Radar tipus 281
 El 281B a bord del HMS Swiftsure a Scapa Flow | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | radar de d'alerta primerenca |
| Caracteritza per | PRF=50 per segon Amplada del feix= 35º (horitzontal) Amplada del pols=2-3 μs a 15 μs Abast= 115 nmi Altitud=9.100m |
| Cronologia | |
| Origen |  Regne Unit |
| Entrada en servei | 1940 |
| Característiques | |
| Potència consumida | 350 kW-1 MW |
| Freqüència | 86-94 MHz |
El radar Tipus 281 va ser un radar d'alerta primerenca naval britànic desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial. Va substituir el Tipus 79 com a principal radar d'alerta primerenca de la Royal Navy durant la guerra.
El sistema prototip es va muntar al creuer lleuger HMS Dido a l'octubre de 1940.[1] Aquest radar utilitzava una freqüència de 90 MHz, una amplada de feix de 35° i una longitud d'ona de 3,5 m. Requeria antenes transmissores i receptores separades que es giraven manualment. Per a l'alerta de llarg abast, el radar utilitzava un pols de 15 microsegons a un nivell de potència de 350 kW que donava un abast de detecció de fins a 110 milles nàutiques (200 km; 130 mi) per a avions. Per al seguiment d'objectius de superfície, utilitzava un pols de 2-3 microsegons a 1 MW que donava un abast de fins a 12 milles nàutiques (22 km; 14 mi). Un segon conjunt es va instal·lar el gener de 1941 a bord del cuirassat HMS Prince of Wales i va començar la producció d'altres 57 conjunts, amb els primers lliuraments ocorreguts el mes següent.[2][1] Aquest conjunt també tenia una capacitat secundària d'artilleria aèria i de superfície i utilitzava un panell de mesura de precisió. El sistema de mesura de distància Tipus 281 permetia a l'usuari seleccionar una pantalla de distància de 2.000 iardes (1.830 m) a 14.000 iardes (12.800 m) o de 2.000 iardes (1.830 m) a 25.000 iardes (22.860 m) amb precisions de distància de 50 iardes (50 m) o 75 iardes (70 m) RMS, respectivament. Les distàncies dels objectius aeris es passaven directament a la taula HACS (ordinador de control de foc).[3]
El Tipus 281B va consolidar les antenes de transmissió i recepció, mentre que al radar Tipus 281BP se li va eliminar la funció de pols curt. Estava equipat amb receptors millorats que augmentaven l'abast màxim de detecció d'un avió a 20.000 peus (6.100 m) a 120 milles nàutiques (220 km). A altituds més baixes, l'abast disminuïa a 90 milles nàutiques (170 km) a 10.000 peus (3.050 m) i 65 milles nàutiques (120 km) a 5.000 peus (1.520 m). El Tipus 281BQ era un Tipus 281BP equipat amb rotació de potència, a 2 o 4 rpm, i equipat amb un indicador de posició plana. Després del final de la guerra, el Tipus 281 va ser substituït pel radar tipus 960.[4]
Referències
Bibliografia
- Brown, Louis. A Radar History of World War II: Technological and Military Imperatives. Bristol and Philadelphia: Institute of Physics Publishing, 1999. ISBN 0-7503-0659-9.
- Friedman, Norman. Naval Radar. Londres: Conway Maritime Press, 1981. ISBN 0-85177-238-2.
- Pout, H.W.. «Weapon Direction in the Royal Navy». A: Kingsley, F.A.. The Application of Radar and other Electronic Systems in the Royal Navy in World War 2. Londres: Macmillan, 1995. ISBN 0-333-62748-2.
- Mitchell, Alastair. «The Development of Radar in the Royal Navy (1935–45), Part I». A: Roberts, John. Warship IV. Londres: Conway Maritime Press, 1980. ISBN 0-85177-205-6.
- Swords, Sean S. Technical History of the Beginnings of Radar. Londres: IEE/Peter Peregrinus, 1986. ISBN 0-86341-043-X.
- Watson, Raymond C. Jr.. Radar Origins Worldwide: History of Its Evolution in 13 Nations Through World War II. Trafford, 2009. ISBN 978-1-4269-2111-7.