Ranatra

Infotaula d'ésser viuRanatra Modifica el valor a Wikidata

Ranatra chinensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHemiptera
FamíliaNepidae
SubfamíliaRanatrinae
GènereRanatra Modifica el valor a Wikidata
Fabricius, 1790 Ranatra Modifica el valor a Wikidata
Espècies
  • R. chinensis
  • R. fusca
  • R. fabricius
  • R. linearis
  • i unes altres.

Ranatra és un gènere d'hemípters heteròpters de la família Nepidae.[1] Són predadores i usen les seves fortes potes davanteres per capturar les preses. Hi ha més de 140 espècies de Ranatra que es troben en hàbitats d'aigua dolça arreu del món, tant en regions càlides com temperades, amb la diversitat més alta a Sud-amèrica (gairebé 50 espècies) i Àsia (unes 30 espècies, revisades el 1972).[2] Se'n troben menys en altres llocs, però n'hi ha diverses africanes, algunes a Amèrica del Nord, tres d'Austràlia i tres del Paleàrtic, en particular la relativament coneguda R.linearis europea.[3] Com que Ranatra pertany a la família Nepidae, que al seu torn pertany a l'ordre Hemiptera, els Ranatra es consideren "veritables xinxes".

Són generalment prims i respiren a través d'un parell de llargs sifons respiratoris de la part posterior de l'abdomen.

Aquests insectes marrons es troben principalment en aigües estancades o de moviment lent com estanys, aiguamolls i canals, però també es poden veure en rierols.[4] Excepcionalment, s'han registrat en llacs hipersalins i llacunes salobres.[5]

Les potes davanteres dels insectes de Ranatra són fortes i les utilitzen per agafar preses. Mengen capgrossos, petits peixos, altres insectes, que maten amb el seu bec, injectant una saliva que tant calma com comença a digerir la presa.

Són depredadors que seuen i esperen, resideixen entre les plantes aquàtiques i es col·loquen de cap per avall amb les potes d'agafada esteses per sorprendre les preses que passen.[6] Almenys una espècie també neda en aigües obertes a la nit per capturar organismes zooplanctònics.[7] Com altres membres de la família, tenen un sifó llarg semblant a una cua, o tub de respiració, a la part posterior del cos.[7] La longitud del cos adult és generalment 2-6 cm depenent de l'espècie exacta, i les femelles són de mitjana més grans que els mascles de la mateixa espècie. El sifó sol tenir gairebé la mateixa mida, però varia des de menys de la meitat de la longitud del cos fins a una mica més llarg. Dues de les espècies més grans són la R. chinensis de l'Àsia oriental i la R. magna sud-americana.[6][8] Els Ranatra tenen ales i poden volar.[9]

Els adults són actius tot l'any, excepte en temps de fred extrem. Els seus ous es col·loquen sobre plantes just sota la superfície de l'aigua, però en algunes espècies es poden dipositar al fang.[10] Hivernen com a adults, la femella pon ous a la primavera, en la vegetació; triguen de dos a quatre setmanes en descloure's, i els nounats triguen prop de dos mesos a madurar.

Referències

  1. ↑ «ITIS - Report: Ranatra» (en anglès). Integrated Taxonomic Information System - Report. [Consulta: 2 novembre 2025].
  2. ↑ Lansbury I (1972) A review of the Oriental species of Ranatra Fabricius (Hemiptera-Heteroptera: Nepidae). Transactions of the Royal Entomological Society of London, vol. 124, no. 3. 287-341.
  3. ↑ P. Chen; N. Nieser; J.Z. Ho Tijdschrift voor Entomologie, 147, 1, 2004, p. 81–102. DOI: 10.1163/22119434-900000142 [Consulta: free].
  4. ↑ P. Chen; N. Nieser; J.Z. Ho Tijdschrift voor Entomologie, 147, 1, 2004, p. 81–102. DOI: 10.1163/22119434-900000142 [Consulta: free].
  5. ↑ Ye.V. Anufriyeva; N.V. Shadrin Hydrobiological Journal, 52, 2, 2016, p. 56–61.
  6. 1 2 P. Chen; N. Nieser; J.Z. Ho Tijdschrift voor Entomologie, 147, 1, 2004, p. 81–102. DOI: 10.1163/22119434-900000142 [Consulta: free].
  7. 1 2 Dean W. Blinn; Chris Pinney; Milton W. Sanderson Journal of the Kansas Entomological Society, 55, 3, 1982, p. 481–484.
  8. ↑ Heckman, C.W.. Encyclopedia of South American Aquatic Insects: Hemiptera - Heteroptera. Springer, 2011. ISBN 978-94-007-0704-7.
  9. ↑ Ye.V. Anufriyeva; N.V. Shadrin Hydrobiological Journal, 52, 2, 2016, p. 56–61.
  10. ↑ P. Chen; N. Nieser; J.Z. Ho Tijdschrift voor Entomologie, 147, 1, 2004, p. 81–102. DOI: 10.1163/22119434-900000142 [Consulta: free].