- 1 2 3 4 5 newstatesman, 7 juny 2023 [Consulta: 9 juny 2023].
- 1 2 independent.co, 24 maig 2023 [Consulta: 10 juny 2023].
- 1 2 bbc, 24 maig 2023 [Consulta: 10 juny 2023].
- 1 2 Financial Times, 23 maig 2023 [Consulta: 10 juny 2023].
- 1 2 Morton, Becky «Rachel Reeves waters down Labour £28bn green investment pledge». BBC News, 9 juny 2023 [Consulta: 9 juny 2023].
- ↑ «Leeds West MP: Rachel Reeves interview». Yorkshireeveningpost.co, 2 juny 2010. Arxivat de l'original el 3 juny 2010 [Consulta: 30 juliol 2010].
- 1 2 «Rachel Reeves backed campaign to abolish private schools». Telegraph, 17 juny 2024 [Consulta: 5 agost 2024].
- 1 2 «Wes Streeting has unintentionally revealed Labour's plans to tax and spend – Councillor Antony Antoniou», 17 juny 2024. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Leeds sculpture celebrates 400 women, from suffragists to boxers». The Guardian, 12 octubre 2024 [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «City's notable women celebrated with new sculpture». BBC, 12 octubre 2024 [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Ribbons sculpture, Leeds – Pippa Hale». [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Leeds sculpture to celebrate city's notable women». BBC, 5 maig 2024 [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «About». Ribbons Sculpture Leeds. [Consulta: 14 octubre 2024].
- 1 2 Thomson, Rachel Sylvester | Alice. «Rachel Reeves: 'I always feel like I need to prove myself'». The Times, 5 agost 2024. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Ukraine invasion: Tougher sanctions needed so that Putin can't 'live Mayfair lifestyle in Moscow', Labour says». news sky [Consulta: 5 agost 2024].
- 1 2 «Anger grows within Labour over forced Palestinian vote». Independent.co.uk, 10 octubre 2014 [Consulta: 11 octubre 2014].
- ↑ «Labour left raises Palestinian plight as leadership focuses on Hamas's bloodshed». The Independent, 9 octubre 2023. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Labour's Rachel Reeves urges Israel to 'show restraint' in Gaza». The Independent, 14 novembre 2023.
- ↑ «Rachel Reeves: “I would like Labour to be clear that if there was a referendum, we would campaign to Remain”». Politics Home, 25 febrer 2020. [Consulta: 5 agost 2024].
- 1 2 «UK must cut economic reliance on China, says Labour». Telegraph, 9 desembre 2022 [Consulta: 9 agost 2024].