Ranunculus lingua
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Ranunculeae |
| Gènere | Ranunculus |
| Espècie | Ranunculus lingua L., 1753 Ranunculus lingua |
Ranunculus lingua, el ranuncle de canyissar,[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus, que pertany a la família de les ranunculàcies.[2] És una espècie de distribució euro-asiàtica que viu en aiguamolls i canyissars. A la península ibèrica i Catalunya és molt rara, per això se la va incloure a l'annexe I (en perill) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[3]
Descripció
És una planta herbàcia perenne, robusta, que pot superar fàcilment el metre d'alçada, amb tiges erectes, buides per dins (fistuloses). Les fulles basals són peciolades, enteres, ovades, lleugerament triangulars i cordades a llur base, solen caure aviat i no són presents quan la planta floreix. Les que surten a la tija són pràcticament sèssils, parcialment amplexicaules, més allargades, oblongues o més o menys lanceolades. Les flors són de color groc daurat, d'uns 3 cm de diàmetre, amb pètals obovats. Els sèpals són pubescents. Com en tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos. Els aquenis són ovoides, amb la vora poc marcada, atenuats en un petit bec recte.[1][4]
Hàbitat i distribució
el ranuncle de canyissar és una espècie pròpia del centre i el nord d'Europa i Àsia occidental. Viu en canyissars i vores d'estanys.
Aquests ambients d'aigües dolces continentals estan habitualment amenaçats pels canvis d'usos del sòl (dessecació de llacunes) i també per la contaminació i eutrofització de les aigües, producte de l'agricultura intensiva. A la Península Ibèrica i els Països Catalans és una espècie molt rara.[5] De fet, només s'havia localitzat als Aiguamolls de l'Empordà i a l'estany de Banyoles, i semblava haver desaparegut des del 1949. Per això es va donar per extinta a la península Ibèrica.[6]
Per sort, més recentment s'han trobat noves poblacions a la zona de l'Alt Ter i en una bassa de l'Alt Urgell que corroboren la necessitat de mantenir-la al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, amb categoria d'espècie en perill d'extinció.[7] Les poblacions antigues, en principi no han pogut ser retrobades.[8]
També s'ha trobat al País Basc, i semblaria que podria estar també a Navarra, on s'hauria trobat una població en una petita bassa, l'any 2005.[9]
Taxonomia
Ranunculus lingua L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
il·lustració botànica.
veieu les fulles caulinars subsèssils, lanceolades
en el seu hàbitat
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.256. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ «Ranunculus lingua L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
- ↑ Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Ranunculus lingua» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ «Ranunculus lingua L.» (en castellà). Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España (2004). MITECO. [Consulta: 18 agost 2026].
- ↑ Albert Tarragó, Pere Casals «El ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua) retrobat a Catalunya». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural,, 83, 2019, p. 175-176. ISSN: 1133-6889 [Consulta: 18 agost 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Ranunculus lingua». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ García del Bao, Ana Irene «PRIMERA CITA DE RANUNCULUS LINGUA L. (RANUNCULACEAE) EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DEL PAÍS VASCO» (en castellà). Flora Montiberica, 94, 4-2026, p. 3-8. ISSN: 1138-5952 [Consulta: 18 agost 2026].