Raimon Duran i Reynals
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895 Barcelona |
| Mort | 21 maig 1966 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Manuel Duran i Duran |
| Germans | Eudald Duran i Reynals Estanislau Duran i Reynals Manuel Duran i Reynals Francesc Duran i Reynals |

Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926.
Biografia
Fill de l'escriptor i il·lustrador Manuel Duran i Duran i d'Agnès Reinals Mallol. Quedà orfe als onze anys, però ell i els seus quatre germans (Estanislau, Francesc, Manuel i Eudald) estudiaren a la Universitat, recolzats per les seves tietes. L'any 1911 es matriculà a l'Escola d'Arquitectura. El 1920 viatjà a Florència amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí i Ramon Reventós i Farrarons per a estudiar les obres de Brunelleschi.
Les seves primeres obres foren el vestíbul de l'Estació de França de Barcelona i el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en col·laboració amb Pelai Martínez, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Durant la República estigué influït pel racionalisme, associant-se al GATCPAC (donant lloc a les seves obres Casa Espona, al carrer Camp d'en Vidal, 1934-1935; Casa Barangé, Plaça de Jaume II, 1932-1933; Casa Cardenal, a la cantonada Llúria/Còrsega, 1935-1940; Can Móra, Pedralbes, 1935). En la postguerra retornà a un cert italianisme d'influència brunelleschiana (Església de Montserrat, actual de Maria Reina, iniciada per Nicolau Maria Rubió i Tudurí). Restaurà la sala capitular del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1948-1963).
També es va encarregar de la reforma de la casa Lleó i Morera de Barcelona, en què es van perdre bona part dels elements dissenyats per Lluís Domènech i Muntaner.[1]
A la Garriga va construir la casa Blanca Mitjà, carrer Banys, 45 (1942), una altra casa al carrer Banys, 30 (1927),[2] casa Perez a la ronda del Carril, 18 (1928).[3]. I a Blanes va projectar el Mas del Sol al Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa.
Referències
- ↑ Montañés, José Ángel ««Tercer viaje a los orígenes de la casa Lleó i Morera»». El País, 17-03-2012. Arxivat de l'original el 24-03-2012.
- ↑ Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 679.
- ↑ Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 860.
Bibliografia
- Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007. Arxivat de l'original el 15 d'agost 2018 [Consulta: 11 agost 2014].
- Hernández-Cros, J.E., Mora, G., Pouplana, X. Arquitectura de Barcelona. Barcelona : 1990. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. ISBN 84-404-7980-8
Vegeu també
- Molí de Ca l'Espona, remodelat per Duran i Reynals.
- Escorxador municipal de Ribes de Freser
- Casa Puig-Palau