Reür

Plantilla:Infotaula indretReür
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaPirineus Orientals (França) i província de Girona (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LlocUr Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaAlta Cerdanya (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Llocla Guingueta d'Ix i Puigcerdà Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraSegre Modifica el valor a Wikidata
 42° 27′ 33″ N, 1° 56′ 21″ E / 42.4592589°N,1.9390414°E / 42.4592589; 1.9390414
B 42° 25′ 48″ N, 1° 56′ 27″ E / 42.430111°N,1.940964°E / 42.430111; 1.940964
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió18,6 (longitud) km

El Reür és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, format a Ur, per la unió dels rius d'Angostrina i de Brangolí. Travessa els termes comunals d'Ur i la Guingueta d'Ix i el terme municipal de Puigcerdà. També el podem trobar escrit com a Rahur.

Curs

El seu naixement se situa als Pirineus, al departament dels Pirineus-Orientals, al vessant sud-est del massís del Carlit, al peu de l'embassament de les Bulloses, a l'estany del Racó, a 2.005 m d'alçada.

Segons l'IGN, l'Angostrina conflueix amb el Brangolí a Ur, per formar el Reür, afluent del Segre a la Guingueta d'Ix, a 482m d'alçada. S'anomena Angostrina per sobre d'Ur i Reür, en la seva part inferior.

El seu curs, orientat[1] de nord a sud, travessa quatre municipis de l'Alta Cerdanya: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Font-Romeu, Odeillo i Vià, i Ur, pel costat sud-oest d'aquesta comuna; i tot el límit occidental del terme de la Guingueta d'Ix, fins que s'aboca en el Segre a l'extrem sud-oest de la població de la Guingueta d'Ix; i un a la Baixa Cerdanya: Puigcerdà. El vessant dret del riu, des del pont de Llívia, fita 477; i fins a dues aigües, entre les fites 482 i 483, pertany al municipi de Puigcerdà.

El riu fa de límit entre el terme municipal de Puigcerdà i el terme comunal de la Guingueta d'Ix i, per tant, de les comarques de la Baixa Cerdanya i de l'Alta Cerdanya, respectivament. A més, des del Tractat dels Pirineus (1659), entre els estats espanyol i francès, també respectivament pel que fa a ambdues comarques esmentades.

Afluents

El Reür té quatre afluents:[2]

  • el Rec del Mesclant d'Aigües, 7 km al municipi d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, amb un afluent:
    • el Rec de l'Estany Llat, 4,6 km al municipi d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
  • el Rieral dels Estanyets, 5,8 km als municipis d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (confluència) i Dorres (naixement), amb un afluent:
    • el Rec de Carlit, 2,3 km als municipis d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (confluència) i Dorres (naixement).
  • el Rec de Jueil, 2,3 km als municipis d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (confluència) i Dorres (naixement), amb un afluent:
    • la Ribereta o Rec de Coma Armada, 5,1 km als municipis d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (confluència) i Dorres (naixement).
  • el Riu de Brangoli, 11,3 km als municipis d'Enveig (naixement) i Ur (confluència), amb un afluent:
    • el Riu de Bena, 9,1 km només al municipi d'Enveig.

El seu número de Strahler és tres.

Etimologia

El riu pren el nom de la vila d'Ur, on neix (Reür o Raur ve de 'riu d'Ur'). Pel que fa a la vila, Ur, és un antic topònim que Joan Coromines relaciona clarament amb l'ur basc i aquità, tots dos amb el significat d'«aigua, corrent d'aigua».[3] Tant Lluís Bassede[4] com Manuel Anglada hi coincideixen. Anglada, a més, fa notar la tautologia del nom del riu, ja que 'riu d'ur' vindria a dir «riu d'aigua».[5]

Referències

  1. ↑ El Reür en els ortofotomapes de l'IGN
  2. ↑ «El Raür» (en francès). IGN. [Consulta: 12 abril 2020].
  3. ↑ Coromines, Joan. «UR». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VIII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 151. ISBN 84-7256-331-6.
  4. ↑ Bassede, Lluís «Toponymie historique de Catalunya Nord» (en francès). Revista Terra Nostra [Prades], t. 1, 1990.
  5. ↑ Anglada, Manuel. «El nom d'Andorra». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 192. ISBN 99920-53-02-X.

Bibliografia

  • Becat, Joan. «74 - La Guingueta d'Ix». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan. «- Ur». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Ur i la Guingueta d'Ix». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.