Raoul Cauvin

Raoul Cauvin

(2012)
Biografia
Naixement	26 setembre 1938 Antoing (Bèlgica)
Mort	19 agost 2021 (82 anys)
Formació	Institut Saint-Luc
Activitat
Camp de treball	Còmic
Ocupació	guionista de còmics, guionista, creador de còmics
Activitat	1968 - 2021
Ocupador	Dupuis (1960–) Spirou
Gènere	Còmic Franco-Belga
Moviment	L'École de Marcinelle
Obra
Obres destacables Sammy (en) (1968) Casaques Blaves (1975) Agent 212 (en) (1992-2019) Les Psy (en)
Premis
(2003)  Prix « Évasion » décerné par les jeunes détenus de la maison d’arrêt de Chambéry (fr) (1999)  Gouden Olifant voor gehele oeuvre (en)  Cavaller de les Arts i les Lletres

Raoul Cauvin (Antoing, 26 de setembre de 1938 - 19 d'agost de 2021) va ser un autor de còmics belga i un dels més populars en el camp de l'humor.

Raoul Cauvin va néixer a Antoing, Bèlgica, el 1938.^[1] Va estudiar litografia a l'Institut Saint-Luc de Tournai, però en deixar l'escola va descobrir que no hi havia feina disponible per a litògrafs.^[2] Va començar a treballar a Dupuis el 1960 com a càmera per al petit estudi d'animació que l'editorial havia creat, treballant en els primers dibuixos animats d'Els Barrufets i altres curtmetratges. Al cap d'uns anys, va començar a escriure còmics i des de llavors s'ha convertit en un dels autors de còmics francobelgues més prolífics, gairebé sempre fidel a Dupuis i a la revista setmanal de còmics francobelga Spirou. Alguns dels seus primers treballs van ser per a artistes com Claire Bretécher, Gennaux i Eddy Ryssack.

Quan Lucky Luke, la sèrie de còmics d'èxit i llarga durada, va passar de la revista Spirou a la rival Pilote, Cauvin va idear Casaques Blaves (en francès "Les Tuniques Bleues"), que està ambientada en la cavalleria dels Estats Units a l'època de la Guerra Civil Americana. Inicialment va ser dibuixada per Louis Salvérius, qui, a la seva mort, va ser substituït per Lambil, i des de llavors s'ha convertit en una important sèrie de còmics supervendes amb més de 15 milions d'àlbums venuts.^[1]

Cauvin va aconseguir un altre èxit el 1972 amb Sammy, sobre guardaespatlles a Chicago durant l'època de la Llei Seca als Estats Units, dibuixat per Berck. Una breu temporada amb Spirou i Fantasio (dibuixat per Nic Broca) no va tenir tant d'èxit. Cauvin va continuar treballant també per a l'estudi d'animació, escrivint els guions dels dibuixos animats Musti, Tip and Tap i The Pili's de Ray Goossens.

Va viure a Nivelles des del 1991.^[2] El novembre de 1999, havia publicat més de 237 àlbums,^[3] dels quals havia venut més de 45 milions en total.^[4] Cauvin, va morir de càncer, el 19 d'agost de 2021.^[5][6]

L'obra de Cauvin era gairebé sempre humorística, però va produir tant històries llargues (és a dir, 44 pàgines) com gags curts (entre mitja pàgina i 6 pàgines). Va començar principalment amb sèries històriques: Les Tuniques Bleues utilitza la Guerra Civil Americana com a teló de fons, mentre que Sammy juga a l'època d'Al Capone i Eliot Ness, i Les Mousquetaires descriu les aventures dels tres mosqueters al segle XVII. Però amb L'Agent 212, protagonitzada per un policia força estúpid, va començar a fer les seves històries més contemporànies, i a la dècada de 1980 va trencar temes cada cop més tabú i va introduir punts de vista més satíric -crítics amb temes com la infermeria i els hospitals a Les Femmes en Blanc ("Les dones de blanc") amb Philippe Bercovici, Les Paparazzi o els enterradors a Pierre Tombal.

Tot i que és més conegut per Les Tuniques Bleues, ell i Lambil també van treballar en una sèrie de còmics anomenada Pauvre Lampil ("Pobre Lampil"), un relat semiautobiogràfic de les proves i tribulacions d'un artista de tires còmiques malenconiós i la seva relació d'amor-odi amb el seu guionista, caricatures dels mateixos Lambil i Cauvin. De fet, a part de Lambil (el nom del qual es canvia a "Lampil"), altres personatges, inclosos els seus col·legues de la indústria del còmic, són coneguts pels seus noms reals o pseudònims: el mateix Cauvin, Fournier, Franquin, etc.

Cauvin també va abordar temes més fantàstics com el d'un àngel de l'amor a Cupido o la dura vida d'un voltor que s'enamora d'un mussol a Les Voraces.^[1] Altres sèries més recents inclouen Cédric, una tira clàssica que envolta un escolar preadolescent, i Les Psy ("Els psicòlegs") sobre un psiquiatre les excentricitats dels pacients del qual sovint el porten a qüestionar la seva pròpia salut mental. Molts dels personatges de Cauvin són del tipus irascible, es provoquen fàcilment i exploten de ràbia quan les coses van malament.

Va fer els seus guions en forma de còmic rudimentari, suggerint una disposició de pàgina,^[7] i també va fer alguns còmics completament pel seu compte, però amb un èxit limitat.

Els crítics sovint consideren les seves obres més artesanals que artístiques, mentre que d'altres el consideren un mestre indiscutible del còmic humorístic.^[8]

Independentment del que pensin els crítics d'ell, continua tenint molt d'èxit entre el públic i sol·licitat pels artistes, i en un moment donat va escriure gairebé una dotzena de sèries alhora. Només el 2006, tenia sis sèries a la llista de còmics nous més venuts de l'Association des critiques et des journalistes de bande dessinée, amb Cédric aconseguint el quart lloc amb 288.900 àlbums i Les Tuniques Bleues al deu amb 184.800 còpies. Els seus altres còmics més reeixits van ser Les Femmes en Blanc (78.000 còpies), Agent 212 (66.000 còpies), Les Psy (51.500 còpies) i Pierre Tombal (45.700 còpies).^[9] El 2010, va ser el setè autor de còmics més venut a França, amb unes vendes de 569.000 còpies aquell any.^[10]

Com a agraïment de l'editorial Dupuis, la revista Spirou núm. 3676, publicada el 24 de setembre de 2008, es va fer, en relació amb el 70è aniversari de Cauvin, com a homenatge a Cauvin, ja que gairebé la meitat de la revista consisteix en homenatges a Cauvin en forma de còmics, il·lustracions o articles.

• 1975: Millor àlbum còmic al Prix Saint-Michel, Brussel·les, Bèlgica per Sammy^[11]
• 1976: Millor autor estranger al Festival Internacional de Còmics d'Angulema, França^[12]
• 2001: Nominació al Millor Àlbum Juvenil al Festival Internacional de Còmics d'Angoulême, França, per CRS = détresse^[13]
• 2004: Premi Canal J al millor àlbum juvenil per a Cédric^[14]
• 2005: Prix Canal J per a Cédric^[14]
• 2006: Nominació al millor àlbum als premis Albert Uderzo de Nîmes, França per Les Tuniques Bleues^[15]
• 2008: Gran Premi Saint-Michel^[16]

Totes les històries van aparèixer originalment a la revista Spirou i van ser publicades en àlbum per Dupuis, llevat que s'indiqui el contrari.

• Agent 212 (artista: Daniel Kox; 30 àlbums, des de 1975)
• Boulouloum et Guiliguili (artista: Mazel; 10 àlbums, entre 1975 i 1988)
• Cédric (artista: Laudec; 34 àlbums, des de 1989)
• CRS=Détresse (artista: Achdé; 12 àlbums publicats per Dargaud, des de 1993)
• Cupidon (artista Malik; 21 àlbums, des del 1988)
• Les Femmes en Blanc (artista: Philippe Bercovici; 42 àlbums, des de 1986)
• Godaille et Godasse (artista: Sandron; 5 àlbums, entre 1982 i 1988)
• Les Grandes amours contrariées (artista: Philippe Bercovici; 1 àlbum el 1982)
• Les Mousquetaires (artista: Mazel; 8 àlbums, entre 1972 i 1998)
• Natacha (artista: François Walthéry; Àlbum núm. 13 el 1988)
• Les Naufragés (artista: Claire Bretécher; 1 àlbum, el 1968)
• Les Paparazzi (artista: Mazel; 10 àlbums, des del 1996)
• Pauvre Lampil (artista: Lambil; 7 àlbums, entre 1973 i 1995)
• Pierre Tombal (artista: Marc Hardy; 32 àlbums, des de 1983)
• Du côté de chez Poje (artista: Carpentier; 20 àlbums, des de 1986)
• Les Psy (artista: Bédu; 15 àlbums, des de 1992)
• Sammy (artista: Berck, des del 1995 Jean-Pol; 40 àlbums, des del 1970)
• Spirou et Fantasio (artista: Nic Broca; Àlbums núm.30-núm.32, entre 1983 i 1984)
• Taxi Girl (artista: Laudec, 2 àlbums, entre 1994 i 1996)
• Les Tuniques Bleues (artista: Salvérius, després de la seva mort Lambil; 65 àlbums, des de 1968)
• Le Vieux Bleu (artista: François Walthéry, 1 àlbum, el 1980)
• Les Voraces (artista: Glem; 5 àlbums, entre 1986 i 1994)