Raoul-Auger Feuillet

Plantilla:Infotaula personaRaoul-Auger Feuillet
Biografia
Naixement1659 Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1710 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Activitat
Ocupaciócoreògraf, ballarí, professor de dansa, dance notator (en) Tradueix, editor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMichel Gaudrau i Jacques Dezais Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg (autor): 5114 Modifica el valor a Wikidata
Una pàgina de Chorégraphie

Raoul-Auger Feuillet (1659 - 14 de juny de 1710) va ser un ballarí i coreògraf francès, membre de l'Acadèmia Reial de Dansa francesa. L'any 1700 va publicar un tractat de dansa anomenat Chorégraphie ou l'art de décrire la danse. Aquesta obra és la primera font que empra el mot "coreografia",[1] un neologisme que no significava composició dansística sinó mes aviat notació dansística. Per a encunyar aquest neologisme, Feuillet s'inspira en una obra més antiga, Orchesographie (1589), escrita per Thoinot Arbeau.[2] Ambdues obres prenen les arrels de les paraules gregues per a designar la dansa, orchesis i choreia, i li agreguen -graphie per marcar que es tracta de la inscripció, gravat o escriptura de danses.

Poc després de la publicació de Chorégraphie, l'any 1704, el mestre de dansa Pierre Beauchamps acusa Feuillet d'haver plagiat el seu sistema de notació. Vint-i-cinc anys abans, Beauchamps havia rebut l'encàrrec de Lluís XIV de crear un mètode de notació dansística. Beauchamps hauria desenvolupat un sistema coreogràfic cap al 1670, el qual s'hauria utilitzat a l'Acadèmia Reial de Dansa, durant uns deu o quinze anys. No obstant això, el mestre de dansa no va publicar mai un tractat que expliqués el seu sistema. El Consell del Rei inadmet la demanda de Beauchamps, però li concedeix haver estat l'autor i inventor de la coreografia, perfeccionada per Feuillet.[3]

El sistema coreogràfic de Beauchamps-Feuillet va ser emprat des de finals del segle xvii fins a finals del segle segle xviii per a notar dansa barroca, especialment a l'Acadèmia Reial. Raoul Auger Feuillet va publicar anualment un recull de danses i entrades de ballet fins la seva mort, el 1710. A partir d'aquell moment, els privilegis de publicació van passar a Jacques Dezais, el qual va continuar la tasca fins el 1726. El darrer document conegut que empra aquest sistema és el Manuscrit Ferrère, el qual data de 1782.[4]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ André lepecki, Agotar la danza. Performance y política del movimiento, editat pel Mercat de les Flors, el Centro Coreográfico Galego i la Universidad de Alcalá. 2008. ISBN 9788461301584 (castellà)
  2. ↑ Feuillet, Raoul Auger. Choregraphie ou L'art de decrire la dance, par caracteres, figures et signes demonstratifs (en francès). París: Michel Brunet, 1700, p. ii.
  3. ↑ Guilcher, Jean-Michel «André Lorin et l'invention de l'écriture chorégraphique». Revue d'histoire du théâtre, 1969, p. 259-60.
  4. ↑ «Manuscrit Ferrère» (en francès). Gallica, 1782.