Ranunculus pyrenaeus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Ranunculeae |
| Gènere | Ranunculus |
| Espècie | Ranunculus pyrenaeus L., 1771 Ranunculus pyrenaeus |
Ranunculus pyrenaeus, el ranuncle pirinenc[1] o jonquilla[2] és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus, que pertany a la família de les ranunculàcies.[3] És una espècie d'oròfit que viu en prats d'alta muntanya dels Pirineus, els Alps i Sierra Nevada.
Descripció
És una petita planta herbàcia, perenne, que pot superar lleugerament un pam d'alçada. Les fulles basals són peciolades i estretament lanceolades, les caulinars estretament linears, de fins 4,5 cm de llarg, fet que els dona un aspecte graminoide. Les flors són de color blanc, d'uns 2 a 4 cm de diàmetre, amb pètals amplament obovats. Com en tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos. Els aquenis són obovoides, llisos.[1][4]
Hàbitat i distribució
El ranuncle pirinenc és una espècie d'alta muntanya que viu en prats alpins sobre terrenys àcids (silicícola). Viu en zones on neva molt a l'hivern i segueix una estratègia curiosa per a competir amb altres plantes més robustes: és una d'aquelles plantes que rebrota molt de pressa, tan bon punt es fon la neu, de manera que al cap de poc més d'una setmana d'haver marxat la neu, ja la trobem florida, rodejada de plantes seques que tot just comencen a despertar-se. Així doncs, a mesura que la primavera i l'estiu avancin els trobarem florits cada cop més amunt.
És una espècie que viu als Alps, als Pirineus i a Sierra Nevada.[5] Al viure en poblacions aïllades a cadascuna d'aquestes muntanyes, des de les darreres glaciacions, han anat evolucionant de manera separada i desenvolupanta alguns petits caràctes morfològics diferencials que han provocat que se n'hagi descrit tres subespècies diferents:
- Ranunculus pyrenaeus subsp. pyrenaeus: la subespècie típica seria la més habitual dels Pirineus.
- Ranunculus pyrenaeus subsp. angustifolius (DC.) Rouy & Foucaud: seria la forma típica de Sierra Nevada. Alguns autors també situen en aquest tàxon a algunes poblacions del Pirineu Oriental gironí: es tractaria de plantes totalment glabres, incloent el receptacle floral, fulles més amples (linear-lanceolades), amb el bec de les núcules un xic més llarg.
- Ranunculus pyrenaeus subsp. orientalis (W.Huber) J.-M.Tison: inclou a les poblacions dels Alps.
flors primerenques: veieu les altres plantes que encara no han brotat
la subsp. pirinenca té els peduncles pubescents.
exemplar del Pallars Jussà, veieu-ne l'aspecte graminoide de les fulles.
Als Països Catalans viu exclusivament als Pirineus, des de la Vall d'Aran a Prats de Molló. Baixa poc o molt cap a algunes serres prepirinenques com el Port del Comte, la serra d'Ensija o el Cadí.[6]
Taxonomia
Ranunculus pyrenaeus L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1777, vint anys després de la seva obra principal, Species Plantarum.
Algunes obres de referència han separat la subespècie angustifolia i li donen categoria d'espècie separada: Ranunculus angustifolius DC. (1808) que tindria dues varietats, l'angustifolius d'Andorra i el Pirineu gironí i la uniflorus, una mica més menuda, que seria endèmica de Granada.
Referències
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.254. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.201. ISBN 9788492583249.
- ↑ «Ranunculus amplexicaulis L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Ranunculus pyrenaeus» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Ranunculus pyrenaeus». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].