Ramon Soliva Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912 la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) |
| Mort | 1973 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Ramón Soliva Vidal (La Torre de Cabdella, 1912 - Barcelona, 21 de febrer de 1973) va ser un polític comunista i militar català.
Biografia
Va néixer al municipi de la Torre de Cabdella el 29 de maig de 1912,[1] en el si d'una família de classe treballadora. Anys després la seva família va instal·lar-se a la Pobla de Segur. Soliva, electricista de professió, va treballar per a la companyia Riegos y Fuerza del Ebro. El 23 de juliol de 1936, poc després de l'esclat de la Guerra civil, va ingressar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[2] Es va unir a les milícies del PSUC, combatent en el front d'Aragó. Durant la Guerra Civil manaria la 124a Brigada Mixta[3] i la 45a Divisió,[4] tenint una actuació destacada en la batalla de l'Ebre.[5] Després del final de la guerra va marxar a l'exili des de l'aeròdrom el Fondó de Monòver (Alacant) . Després de passar per un camp de presoners a Algèria aconseguí instal·lar-se a la Unió Soviètica.[6]
Va cursar estudis a l'Acadèmia Militar Frunze, incorporant-se també a l'Exèrcit Roig amb el rang de major.[7] Després de lluitar al Front Oriental, el 1945 fou enviat a França com a home de confiança de Dolores Ibarruri per formar part del Comitè Central del PSUC. Encarregat del partit a l'interior, el 1948 fou acusat, sense proves, de l'anomenada "caiguda dels 80" que suposà el desmantellament de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya (AGC), i de mala gestió econòmica. Fou enviat novament a l'URSS, on treballaria com a obrer electricista. Durant la dècada de 1960 va estar destinat a Cuba com a assessor militar, on va tenir un paper notable en l'organització de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.[7] En aquesta etapa utilitzà el nom fals de «Roberto Roca».[8] Segons Gregorio Morán, Soliva hauria actuat d'enllaç entre el PCE, el PCUS i el PCC.[9]
Va tornar a Espanya al començament de la dècada de 1970. Va morir a Barcelona l'any 1973. L'Ajuntament de La Torre de Capdella li va dedicar un homenatge el 29 de juliol de 2023 que va tenir lloc al Museu Hidroelèctric de Capdella.[10]
Referències
- ↑ Yasells Ferrer, 2008, p. 22.
- ↑ Yasells Ferrer, 2008, p. 49.
- ↑ Cabrera Castillo, 2002, p. 462.
- ↑ Ruiz Ayúcar, 1976, p. 385.
- ↑ Yasells Ferrer, 2003, p. 49-50.
- ↑ Yasells Ferrer, 2008, p. 53.
- 1 2 Domingo Cuadriello, 2009, p. 268.
- ↑ Alted Vigil, Nicolás Marín i González, 1999, p. 218.
- ↑ Morán, 1986, p. 436.
- ↑ «Homenatge a Ramon Soliva», 29-07-2023. [Consulta: 26 abril 2025].
Bibliografia
- Alted Vigil, Alicia. Los niños de la guerra de España en la Unión Soviética. Fundación Largo Caballero, 1999.
- Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Almena, 2002.
- Domingo Cuadriello, Jorge. El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI de España, 2009.
- Morán, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de España: 1939-1985. Barcelona: Planeta, 1986. ISBN 84-320-5852-1.
- Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976.
- Yasells Ferrer, Eduardo. Sencillamente anónimos. Casa Editorial Verde Olivo, 2008.
