Radical Dreamers
  | ||
| Publicació | ||
|---|---|---|
| Gènere | novel·la visual | |
| País d'origen | Japó | |
| Disponible en | ||
| Característiques tècniques | ||
| Plataforma | Super Nintendo Entertainment System | |
| Modes | un jugador | |
| Format | distribució digital | |
| Dispositiu d'entrada | controlador de videojoc | |
| Equip | ||
| Desenvolupador(s) | Square Co. | |
| Editor | Square Co. | |
| Director | Masato Kato (en)  | |
| Qualificacions | ||
| ||
| Més informació | ||
| MobyGames | radical-dreamers-nusumenai-hseki | |
|
| ||
 | ||
| ||
 Imatges externes | |
|---|---|
 |
Portada |
Radical Dreamers[a] és una novel·la visual d'aventures basada en text desenvolupada i publicada el 1996 per Square per a Satellaview, un perifèric per satèl·lit de la Super Famicom. Forma part de la sèrie Chrono i funciona com una història paral·lela de Chrono Trigger, publicat el 1995.
El joc es va incloure posteriorment a Chrono Cross: The Radical Dreamers Edition, publicat arreu del món el 7 d'abril de 2022 per a Windows, Nintendo Switch, PlayStation 4 i Xbox One. La història gira al voltant d'una infiltració duta a terme per la banda de lladres Radical Dreamers, encapçalada per Kid; amb l'ajuda de Serge i Magil, busca un artefacte anomenat Frozen Flame i venjar-se de qui el custodia, Lord Lynx.
El jugador explora una mansió i influeix en el desenvolupament de la història mitjançant opcions textuals. Masato Kato, guionista de Chrono Trigger, va dirigir el joc i va escriure'n l'argument principal. El to i la trama són considerablement més foscos que els de Chrono Trigger, encara que altres guionistes van crear escenaris alternatius de caràcter còmic. La música va ser composta per Yasunori Mitsuda, que també havia treballat en Chrono Trigger.
La producció es va completar en només tres mesos, i Kato va quedar insatisfet amb el resultat. Com la majoria de títols de Satellaview, Radical Dreamers no va tenir inicialment una edició comercial permanent i només es va publicar al Japó. Square va intentar incloure'l posteriorment en l'adaptació de Chrono Trigger per a PlayStation, però Kato s'hi va oposar per la seva insatisfacció amb la qualitat del joc. Més endavant, la ROM es va difondre per Internet i va permetre la creació d'una traducció no oficial a l'anglès. Malgrat la seva escassa disponibilitat, diverses publicacions han elogiat la narrativa i l'atmosfera del joc. Kato va reutilitzar nombrosos elements argumentals de Radical Dreamers a Chrono Cross.
Sistema de joc
El sistema de joc consisteix en escenaris textuals narrats pel protagonista, Serge.[1] A mesura que avança la narració, el joc ofereix una llista d'accions possibles entre les quals el jugador ha de triar.
Segons les decisions preses, el jugador pot entrar en una zona nova, trobar-se davant d'una situació o personatge diferent o haver de tornar a triar si l'opció anterior era incorrecta.[2] Durant els combats, el jugador selecciona accions com «Lluitar», «Màgia» o «Fugir», a més d'altres opcions més específiques segons la situació. Algunes decisions s'han de prendre abans que s'esgoti un temporitzador invisible; durant els combats, dubtar massa pot comportar ferides o la mort.[1]
La salut de Serge es controla mitjançant una puntuació invisible que es pot recuperar durant determinats esdeveniments, com ara trobar una poció. El joc també registra el grau d'afecte de Kid envers Serge, que varia segons els combats i els esdeveniments de la història.[3] Els sentiments de Kid determinen si Serge sobreviu al combat culminant de la història.
Radical Dreamers presenta molt pocs gràfics i animacions; la majoria de zones apareixen mitjançant fons estàtics i foscos. També utilitza música i efectes sonors per reforçar l'atmosfera. Com altres jocs de Chrono, inclou una variant del mode New Game +.
Durant la primera partida només es pot jugar un escenari. Després de completar-lo i obtenir un dels tres finals possibles, se'n desbloquegen sis més. Aquestes històries posteriors sovint presenten situacions còmiques o al·lusions a Chrono Trigger.
Personatges i argument
Radical Dreamers té tres protagonistes —Serge, Kid i Magil—, un grup de lladres aventurers que busquen tresors.
Serge, el narrador, és un jove músic errant que va conèixer Kid per casualitat tres anys abans en una població remota. Afronta les aventures amb una actitud despreocupada. Kid, de només setze anys, és una lladre professional molt coneguda i de caràcter impetuós. Amb un passat turbulent, es considera a si mateixa una mena de Robin Hood, tot i que Serge posa en dubte aquesta imatge.
Magil és un home emmascarat, misteriós i atractiu, molt hàbil amb la màgia. Parla poc i té la capacitat de fondre's amb les ombres. Té els cabells llargs i blaus i ja acompanyava Kid molt abans que Serge s'unís al grup.
Els tres busquen la Frozen Flame, un artefacte mític al qual s'atribueix la capacitat de concedir qualsevol desig. Es troba amagada a Viper Manor, la residència d'un poderós aristòcrata anomenat Lynx, que es va apoderar de la mansió després de derrotar els Acacia Dragoons, una antiga unitat de guerrers.
Seguint Kid, el grup s'infiltra a Viper Manor durant una nit de lluna plena. Mentre recorren furtivament els passadissos, s'enfronten a follets i altres criatures llegendàries i descobreixen progressivament la història de la mansió i dels seus habitants.
Magil explica que la Frozen Flame és un fragment de Lavos, una criatura extraterrestre gegantina que va impactar contra el planeta en temps prehistòrics i es va enfonsar fins al nucli. Els lladres troben Lynx i la Frozen Flame a les ruïnes subterrànies del Regne de Zeal, una antiga civilització que flotava als cels i que va ser destruïda després de despertar Lavos en la seva recerca de la immortalitat.
Serge descobreix que Kid és òrfena i que vol venjar-se de Lynx perquè va matar la seva tutora, Lucca. Quan era petita, Kid ja havia intentat trobar Lynx després de la mort de Lucca, però Magil la va salvar d'una derrota segura i, a partir d'aleshores, la va acompanyar.
El trio s'enfronta a Lynx per aconseguir la Frozen Flame, però aquest obté avantatge després d'immobilitzar Magil amb un encanteri poderós. Vol aconseguir un objecte que Lucca havia donat a Kid: un Time Egg, o Chrono Trigger. Lynx afirma que, si combina el Time Egg amb la Frozen Flame, podrà controlar el temps.
Kid l'ataca, però Lynx la fereix fàcilment. Desesperada, Kid treu el Chrono Trigger. L'objecte es trenca i produeix una distorsió temporal local que permet a Serge contemplar diverses escenes del passat.
Kid descobreix aleshores que és en realitat la princesa Schala de Zeal, una jove que havia estat obligada a utilitzar els seus poders màgics per ajudar a despertar Lavos. Quan Zeal va ser destruït, Schala va quedar consumida pel dolor i la culpa pel paper que havia tingut en la catàstrofe.
La Frozen Flame va percebre el seu patiment i la va transformar en un nadó, enviant-la a una època posterior, en què Lucca la va trobar. També es revela indirectament que Magil és en realitat Magus, el germà perdut de Schala, que l'havia estat buscant després dels esdeveniments de Chrono Trigger.
Quan desapareix la distorsió temporal, un exèrcit de Porre —una gran nació que també busca la Frozen Flame— assalta la mansió. Lynx es retira mentre Kid, Serge i Magil fugen.
Kid explica a Serge que ara coneix els seus veritables orígens i que aquest coneixement és un tresor que ningú no li pot robar. Després s'acomiada d'ell i desapareix en la foscor amb Magil.
Després de completar la història principal es poden jugar sis escenaris addicionals, que ofereixen variacions tant còmiques com serioses de l'argument:[4]
- «Magil: Love! Folly! Elopement!» — Magil resulta ser un amic de tota la vida de Riddel i intenta festejar-la. Quan la mansió descobreix que hi és, Magil se la carrega a l'espatlla i fuig cap al sol de l'alba mentre Lynx, pare de Riddel, els acomiada emocionat.
- «Kid and the Sunflower» — Kid insulta un gira-sol lasciu que la transforma en un monstre malèvol. Serge ha de besar-la per retornar-la a la normalitat o utilitzar una daga especial per extreure-li l'ànima, amb el risc de perdre també la seva. L'escenari té tres finals possibles.
- «The Great Space Chase!» — Magil és un policia espacial que persegueix Lynx, que en realitat és una criatura marciana verda amb tentacles. La guitarra de rock de Magil obliga Lynx a sortir del seu amagatall i Serge l'ataca amb una peculiar arma marciana en forma de conill.
- «Homecoming: Felicia's Light» — Kid descobreix que Lynx i la seva tutora Felicia estan atrapats en un segell màgic com a conseqüència de l'intent de Lynx d'escapar d'una presó espiritual. Felicia demana a Magil que destrueixi la Frozen Flame per acabar definitivament amb Lynx.
- «Paradeus: The Mystery Mega-Weapon» — Serge troba un cristall estrany habitat per una entitat anomenada Ganju, que posa a prova la seva força en combats de gladiadors. Amb el mecha Paradeus de Ganju, tots dos desafien Mecha-Lynx per aconseguir la Frozen Flame.
- «Death and the Realm of Shadow» — Kid invoca accidentalment Lilith, la deessa de la mort. Aquesta intenta prendre-li l'ànima, però Magil hi intervé. El desenllaç varia lleugerament segons l'afecte de Kid envers Serge.
Desenvolupament
Radical Dreamers va ser desenvolupat per Square, que prèviament havia creat Chrono Trigger.[5] Masato Kato va escriure el joc després del llançament de Chrono Trigger perquè considerava que aquest havia deixat assumptes pendents.[6]
Kato va escriure la història principal i va concebre els escenaris secundaris, que van ser completats per altres membres de l'equip.[7] Makoto Shimamoto va escriure íntegrament «Kid and the Sunflower», mentre que Miwa Shoda es va encarregar de «Shadow Realm and the Goddess of Death».
Segons Daisuke Fukugawa, guionista de l'escenari «The Enigmatic Gigaweapon: Paradise X», els gràfics del joc van portar Satellaview al límit tècnic i els desenvolupadors van haver de redibuixar diversos models prerenderitzats fins a aconseguir que el joc funcionés correctament.[8]
En comparació amb Chrono Trigger, Radical Dreamers té un to molt més ombrívol. Kato va atribuir-ho a la frustració i la ràbia que sentia quan anava a treballar cada dia després del desenvolupament especialment intens de Chrono Trigger. Segons ell, els sentiments «nihilistes» de Kid reflectien les seves pròpies emocions en aquella època.[7]
Kato volia que tant Radical Dreamers com el seu successor, Chrono Cross, animessin els jugadors a perseguir els seus propis somnis. Com que era un projecte secundari de dimensions reduïdes, l'equip va disposar d'una llibertat creativa més gran que en altres produccions de Square.
La decisió de crear una aventura basada en text va contribuir a orientar el joc cap a un to més fosc. Kato havia pensat inicialment a desenvolupar una aventura de supervivència, però va abandonar aquesta idea després de l'estrena de Resident Evil. Els escenaris addicionals més còmics van servir per equilibrar els elements més ombrívols de la història principal.
Amb el temps, Kato va considerar que el treball a Radical Dreamers l'havia ajudat a consolidar el seu estil. L'equip va completar el joc en només tres mesos, amb un calendari de producció molt accelerat, i Kato el va qualificar posteriorment d'«inacabat».[6] Square havia demanat inicialment que s'enllestís en només dos mesos.
Kato lamentava que aquestes limitacions haguessin perjudicat la qualitat del joc i va explicar que les connexions amb Chrono Trigger només es van incorporar cap al final del projecte. La ROM final ocupava 8 megabits i l'equip va haver de modificar l'argument tres vegades per adaptar-lo a aquesta capacitat.[1]
Música
La música de Radical Dreamers va ser composta per Yasunori Mitsuda, que també havia fet la banda sonora de Chrono Trigger i que posteriorment treballaria en Chrono Cross.[9]
En aquella època Mitsuda escoltava música tradicional russa i en va incorporar influències a la banda sonora. Va compondre la música d'una manera molt relaxada, cosa que, segons ell, va produir alguns dels seus millors treballs fins aleshores.[10]
Mitsuda va escriure la música en aproximadament tres mesos i, retrospectivament, es mostrava satisfet amb el resultat.[11] Diversos temes i patrons musicals es van adaptar posteriorment per a Chrono Cross per suggeriment de Kato; molts són pràcticament idèntics tret de la instrumentació. Mitsuda calculava que aproximadament la meitat de la música de Radical Dreamers va ser reutilitzada a Chrono Cross.[11]
Llançament
Radical Dreamers es va anunciar a principis de 1996 com un dels quatre títols produïts per Square per a la plataforma Satellaview. La primera emissió va començar el 3 de febrer d'aquell any.
Posteriorment es va tornar a emetre fins al 8 de març, i Square va afirmar que no tenia previst publicar-lo en cartutx.[8][1] Famitsu va promocionar el joc sense establir cap connexió clara amb Chrono Trigger. Quan el servei Satellaview va acabar desapareixent, Radical Dreamers va esdevenir inaccessible tret dels cartutxos dels usuaris que encara en conservaven les dades.
El joc tampoc no va tenir cap versió oficial en anglès, ja que Satellaview era exclusiu del Japó.[12] Square va voler incloure'l en l'adaptació de Chrono Trigger per a PlayStation, però Kato ho va impedir perquè no estava satisfet amb el resultat final.[6]
També va tenir l'opció d'incorporar-lo al remake de Chrono Trigger per a Nintendo DS, però ho va descartar pel to molt diferent de l'obra i pels dubtes sobre l'interès comercial que podia despertar.
L'abril de 2003, el grup de ROM Hacking Demiforce va publicar una traducció no oficial de Radical Dreamers a l'anglès.[2] El pedaç modificava la imatge ROM del joc i permetia jugar-hi en ordinadors personals mitjançant un emulador de consola.
La primera versió del pedaç no permetia desar partides i contenia alguns errors tipogràfics, que es van anar corregint en versions posteriors. El dia de Nadal de 2005, Demiforce i Radical R van publicar la versió definitiva, la 1.4, que solucionava els errors restants.[13] Poc després, l'equip francès Terminus Traduction va crear un pedaç en francès.
Kato no va considerar que hi hagués prou demanda per incloure Radical Dreamers com a contingut addicional a Chrono Trigger DS, i també va preferir ometre'l per preservar la continuïtat entre Trigger i Cross. El 2009 continuava mostrant-se reticent a reeditar el joc sense modificar-lo i afirmava que caldria revisar-lo.
El 9 de febrer de 2022, Square Enix va anunciar que Radical Dreamers seria reeditat com a part de Chrono Cross: The Radical Dreamers Edition i que rebria per primera vegada una traducció oficial.
Aquesta versió es va publicar arreu del món el 7 d'abril de 2022 per a Windows, Nintendo Switch, PlayStation 4 i Xbox One, amb traduccions a l'anglès, francès, italià, castellà i alemany.[14][15]
Rebuda
El web Cubed3 va atorgar al joc una puntuació de 8 sobre 10 i en va elogiar especialment l'ús de l'atmosfera i la música, malgrat les dificultats que hi havia per poder-hi accedir.[16]
Una ressenya de Home of the Underdogs va destacar la qualitat de l'escriptura i de la traducció no oficial anglesa, i va considerar que la trama podia atreure els aficionats a la fantasia que acceptessin la interactivitat limitada.[2] El crític, que no havia jugat mai abans a cap títol de Chrono, va afirmar que havia pogut seguir la història sense dificultats i sentir-se atret pel món i els personatges.
Tot i elogiar la rejugabilitat proporcionada pels escenaris addicionals, va criticar els combats aleatoris perquè considerava que el combat tradicional dels RPG no funcionava bé en un joc exclusivament textual. El web va concedir a Radical Dreamers la distinció «Top Dog».
Chris Kohler, al llibre de 2004 Power-Up: How Japanese Video Games Gave the World an Extra Life, va assenyalar que la banda sonora de Radical Dreamers anticipava l'estil musical d'inspiració celta que Mitsuda desenvoluparia explícitament a Xenogears.[17]
Llegat
Radical Dreamers va precedir Chrono Cross, una seqüela de rol completa de Chrono Trigger.
Masato Kato va explicar que el desig de «refer Radical Dreamers adequadament» va ser l'origen de Chrono Cross i va atribuir l'atmosfera seriosa d'aquest últim al seu predecessor.[7][18]
El desig de Kato de completar la història de Kid i Serge va determinar en gran part la trama de Cross. Diversos esdeveniments de Chrono Cross, com la infiltració a Viper Manor, fan referència directa als de Radical Dreamers.
Kato també va incorporar Radical Dreamers a la història de Chrono Cross com una línia temporal alternativa.[7][19]
El personatge de Magil, que Kato va confirmar que era Magus, havia d'aparèixer també a Chrono Cross. La idea es va descartar per la dificultat d'explicar la història de Magus en un joc amb una quantitat tan gran de personatges, i en el seu lloc es va crear el misteriós mag Guile, que no hi estava relacionat.
Notes
- ↑ Originalment subtitulat en japonès Nusumenai Hōseki (盗めない宝石), literalment «La joia que no es pot robar». La traducció anglesa oficial del 2022 porta el subtítol Le Trésor Interdit, «El tresor prohibit» en francès.
Referències
- 1 2 3 4 Satellaview Tsūshinja (10) (ASCII Corporation). 1996: 96–97.
- 1 2 3 Home of the Underdogs staff. «Entry: Radical Dreamers». Home of the Underdogs. Arxivat de l'original el 15 gener 2007. [Consulta: 25 gener 2008].
- ↑ Chrono Compendium staff. «Radical Dreamers Love / Point System». Chrono Compendium. Arxivat de l'original el 1 febrer 2008. [Consulta: 25 gener 2008].
- ↑ Chrono Compendium staff. «Radical Dreamers Condensed Plot Summary». Chrono Compendium, 2006. Arxivat de l'original el 15 juny 2006. [Consulta: 2 juliol 2006].
- ↑ «Interview: Chrono Cross producer». CNN, 19 setembre 2000. [Consulta: 19 maig 2020].
- 1 2 3 (en japonès). Square Enix Studio BentStuff, 2004-07-30, p. 462–480. ISBN 978-4-7575-1249-8.
- 1 2 3 4 «Procyon Studio: Interview with Masato Kato» (en japonès). Procyon Studio, 01-11-1999. Arxivat de l'original el 16 agost 2003. [Consulta: 3 juny 2007].
- 1 2 Satellaview Tsūshinja (9) (ASCII Corporation). 1995: 86–87.
- ↑ Yasunori Mitsuda. «Chrono Cross OST Liner Notes». Chrono Compendium, 18-12-2000. Arxivat de l'original el 5 juliol 2006. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Yasunori Mitsuda – 2000 Developer Interview». Shmuplations. Arxivat de l'original el 25 novembre 2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
- 1 2 «Yasunori Mitsuda – 2003 Composer Interview». Shmuplations. Arxivat de l'original el 30 novembre 2018. [Consulta: 30 novembre 2018].
- ↑ Kemps, Heidi. «Nintendo's Forgotten Console». Vice. Vice Media, 9 setembre 2015. Arxivat de l'original el 20 setembre 2019. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ Chrono Compendium staff. «Patches (Radical Dreamers)». Chrono Compendium, 2006. Arxivat de l'original el 15 juny 2006. [Consulta: 2 juliol 2006].
- ↑ Heaney, Duncan. «CHRONO CROSS: THE RADICAL DREAMERS EDITION: everything you need to know». Square Enix Blog. Square Enix. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Wes Fenlon «Chrono Cross is being remastered and my heart is full». PC Gamer, 09-02-2022.
- ↑ Lavaux, Rudy. «Radical Dreamers (Super Nintendo) Review». Cubed3, 24-08-2013. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Chris Kohler. Power-Up: How Japanese Video Games Gave the World an Extra Life. DK Publishing, 2004. ISBN 0-7440-0424-1.
- ↑ «Weekly Famitsu». Chrono Compendium, 24-07-1999. Arxivat de l'original el 21 juliol 2006. [Consulta: 1 juliol 2006].
- ↑ Yukiyoshi Ike Sato. «Radical Dreamers - The Real Chrono Trigger 2?». GameSpot, 20-07-1999. Arxivat de l'original el 3 febrer 2009. [Consulta: 17 gener 2008].