Radovanita

No s'ha de confondre amb Rakovanita.

Radovanita
Fórmula química	Cu₂Fe³⁺(AsO₄)(HAs³⁺O₃)₂·H₂O
Epònim	Radovan Černý (en)
Localitat tipus	mines de Roua, Daluèis, Guilherme, Alps Marítims, Provença – Alps – Costa Blava, França
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CB.40
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,585 Å; b = 13,143 Å; c = 8,0884 Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnma
Color	verd festuc
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	verd
Densitat	3,9 g/cm³ (mesurada); 3,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,800 nβ = 1,840 nγ = 1,860
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 65°, calculat: 69°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-001
Any d'aprovació	2000
Símbol	Rdv
Referències	[1]

La radovanita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Radovan Cerny (1957), eminent cristal·lògrafde la Universitat de Ginebra, a Suïssa.

La radovanita és un arsenat de fórmula química Cu₂Fe³⁺(AsO₄)(HAs³⁺O₃)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la radovanita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.

Va ser descoberta a les mines de Roua, situades als municipis de Daluèis i Guilherme, als Alps Marítims (Provença – Alps – Costa Blava, França). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.