Ramon Soliva Vidal

Plantilla:Infotaula personaRamon Soliva Vidal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Ramón Soliva Vidal (La Torre de Cabdella, 1912 - Barcelona, 21 de febrer de 1973) va ser un polític comunista i militar català.

Biografia

Va néixer al municipi de la Torre de Cabdella el 29 de maig de 1912,[1] en el si d'una família de classe treballadora. Anys després la seva família va instal·lar-se a la Pobla de Segur. Soliva, electricista de professió, va treballar per a la companyia Riegos y Fuerza del Ebro. El 23 de juliol de 1936, poc després de l'esclat de la Guerra civil, va ingressar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[2] Es va unir a les milícies del PSUC, combatent en el front d'Aragó. Durant la Guerra Civil manaria la 124a Brigada Mixta[3] i la 45a Divisió,[4] tenint una actuació destacada en la batalla de l'Ebre.[5] Després del final de la guerra va marxar a l'exili des de l'aeròdrom el Fondó de Monòver (Alacant) . Després de passar per un camp de presoners a Algèria aconseguí instal·lar-se a la Unió Soviètica.[6]

Va cursar estudis a l'Acadèmia Militar Frunze, incorporant-se també a l'Exèrcit Roig amb el rang de major.[7] Després de lluitar al Front Oriental, el 1945 fou enviat a França com a home de confiança de Dolores Ibarruri per formar part del Comitè Central del PSUC. Encarregat del partit a l'interior, el 1948 fou acusat, sense proves, de l'anomenada "caiguda dels 80" que suposà el desmantellament de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya (AGC), i de mala gestió econòmica. Fou enviat novament a l'URSS, on treballaria com a obrer electricista. Durant la dècada de 1960 va estar destinat a Cuba com a assessor militar, on va tenir un paper notable en l'organització de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.[7] En aquesta etapa utilitzà el nom fals de «Roberto Roca».[8] Segons Gregorio Morán, Soliva hauria actuat d'enllaç entre el PCE, el PCUS i el PCC.[9]

Va tornar a Espanya al començament de la dècada de 1970. Va morir a Barcelona l'any 1973. L'Ajuntament de La Torre de Capdella li va dedicar un homenatge el 29 de juliol de 2023 que va tenir lloc al Museu Hidroelèctric de Capdella.[10]

Referències

Bibliografia

  • Alted Vigil, Alicia. Los niños de la guerra de España en la Unión Soviética. Fundación Largo Caballero, 1999. 
  • Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Almena, 2002. 
  • Domingo Cuadriello, Jorge. El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI de España, 2009. 
  • Morán, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de España: 1939-1985. Barcelona: Planeta, 1986. ISBN 84-320-5852-1. 
  • Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976. 
  • Yasells Ferrer, Eduardo. Sencillamente anónimos. Casa Editorial Verde Olivo, 2008.