Rebecca Lancefield

Plantilla:Infotaula personaRebecca Lancefield
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Rebecca Price Craighill Modifica el valor a Wikidata
5 gener 1895 Modifica el valor a Wikidata
Fort Wadsworth (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1981 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstats Units Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia - Philosophiæ doctor (–1925)
Wellesley College - Grau en Arts (–1916) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHans Zinsser Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBacteriologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómicrobiòloga, bacteriòloga, professora d'universitat, immunòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Rockefeller Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Rebecca Craighill Lancefield (Fort Wadsworth, Staten Island, Nova York, 5 de gener de 1895 - Nova York, 3 de març de 1981)[1] va ser una microbiòloga estatunidenca destacada, que posà ordre en la classificació dels estreptococs, microorganismes patògens de gran variabilitat antigènica. Es va incorporar a l'Institut Rockefeller per a la Recerca Mèdica (actualment Universitat Rockefeller) de Nova York el 1918, i va estar associada amb aquest institut al llarg de la seva llarga i destacada carrera. La seva bibliografia comprèn més de 50 publicacions al llarg de 60 anys.[2][3]

Lancefield és coneguda sobretot per la classificació serològica dels bacteris estreptocòccics β- hemolíticsː[4] l'agrupació de Lancefield, que es basa en la composició en carbohidrats dels antígens bacterians que es troben a les seves parets cel·lulars. També és responsable de la tipificació serològica dels més de 60 tipus diferents de bacteris estreptocòccics.[2][5]

Primers anys i educació

El seu pare era oficial del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units i la seva mare, Mary Wortley Byram, estava relacionada amb Mary Wortley Montagu, que va tenir un gran impacte en la promoció de la vacunació contra la verola.[1][6] Va assistir al Wellesley College de Massachusetts i després de graduar-se el 1916 amb una llicenciatura en zoologia, va ensenyar matemàtiques i ciències en un internat per a noies a Burlington, Vermont, durant un any. Va acceptar una beca per al Teachers' College de la Universitat de Colúmbia i va continuar estudiant bacteriologia.[7] Lancefield va obtenir la seva llicenciatura a Columbia el 1918. El mateix any, es va casar amb Donald E. Lancefield, un company de postgrau en genètica a Columbia. Després de graduar-se, va treballar com a tècnica per a Oswald Avery i Alphonse Dochez a Rockefeller. L'any següent, va tornar a Columbia per estudiar la Drosophila willistoni amb Charles W. Metz.[8]

Carrera i recerca

El primer article en coautoria de Lancefield es va publicar el 1919, a la revista Journal of Experimental Medicine, quan era tècnica, un reconeixement inusual en aquell moment. Abans d'aquest treball, els investigadors no sabien si les diferents soques estreptocòcciques eren biològicament diferents. Treballant amb Avery i Dochez, va identificar quatre tipus serològics que classificaven el 70% de les soques estreptocòcciques β-hemolítiques que estaven estudiant.[3][4]

Per a la seva tesi doctoral, Rebecca Lancefield va estudiar els estreptococs viridans. Lancefield es va incorporar originalment al laboratori de Hans Zinsser, que tot i ser reticent a treballar amb dones, coneixia les seves investigacions i rigor, i li va suggerir que traslladés el seu treball al laboratori de Homer Swift.[7] Per tant, la major part de la seva investigació es va dur a terme a Rockefeller, on es trobava el laboratori de Swift. En aquell moment, es creia erròniament que els estreptococs viridans contribuïen a la febre reumàtica. El treball de tesi de Lancefield va ajudar a dissipar aquesta idea.[1]

La Universitat Rockefeller, on treballà sempre Lancefield

Després del seu doctorat, Lancefield va tornar a estudiar els estreptococs β-hemolítics a Rockefeller. El seu objectiu era aleshores identificar els components biològics dels antígens de superfície situats als bacteris. El 1928, Lancefield va informar que l'antigen específic de tipus dels estreptococs era una proteïna. La va anomenar proteïna M perquè quan el bacteri s'exposa a l'antigen es forma una colònia mat. Lancefield va descobrir que l'antigen específic de grup dels estreptococs estava compost d'hidrats de carboni, que va anomenar carbohidrat C. Dins d'aquest descobriment, Lancefield va revelar que el carbohidrat C no era específic d'espècie, com es pensava originalment. Aquesta constatació la va impulsar a desenvolupar un sistema de classificació, anomenat agrupació de Lancefield, per a les malalties estreptocòcciques. Inicialment va designar el grup A per a les infeccions estreptocòcciques humanes i el grup B per a les infeccions estreptocòcciques bovines. Avui dia, els grups de Lancefield inclouen els grups de l'A a l'M.[9]

Lancefield va descobrir dues proteïnes de superfície addicionals dels estreptococs del grup A: l'antigen T, el 1940, i l'antigen R, el 1957. Més tard en la seva carrera, es va centrar en els estreptococs del grup B. La seva recerca va revelar que els estreptococs del grup B no tenien la proteïna M. Va descobrir que, en canvi, els polisacàrids de superfície eren els responsables del seu factor de virulència.[9]

Durant la Segona Guerra Mundial, Lancefield va formar part de la Comissió de Malalties Estreptocòcciques i Estafilocòcciques del Consell Epidemiològic de les Forces Armades. El 1946, va ser ascendida a membre associada de la Universitat Rockefeller, a membre de ple dret i a professora a Rockefeller el 1958. Lancefield va ser una col·laboradora durant molt de temps de Maclyn McCarty i mentora d'Emil Gotschlich, dos guardonats amb el notable Premi Lasker.[9]

Walter Bauer, Rebecca Lancefield i Macyln McCarty recullen el Premi T. Duckett Jones a l'octubre de 1960 pel seu treball sobre els estreptococs hemolítics.[10]

Reconeixements

El 1943 va ser la segona dona a assumir la presidència de la Societat de Bacteriòlegs Americans. El 1961 va esdevenir presidenta de l'Associació Americana d'Immunòlegs, la primera dona a ocupar el càrrec. Va ser elegida membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències el 1970. El 1973, la Universitat Rockefeller la va nomenar Doctora Honoris Causa en Ciències . El 1976, el Wellesley College, la seva alma mater, la va honorar formalment. Lancefield va rebre molts premis, com ara el Premi Memorial T. Duckett Jones de la Fundació Helen Hay Whitney, el Premi a l'Assoliment de l'Associació Americana del Cor i la Medalla de l'Acadèmia de Medicina de Nova York.[1]

A causa de la disposició de Lancefield a respondre preguntes microbiològiques, el seu laboratori a Rockefeller es va guanyar el sobrenom de «l'Scotland Yard dels misteris estreptocòccics».[9]

Mort i llegat

El Simposi Internacional Lancefield sobre Estreptococs i Malalties Estreptocòcciques porta el seu nom en honor seu. Les mostres recollides al llarg de la seva carrera ara són conservades per la Universitat Rockefeller com a col·lecció Lancefield, que inclou més de 6.000 soques d'estreptococs.[6][7]

Referències

  1. 1 2 3 4 Maclyn McCarty. «Rebecca Craighill Lancefield 1895–1981». A: Biographical Memoirs. Washington, D.C.: National Academy of Sciences, p. 225–246.. p.227
  2. 1 2 «Rebecca Lancefield» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: gener 2026].
  3. 1 2 Piqueras, Mercè «Rebecca C. Lancefield (1895−1981), ordenadora de los estreptococos». SEM@foro, núm. 58. Sociedad Española de Microbiologia, 12-2014, p. 6-11.
  4. 1 2 Lancefield RC J Exp Med, 57, 4, 1933, p. 571–95. DOI: 10.1084/jem.57.4.571. PMC: 2132252. PMID: 19870148.
  5. ↑ Patterson MJ. «Streptococcus». A: Baron S. Streptococcus. in: Baron's Medical Microbiology. 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 978-0-9631172-1-2.
  6. 1 2 Carroll, Karen C. «Biographical Feature: Rebecca Lancefield, Ph.D». Journal of Clinical Microbiology, 57, 8, 8-2019. e00728–19. DOI: 10.1128/JCM.00728-19. ISSN: 1098-660X. PMC: 6663886. PMID: 31142605.
  7. 1 2 3 O'Hern, Elizabeth M. ASM (American Society for Microbiology) News, 41, 12, 1975 [Consulta: 29 novembre 2018].
  8. ↑ Lancefield, Rebecca C.; Metz, Charles W. (en anglès) Proceedings of the National Academy of Sciences, 7, 8, 01-08-1921, p. 225–229. DOI: 10.1073/pnas.7.8.225. ISSN: 0027-8424.
  9. 1 2 3 4 Emrich, John S.; Peery, Bryan. «The American Association of Immunologists - PI in the Scotland Yard of Streptococcal Mysteries: Rebecca Lancefield (AAI 1933, President 1961–62)» (en anglès), March/April 2013. [Consulta: 16 gener 2026].
  10. ↑ «Smithsonian Libraries and Archives». Smithsonian. [Consulta: 17 gener 2026].