Raimundo Bassols Jacas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 abril 1926  (100 anys)Barcelona | ||
| Ambaixador d'Espanya a l'Argentina | |||
| 19 desembre 1986 – 8 març 1991 ← José Luis Messía – Rafael Pastor Ridruejo → | |||
 Ambaixador d'Espanya al Marroc | |||
| 16 febrer 1983 – 19 desembre 1986 ← Alfonso de la Serna – Joaquín Ortega Salinas → | |||
| Secretari d'Estat per a la Unió Europea | |||
| 27 febrer 1981 – 7 desembre 1982 ← cap valor – Manuel Marín González → | |||
| Ambaixador Cap de Missió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea | |||
| 9 desembre 1976 – 27 febrer 1981 ← Alberto Ullastres Calvo – Gabriel Ferrán de Alfaro → | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Espanyola | ||
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | diplomàtic (1954–1991) | ||
| Premis | |||
 | |||
Raimundo Bassols Jacas (Barcelona, 2 d'abril de 1926)[1][2] és un diplomàtic català. Va ser ambaixador d'Espanya al Marroc i a l'Argentina.
Biografia
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Dret per la Universitat de Bolonya.[3] Va ingressar en la carrera diplomàtica el 1954. Bassols, que entre 1974 i 1976 va estar al capdavant de la Direcció General de Relacions Econòmiques Internacionals, va ser nomenat llavors ambaixador cap de la Missió d'Espanya davant les Comunitats Europees en substitució d'Alberto Ullastres,[4] i, cinc anys més tard, secretari d'Estat per a les Relacions amb les Comunitats Europees, cessant en 1982. Nomenat ambaixador al Marroc en substitució d'Alfonso de la Serna mitjançant reial decret de 16 de febrer de 1983 dins d'una renovació del ministeri impulsada per Fernando Morán,[5] va lliurar les seves credencials davant el monarca Hassan II el 2 de juny.[6][7] Cessat en 1987, va ser llavors reassignat a la missió diplomàtica espanyola a Buenos Aires, exercint d'ambaixador a Argentina entre 1987 i 1991.
Distincions
- Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica (1982)[8]
- Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Militar, amb distintiu blanc (1987)[9]
Obres
- Raimundo Bassols; pròleg de Leopoldo Calvo‐Sotelo. España en Europa. Historia de la Adhesión a la CE. 1957-1985. Madrid: Política Exterior, 1995.[10]
Referències
- ↑ «Nombramientos». ABC, 13-11-1976, p. 9.
- ↑ «Bassols Jacas, Raimundo». [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ «Biografías». El País, 13-11-1976.
- ↑ Crespo MacLennan, 2004, p. 189.
- ↑ Sanz Díaz, 2016, p. 381.
- ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Real Decreto 319/1983, de 16 de febrero, por el que se designa Embajador de España en Marruecos a don Raimundo Bassols Jacas». Boletín Oficial del Estado, 44, 21-02-1983, p. 4860. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Pino, Domingo del «El nuevo embajador de España en Marruecos presenta credenciales». El País, 03-06-1983.
- ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Real Decreto 3287/1982, de 29 de noviembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Raimundo Bassols Jacas». Boletín Oficial del Estado, 289, 02-12-1982, p. 33269. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio de Defensa: «Real Decreto 783/1987, de 22 de junio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco, al Embajador de España en la República Argentina don Raimundo Bassols y Jacas». Boletín Oficial del Estado, 150, 24-06-1987, p. 19015-19016. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Domínguez Castro, 2016, p. 37.
Bibliografia
- Crespo MacLennan, Julio. España en Europa, 1945-2000: del ostracismo a la modernidad. Madrid: Marcial Pons Historia, 2004. ISBN 84-95379-67-8.
- Domínguez Castro, Luis «Heredades labradas y algunos baldíos. España y la integración europea en la historiografía». La apertura internacional de España. Entre el franquismo y la democracia, 1954-1986. Sílex [Madrid], 2016, p. 25-54.
- Sanz Díaz, Carlos «Algo más que un instrumento. Servicio Exterior, apertura internacional y cambio político en España». La apertura internacional de España. Entre el franquismo y la democracia, 1954-1986. Sílex [Madrid], 2016, p. 361-405.