Ramphocelus

Infotaula d'ésser viuRamphocelus Modifica el valor a Wikidata

Ramphocelus bresilia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereRamphocelus Modifica el valor a Wikidata
Desmarest, 1805 Ramphocelus Modifica el valor a Wikidata

Ramphocelus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de tàngara.[4]

Descripció

Les tàngares d'aquest gènere són tràupids mitjans i atractius, que mesuren al voltant de 18 cm de longitud; són generalment nombrosos i conspicus en els seus ambients arbustius no forestals. Es caracteritzen per tenir les mandíbules inferiors de colors cridaners, del blanquinós al gris blavós. No obstant això, aquesta característica es redueix considerablement a les femelles de moltes espècies. Els mascles són de color negre amb vermell, taronja o groc, mentre que les femelles són més discretes, o són de tons marrons o grisencs, combinat amb una mica de vermell fosc, ataronjat o groguenc.[5]

Distribució i hàbitat

Es distribueixen des del sud-est de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud (inclusivament Trinidad i Tobago), fins a l'est de Bolívia, est de Paraguai, sud-est del Brasil i extrem nord-est de l'Argentina.[3]

Ecologia

Es troben en àrees semiobertes. El niu és construït per la femella en forma de tassa, amb materials vegetals, com ara la molsa, arrels i tires de fulles grosses, com les del plàtan o les de l'Heliconia i sovint, en un lloc força obert d'un arbre. La femella sol pondre ous de color blau clar, amb taques grises, marró o espígol. La permanència de les cries al niu dura només uns dotze dies.[6]

Cacen insectes en vol o picotejant sobre les fulles, tant a la vora del bosc, com en àrees de creixement secundari. Els cants d'aquest gènere són repeticions d'un xiulet ric d'una o dues síl·labes.[6]

Taxonomia

El gènere Ramphocelus va ser introduït pel zoòleg francès Anselme Gaëtan Desmarest l'any 1805.[7] L'espècie tipus va ser designada R. bresilia pel zoòleg anglès George Robert Gray l'any 1855.[8][9]

Ramphocelus sanguinolentus es col·loca de vegades en un gènere propi, com Phlogothraupis sanguinolenta (Howell i Webb, 1995), i un estudi genètic suggereix que la relació amb els altres Ramphocelus és més llunyana que la que hi ha entre cadascuna de les altres espècies del gènere (Hackett, 1996).[10]

L'espècie R. icteronotus és considerada com a separada de Ramphocelus flammigerus pel Congrés Ornitològic Internacional (COI),[11] Manual dels ocells del món (HBW)[12] i Birdlife International (BLI),[13] i com a subespècie per Clements/eBird.[3]

L'espècie R. costaricensis és considerada com a separada de R. passerinii per HBW[12] i BLI[14] i com a subespècie pel COI[11] i Clements.[3]

Els amplis estudis filogenètics recents de Burns et al. (2014) demostren que el present gènere és parent proper de Tachyphonus, en una subfamília Tachyphoninae.[15]

El nom genèric Ramphocelus es compon de les paraules del grec antic «rhamphos» que significa “bec”, i «koilos», “còncau”; significant “de bec còncau”.[16]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per nou espècies:[11]

Referències

  1. ↑ «Ramphocelus (Ramphocelus sp.) - Avibase». [Consulta: 12 febrer 2025].
  2. ↑ «Ramphocelus Desmarest, 1805» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 12 febrer 2025].
  3. 1 2 3 4 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 5 febrer 2026].
  4. ↑ «Ramphocelus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 febrer 2026].(català)
  5. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 614–615, làmines 101(6–11). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. 1 2 Isler i Isler, 1999.
  7. ↑ Desmarest, A.-G.. Histoire naturelle des Tangaras, des Manakins et des Todiers. París: H. Perronneau, 1805, p. Làmina 28 i text.
  8. ↑ Gray, George Robert. Catalogue of the genera and subgenera of birds contained in the British Museum. Londres: Printed by order of the Trustees, 1855, p. 148 (British Museum).
  9. ↑ Cottrell, G. William. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 310 (Museum of Comparative Zoology).
  10. ↑ Hackett, Shannon J. «Molecular Phylogenetics and Biogeography of Tanagers in the GenusRamphocelus(Aves)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 5, 2, 4-1996, p. 368–382. DOI: 10.1006/mpev.1996.0032.
  11. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 5 febrer 2026].
  12. 1 2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 5 febrer 2026].
  13. ↑ «Flame-rumped Tanager Ramphocelus Flammigerus Species Factsheet» (en anglès). BirdLife Datazone. [Consulta: 5 febrer 2026].
  14. ↑ «Scarlet-rumped Tanager Ramphocelus Passerinii Species Factsheet» (en anglès). BirdLife Datazone. [Consulta: 5 febrer 2026].
  15. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  16. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 330. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 5 febrer 2026].

Bibliografia

  • French, Richard. A Guide to the Birds of Trinidad and Tobago. 2a. ed.. Comstock Publishing, 1991. ISBN 978-0-8014-9792-2. 
  • Hilty, Stephen. Birds of Venezuela. Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-7136-6418-5. 
  • Howell, S.N.G; Webb, S. A Guide to the Birds of Mexico and Northern Central America. Oxford University Press, 1995. ISBN 978-0-19-854012-4. 
  • Isler, M.L; Isler, P.R.. Tanagers. Christopher Helm, 1999. ISBN 978-0-7136-5116-4. 
  • Stiles, F.G; Skutch, A.F.. A guide to the birds of Costa Rica. Cornell University Press, 1990. ISBN 978-0-8014-9600-4.