Ranodon sibiricus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | espècie amenaçada |
| Dades | |
| Cicle diürn | nocturn |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Caudata |
| Família | Hynobiidae |
| Gènere | Ranodon |
| Espècie | Ranodon sibiricus Kessler, 1866 Ranodon sibiricus |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Sibèria |
Ranodon sibiricus és una espècie d'amfibi urodel de la família de la família Hynobiidae[1] i l'amfibi més amenaçat d'extinció al territori de l'antiga Unió Soviètica.[2]
Descripció
Té el cos robust i els ulls grossos. La coloració varia des del groc marronós fins a l'oliva fosc i el gris verdós. Alguns individus tenen un patró de taques fosques sobre un fons de color oliva fosc. Tot i així, el seu color varia en funció de l'entorn i els adults de vida aquàtica poden ésser més foscos que els que fan vida a terra (aquests darrers poden, també, tindre una coloració més clara si s'esdevé un augment de la temperatura).
La cua és plana lateralment o en forma d'espasa, lleugerament més llarga o més o menys igual a la longitud de la resta del cos. Els mascles la tenen més llarga i alta que les femelles. Les potes i el cap són més robusts en els mascles. Presenta pulmons però de mida reduïda. Té dues sèries de dents curtes i molt separades. Cinc dits.
Les diferències sexuals entre el mascle i la femella són més pronunciades durant el període reproductiu.[2]
Reproducció
Es reprodueix als cinc anys, té lloc poc després de la fosa de la neu i el gel, i s'estén des de finals de l'abril fins a principis de l'agost. Tendeix a fer-ho en els mateixos rierols i fonts any rere any i la posta consisteix en un parell de sacs d'ous (amb 38-53 ous cada un) connectats entre si per un fil mucós que serveix per subjectar-los a una pedra. Les larves hivernen, probablement, més d'una vegada i llur desenvolupament és lent.[2][3]
Hàbitat
Viu principalment a les capçaleres d'una densa xarxa de rierols permanents (entre 5 i 18 °C de temperatura), llacs i fonts ubicats al bell mig de boscos relictes de coníferes de muntanya (entre 2.100 i 3.200 m d'altitud).[2][3]
Distribució geogràfica
Es troba al nord-oest de la Xina (Xinjiang) i el sud del Kazakhstan.[2]
Costums
La hibernació té lloc des de finals del setembre o principis de l'octubre fins a finals de l'abril o principis de juny, segons l'altitud.[2]
Longevitat
La seua esperança de vida és de 15-20 anys.[3]
Estat de conservació
Les seues principals amenaces són la destrucció dels boscos per les poblacions humanes locals i llur bestiar, el furtivisme amb finalitats comercials i científiques, l'escàs territori que ocupa (160 km²) i les pràctiques pesqueres locals. A més, sembla que el seu ús en la medicina tradicional xinesa ha suposat la seua extinció parcial en molts indrets del Kazakhstan i, gairebé, total a Xinjiang (només en resten 6.000 exemplars). Tot sembla indicar que aquesta espècie requereix mesures immediates i eficaces per a la seua conservació, incloent-hi la creació d'una reserva natural especial car pot arribar a desaparèixer en un futur proper.[2][3]
Referències
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- 1 2 3 4 5 6 7 AmphibiaWeb (anglès)
- 1 2 3 4 Sergius Kuzmin, Wang Xiuling, Vladimir Ishchenko, Boris Tuniyev (2004). "Ranodon sibiricus." 2004 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2004. [Consulta: 17 abril 2023]
Enllaços externs
- BioLib (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- Catalogue of Life (anglès)