Reciclatge creatiu

Llaunes de menjar reciclades en un tamboret

El reciclatge creatiu (upcycling), també conegut com a reutilització creativa, és el procés de transformar subproductes, materials de rebuig, productes inútils o no desitjats en nous materials o productes percebuts com de més qualitat, com ara valor artístic o valor ambiental.[1]

El reciclatge creatiu és un subconjunt del procés de reciclatge. El reciclatge normalment implica tornar a fer els objectes al seu disseny original. El reciclatge creatiu és un procés que, en canvi, afegeix valor a un producte recentment creat. El downcycling, però, és un procés de reciclatge oposat que degrada els materials de rebuig en nous productes de menor qualitat. Tots dos processos de reciclatge ajuden a reduir els residus dels abocadors.[2]

Les aplicacions del reciclatge creatiu inclouen l'art, la música, la moda, el menjar i la tecnologia.

Història

Abans de la Revolució Industrial, el reciclatge creatiu era una pràctica habitual per reparar béns. La persona que reparava els béns i la persona que els feia servir normalment era la mateixa persona. L'escriptor Alvin Toffler va encunyar el terme "prosumidor" per descriure el paper del productor i el consumidor com una sola entitat.[3] Al món occidental, però, l'augment de les capacitats de producció que va venir amb la revolució industrial dels segles XVIII i XIX va provocar una separació d'aquests rols. Va sorgir un model econòmic lineal que fomentava que els productes usats es llencessin i es substituïssin per productes nous.[4] Aquest augment del consumisme va provocar una disminució de les pràctiques de reciclatge creatiu preindustrials. Al segle XXI, una major comprensió dels beneficis econòmics i ambientals del reciclatge creatiu ha contribuït al renaixement de la reparació casolana.[3]

Història del terme "upcycling"

Representació visual de reciclatge creatiu (no oficial) Norberto Miranda (2025).

"Upsizing" era el títol de l'edició alemanya d'un llibre sobre reciclatge creatiu, publicat per primera vegada en anglès el 1998 per Gunter Pauli i que va rebre el títol revisat d' Upcycling el 1999. L'edició alemanya va ser adaptada a la llengua i la cultura alemanyes per Johannes F. Hartkemeyer, aleshores director de la Volkshochschule d' Osnabrück. El concepte va ser incorporat posteriorment per William McDonough i Michael Braungart al seu llibre del 2002 *Cradle to Cradle: Remaking the Way We Make Things*. Afirmen que l'objectiu del reciclatge creatiu és evitar el malbaratament de materials potencialment útils fent ús dels existents. Això redueix el consum de noves matèries primeres a l'hora de crear nous productes. Reduir l'ús de noves matèries primeres pot resultar en una reducció del consum d'energia, la contaminació de l'aire, la contaminació de l'aigua i fins i tot les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Passarel·la recolzada sobre una antiga pala d'aerogenerador a Szprotawa
Aquesta taula de tallar reciclada es va fer amb taulons de terra de vagons de mercaderies que es van extreure d'un desballestament ferroviari.

El reciclatge creatiu ha mostrat un creixement significatiu arreu dels Estats Units. Per exemple, el nombre de productes a Etsy, Pinterest i Upcycle Studio etiquetats amb la paraula "upcycled" va augmentar d'uns 7.900 el gener de 2010 a gairebé 30.000 un any després.[5] A Abril 2013 , aquesta xifra es va situar en 263.685.[6]

Context global

El 2009, Belinda Smith de Reuters va escriure que el reciclatge creatiu havia augmentat als països rics, però va observar que era una necessitat als països més pobres. Mentre que la pràctica dels països en desenvolupament de reciclar béns usats reflecteix una manca d'accés a la compra de béns nous, als països desenvolupats reflecteix una major importància que s'atorga a les pràctiques respectuoses amb el medi ambient. Els consumidors també estan motivats pels preus més baixos per reciclar. Si més empreses reconeixen la rendibilitat dels productes reciclats, aleshores es pot convertir en una pràctica més generalitzada en el món corporatiu.[7]

Reciclatge i reciclatge creatiu

Instal·lació de la Biennal de Venècia de Małgorzata Mirga-Tas (2022) - reciclatge artístic de materials tèxtils antics

Reciclatge

Mentre que el reciclatge normalment significa que els materials es reelaboren a la seva forma original, per exemple, reciclant ampolles de plàstic en polímers plàstics, que després produeixen ampolles de plàstic mitjançant el procés de fabricació, el reciclatge creatiu afegeix més valor als materials, tal com el seu nom indica. Segons Watson i Wolfe, "el reciclatge creatiu, també conegut com a reutilització creativa, és el procés de transformar subproductes, materials de rebuig, productes inútils o no desitjats en nous materials o productes percebuts com de més qualitat, com ara valor artístic o valor ambiental".[8]

De la mateixa manera, l'art reciclat pot referir-se a obres d'art que utilitzen materials usats en la seva forma original, mentre que l'art reciclat pot implicar un procés de transformació com ara descomposició, reforma, remuntatge, etc.

Un concepte comú en el reciclatge són les 3R, que representen Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Segons The Upcycle Artist's Handbook: A Comprehensive Guide to Creating Art from Waste publicat per Upcycle Art And Craft Society (UAACS).[9] Van encunyar el principi de les 3R per al reciclatge creatiu: Repensar, Reformar i Rebornar.

"Repensar" implica reavaluar alguna cosa i mirar-la des d'una nova perspectiva. Significa veure el potencial de reutilitzar-lo, donar-li una nova funció o explorar altres possibilitats creatives per a aquest material. La "reforma" implica alterar físicament l'objecte, ja sigui desmuntant-lo, combinant-lo amb altres materials o utilitzant diferents tècniques per canviar-ne la forma. Aquesta transformació dels materials existents crea una nova estructura que s'adapta millor a la visió creativa de l'artista. "Renéixer" és el resultat final quan l'objecte reciclat rep una nova vida o un nou propòsit. És com una resurrecció de peces descartades a les quals se'ls dóna una segona vida".[10]

Reciclatge a fons

El downcycling és el contrari del upcycling i l'altra part del procés de reciclatge. El downcycling implica convertir materials i productes en materials nous, de vegades de menor qualitat. La majoria del reciclatge implica convertir o extreure materials útils d'un producte i crear un producte o material diferent.[11]

Els termes upcycling i downcycling es van utilitzar per primera vegada de forma impresa en un article a SalvoNEWS de Thornton Kay citant Reiner Pilz i publicat el 1994. Aquest article descrivia el downcycling com un procés en què els productes usats es descomponen i se'ls dóna menys valor. Aquest contrast es va utilitzar per destacar la necessitat del reciclatge creatiu, on els productes adquireixen més valor a través de l'acte de reutilitzar-los. Utilitzant blocs de fusta recuperats, una carretera de Nuremberg, Alemanya, va ser sotmesa a reciclatge decreixent, concretament a reciclatge de "residus".[12]

El reciclatge de materials es produeix quan no és possible o no és econòmic restaurar els materials a la seva qualitat original, per exemple, quan els aliatges d'alumini forjats es fonen per produir aliatges de fosa de menor qualitat.[13] El reciclatge de materials, en el sentit termodinàmic, només és possible si s'afegeix encara més energia per millorar la qualitat del material.[13] Dues preguntes orientadores que cal fer-se a l'hora d'avaluar la recuperació de materials o productes de rebuig són: Quanta energia es necessita per restaurar el material recuperat i convertir-lo en el material o producte desitjat? i, com es compara aquesta quantitat amb l'obtenció del material o producte desitjat de fonts verges o primàries? En alguns casos, es necessita poca energia per reutilitzar un producte descartat, per exemple, roba de segona mà. En altres casos, l'energia necessària per recuperar els materials és superior a la que es requereix per processar material verge.[13]

Impacte ambiental

El reciclatge creatiu és un pas significatiu cap a una cultura del disseny regeneratiu, on els productes finals són més nets, més saludables i solen tenir un millor valor que els materials utilitzats. Per exemple, durant el procés de reciclatge de plàstics diferents dels que s'utilitzen per crear ampolles, es barregen molts tipus diferents de plàstics, donant lloc a un híbrid. Aquest híbrid s'utilitza en la fabricació d'aplicacions de fusta plàstica. Tanmateix, a diferència del polímer dissenyat ABS, que manté bé les propietats de diversos plàstics, els plàstics reciclats pateixen una separació de fases que provoca debilitat estructural en el producte final.

El reciclatge creatiu (upcycling) és una estratègia utilitzada en l'economia circular per reduir el consum de recursos millorant el valor dels productes i tancant el cicle de vida dels materials mitjançant la reutilització. La vida útil dels productes s'allarga mitjançant la reparació i la reutilització que impulsa el reciclatge creatiu.[14] Tot i que l'augment de la població mundial provoca més consum i residus, les pràctiques ecològiques com el reciclatge creatiu contribueixen als esforços per combatre aquest problema. El reciclatge creatiu combina tàctiques de reciclatge i innovacions creatives per evitar la degradació del producte.[15]

Aplicacions

Art

Johann Dieter Wassmann (Jeff Wassmann), Vorwarts! (Endavant!) [ , 1897

L'art reciclat o, de vegades, conegut com a art reciclat o Recycl'Art és la transformació de residus o materials i objectes usats en obres d'art.[16]

Una joguina del sud del mont Hebron, cedida al Museu d'Israel des d'una col·lecció privada

La tradició de reutilitzar objectes trobats (objet trouvé) en l'art convencional va madurar esporàdicament durant el segle XX, tot i que durant molt de temps ha estat un mitjà de producció en l'art popular. L'edredó Amish, per exemple, va sorgir mitjançant la reaplicació de teixits recuperats. Les Watts Towers (1921–1954) de Simon Rodia a Los Angeles exemplifiquen el reciclatge de ferralla, ceràmica i vidre trencat a gran escala; consten de 17 estructures, la més alta de les quals arriba a més de 30 metres a l'horitzó de Watts.

Intel·lectualment, el reciclatge creatiu té certa semblança amb l'art ready-made de Marcel Duchamp i els dadaistes. La Roda de bicicleta (1913) de Duchamp, una roda davantera i una forquilla unides a un tamboret comú, és una de les primeres d'aquestes obres, mentre que la Font (1917), un urinari comú comprat en una ferreteria, és possiblement la seva obra més coneguda. El Cap de bou (1942) de Pablo Picasso, una escultura feta amb un selló i un manillar de bicicleta rebutjats, és un homenatge astut del pintor espanyol als dadaistes.[17] Al llarg de mitjan segle, l'artista Joseph Cornell va fabricar collages i obres d'assemblatge en caixes a partir de llibres antics, objectes trobats i objectes efímers. Robert Rauschenberg va recollir escombraries i objectes en desús, primer al Marroc i més tard als carrers de Nova York, per incorporar-los a les seves obres d'art.

The idea of consciously raising the inherent value of recycled objects as a political statement, however, rather than presenting recycled objects as a reflection or outcome from the means of production, is largely a late 20th-century concept. Romuald Hazoumé, an artist from the West African Bénin, was heralded in 2007 for his use of discarded plastic gasoline and fuel canisters to resemble traditional African masks at Documenta 12 in Kassel, Germany. Hazoumé has said of these works, "I send back to the West that which belongs to them, that is to say, the refuse of consumer society that invades us every day."[18] Jeff Wassmann, an American artist who has lived in Australia for the past 25 years, uses items found on beaches and junk stores in his travels to create the early Modern works of a fictional German relative, Johann Dieter Wassmann (1841–1898). In Vorwarts (Go Forward) (pictured), Wassmann uses four simple objects to depict a vision of modern man on the precarious eave of the 20th century: an early optometry chart as background, a clock spring as eye, a 19th-century Chinese bone opium spoon from the Australian gold fields as nose and an upper set of dentures found on an Australian beach as mouth. Wassmann is unusual among artists in that he does not sell his work, rather they are presented as gifts; by not allowing these works to re-enter the consumer cycle, he averts the commodification of his end product.[19]

A la pàgina del llibre

Max Zorn és un artista de cintes holandès que crea obres d'art amb cinta d'embalatge marró normal i penja peces als fanals com a nova forma d'art urbà a la nit. En afegir i treure capes de cinta adhesiva sobre vidre acrílic amb un bisturí quirúrgic, l'obra d'art només pot ser visible quan es col·loca llum darrere, imitant els efectes similars als mètodes de les finestres de vitrall. La seva tècnica pionera de reciclatge creatiu amb art urbà ha estat presentada a Frei-Cycle 2013, la primera fira de disseny per al reciclatge i el reciclatge creatiu a Friburg, Alemanya.[20]

Música

Un exemple destacat és l'Orquestra Reciclada de Cateura al Paraguai. Els instruments de l'orquestra estan fets amb materials extrets de l'abocador d'Asunción, el nom del qual prové de la llacuna de Cateura de la zona. Una part limitada de la seva història real es narra a la pel·lícula Landfill Harmonic.[21][22]

Indústria

Molts processos industrials, com el plàstic, la pintura i la fabricació electrònica, depenen del consum de recursos finits.[23][24][25] A més, els residus poden tenir un impacte ambiental i poden afectar la salut humana.[23] En aquest context, el reciclatge creatiu descriu l'ús de tecnologies disponibles i futures per reduir els residus i el consum de recursos mitjançant la creació d'un producte amb un valor més alt a partir de fluxos de residus o subproductes.[26]

En l'electrònica de consum, el procés de refabricació o remodelació de productes de segona mà es pot considerar com a reciclatge creatiu a causa del menor consum d'energia i materials en contrast amb la fabricació nova. El producte refabricat té un valor més alt que el seu desús o reciclatge.[27] L'ús de gra gastat de Brewer, un producte residual dels processos de cervesa, com a substrat en els processos de biogàs elimina la necessitat d'eliminació i pot generar beneficis significatius per al procés de cervesa en general. Depenent del preu del substrat, és possible un benefici d'aproximadament el 20% dels costos operatius. En aquest procés, la planta de biogàs actua com un "reciclador ascendent".[28]

Roba

Una dona amb un vestit reciclat

Els dissenyadors han començat a utilitzar tant residus tèxtils industrials com roba existent com a material base per crear noves modes. Se sap que el reciclatge creatiu utilitza residus preconsum o postconsum, o possiblement una combinació de tots dos. Els residus preconsum es generen a la fàbrica, com ara les restes de tela que queden després de retallar patrons. El reciclatge tèxtil té un procés de certificació oficial anomenat UPMADE.[29] Dissenyadores de moda com Ksenia Schnaider i Reet Aus han aplicat la filosofia del reciclatge creatiu dissenyant col·leccions senceres a partir de retalls.[30][31] Elvis & Kresse és una marca que recicla exclusivament les seves col·leccions i ha estat transformant mànegues de bombers fora de servei en accessoris de luxe des del 2005, alhora que dona el 50% dels beneficis a The Fire Fighters Charity.[32]

Amb la creixent popularitat del reciclatge creatiu, els propietaris de marques de luxe han presentat diverses demandes contra parts que venen versions reciclades dels seus productes amb logotips o altres marques protegides.[33] El febrer de 2021, Chanel va presentar una demanda per infracció de marca registrada i competència deslleial contra Shiver + Duke, una empresa de joieria que va reutilitzar botons autèntics de Chanel sense el coneixement ni el consentiment de Chanel.[34][35] La demanda al·legava que l'ús dels botons per part de Shiver + Duke va crear confusió en els clients i va ser un ús materialment diferent de l'ús previst originalment.[33] De la mateixa manera, Louis Vuitton va acusar Sandra Ling Designs, Inc. (SLD) de crear i vendre roba, bosses de mà i accessoris fets amb productes autèntics de segona mà de Louis Vuitton.[36] Louis Vuitton va argumentar que els productes modificats no complien els seus estàndards de qualitat i que els consumidors probablement creurien erròniament que els articles provenien de la marca de luxe.[37] SLD va argumentar que els exempcions de responsabilitat eren presents a cada producte reciclat per evitar confusions. Finalment, les parts van arribar a un acord, i SLD va acceptar pagar una multa i retirar totes les reconvencions.[33]

Sovint, la gent practica una economia lineal on es conforma amb comprar, utilitzar i després llençar. Aquest sistema contribueix a que es llencin milions de quilos de residus tèxtils. Tot i que la majoria dels tèxtils produïts són reciclables, al voltant del 85% acaben en abocadors només als Estats Units.[38] Per viure una vida sostenible, calen opcions de roba oposades a l'actitud de "llençar o llençar" que fomenta la moda ràpida. El reciclatge creatiu pot ajudar en això, ja que posa en pràctica un model d'economia més circular. Una economia circular és aquella en què els recursos s'utilitzen durant el màxim temps possible, obtenint-ne el màxim valor mentre s'utilitzen i després es restauren i es reutilitzen quan s'acaba el seu ús. Popularitzat per McDonough i Braungart, això també s'ha conegut com el principi de la bressola a la bressola. Aquest principi estableix que un producte ha d'estar dissenyat per tenir múltiples cicles de vida o ser biodegradable.[39]

Menjar

Cada any es malgasten milers de milions de quilos de menjar a tot el món, però hi ha maneres en què la gent reutilitza els aliments i troba la manera de reciclar-los. Un mètode comú és donar-ho als animals perquè molts animals, com els porcs, es menjaran totes les restes que se'ls doni. Aproximadament el 30% dels aliments que consumeix el bestiar, en total, prové del malbaratament d'aliments a la cadena de subministrament o de cultius que es cultiven i processen.[40] Els residus alimentaris es poden donar i els restaurants poden guardar tots els aliments que els clients no mengen. També es poden fer donacions contactant amb les oficines d'extensió agrícola locals per saber on donar residus alimentaris, amb quina freqüència i quant es pot donar.[41]

Tecnologies potencials

La producció mundial de plàstic va ser de 280 milions de tones el 2011 i els nivells de producció augmenten cada any. La seva eliminació desordenada causa greus danys ambientals, com ara la creació de la Gran Gran Taca d'Escombraries del Pacífic.[42] El 2018, el consum anual mundial de plàstic va créixer fins a superar els 320 milions de tones.[43] Per tal de resoldre aquest problema, s'està investigant l'ús de tecnologies i processos moderns per reutilitzar el plàstic residual com a substrat barat. L'objectiu és tornar a incorporar aquest material del flux de residus al corrent principal mitjançant el desenvolupament de processos que creïn una demanda econòmica per a ells.

Un enfocament en aquest camp implica la conversió de plàstics residuals (com LDPE, PET i HDPE) en microesferes paramagnètiques i conductores[44] o en nanomaterials de carboni mitjançant l'aplicació d'altes temperatures i la deposició química de vapor.[45] A nivell molecular, el tractament de polímers com el polipropilè o els termoplàstics amb feixos d'electrons (dosis al voltant de 150 kGy) pot augmentar les propietats dels materials com la resistència a la flexió i l'elasticitat i proporciona una manera ecològica i sostenible de reciclar-los.[44][46] S'està duent a terme una investigació activa per a la biotransformació i el reciclatge de residus plàstics (per exemple, tereftalat de polietilè i poliuretà) en bioplàstics PHA mitjançant bacteris.[47] El PET es podria convertir en PHA biodegradable mitjançant una combinació de temperatura i tractament microbià. Primer es pirolitza a 450 °C i l'àcid tereftàlic resultant s'utilitza com a substrat per a microorganismes, que finalment el converteixen en PHA.[48] Similar a l'enfocament esmentat anteriorment és la combinació de nanomaterials com els nanotubs de carboni amb pell de taronja en pols com a material compost. Això es podria utilitzar per eliminar colorants sintètics de les aigües residuals.[49]

Referències

  1. ↑ Singh, Jagdeep Sustainability, 14, 10, 11-05-2022.
  2. ↑ Huang, Wenbo; Zeng, Xianlai; Li, Jinhui (en anglès) Nature Communications, 15, 1, 25-11-2024. DOI: 10.1038/s41467-024-54602-6. ISSN: 2041-1723. PMC: 11589759. PMID: 39587105.
  3. 1 2 Singh, Jagdeep Sustainability, 14, 10, 11-05-2022.
  4. ↑ Wu, Duan Sustainability, 15, 1, 2023.
  5. ↑ «Upcycling Becomes a Treasure Trove for Green Business Ideas» (en anglès). Entrepreneur Magazine, 22-03-2011. [Consulta: 14 maig 2013].
  6. ↑ «Upcycle trend hits Faribault area» (en anglès). Southernminn.com, 16-04-2013.
  7. ↑ Goldsmith, Belinda. «Trash or Treasure? Upcycling Becomes Growing Green Trend» (en anglès). Reuters, 30-09-2009. [Consulta: 2 desembre 2009].
  8. ↑ Recycled Art, a form of Environmental Activism Watson Life. 4 January 2021. Retrieved 11 March 2023
  9. ↑ Retrieved 11 July 2023
  10. ↑ The Upcycle Artist's Handbook: A Comprehensive Guide to Creating Art from Waste (en anglès). Upcycle Art And Craft Society, 2023.
  11. ↑ Huang, Wenbo; Zeng, Xianlai; Li, Jinhui (en anglès) Nature Communications, 15, 1, 25-11-2024. DOI: 10.1038/s41467-024-54602-6. ISSN: 2041-1723. PMC: 11589759. PMID: 39587105.
  12. ↑ Thornton Kay, Salvo in Germany - Reiner Pilz, p14 SalvoNEWS No99 11 October 1994
  13. 1 2 3 Cullen, Jonathan Journal of Industrial Ecology, 21, 3, 2017, p. 483–486. Bibcode: 2017JInEc..21..483C. DOI: 10.1111/jiec.12599.
  14. ↑ Singh, Jagdeep Sustainability, 14, 10, 11-05-2022.
  15. ↑ Bharti, Kajul; Agarwal, Richa (en anglès) Journal of Financial Services Marketing, 31, 1, 18-11-2025, p. 5. DOI: 10.1057/s41264-025-00330-x. ISSN: 1479-1846.
  16. ↑ «ART AND UPCYCLED :: Clicrecycle.net» (en anglès), 20-01-2023. Arxivat de l'original el 7 February 2023. [Consulta: 15 desembre 2022].
  17. ↑ Gibson, Eric, "A Magical Metamorphosis of the Ordinary", The Wall Street Journal, April 16, 2011.
  18. ↑ «Romuald Hazoumé» (en anglès). Contemporary African Art Collection – The Pigozzi Collection. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 19 juny 2013].
  19. ↑ Crawford, Ashley, "Hoax Most Perfect", The Age, October 11, 2003.
  20. ↑ «Designmesse für Recycling & Upcycling». [Consulta: 29 octubre 2013].
  21. ↑ , 14-09-2016.
  22. ↑ «Landfill Harmonic: The Recycled Orchestra: making music on a landfill site». Classic FM. Arxivat de l'original el 2017-03-24. [Consulta: 31 gener 2017].
  23. 1 2 Martin, M. and Parsapour, A. 2012. "Upcycling wastes with biogas production: An exergy and economic analysis". Venice 2012: International Symposium on Energy from Biomass and Waste (2012).
  24. ↑ Zhuo, C. and Levendis, Y. A. 2014. "Upcycling waste plastics into carbon nanomaterials: A review". Journal of Applied Polymer Science. 131, 4 (2014)
  25. ↑ «About» (en anglès). Up Paint. [Consulta: 23 abril 2021].
  26. ↑ Sung, K. (2014). "Individual Upcycling Practice: Exploring the Possible Determinants of Upcycling Based on a Literature Review" a Sustainable Innovation 2014 Conference.  
  27. ↑ Steinhilper, R. and Hieber, M. 2001. "Remanufacturing-the key solution for transforming downcycling into upcycling of electronics". Electronics and the Environment, 2001. Proceedings of the 2001 IEEE International Symposium on (2001), 161–166.
  28. ↑ Martin, M. and Parsapour, A. 2012. "Upcycling wastes with biogas production: An exergy and economic analysis". Venice 2012: International Symposium on Energy from Biomass and Waste (2012).
  29. ↑ Flora Macdonald Johnston , 31-01-2020.
  30. ↑ Fiona Zublin. «Ksenia Schnaider Knows How To Make Upcycled Fashion Beautiful» (en anglès). Forbes, 14-12-2020.
  31. ↑ Fiona Zublin. «The Next Big Thing In Fashion: Scraps» (en anglès). OZY, 25-06-2018.
  32. ↑ Sarah Keenlyside. «Kresse Wesling's Radical Brand Turns Discarded Firehoses into Sustainable Fashion» (en anglès). SCMP, 09-09-2025.
  33. 1 2 3 Calboli, Irene. «Upcycling, Sustainability, and IP: What It Means for the World of Fashion» (en anglès). WIPO Magazine, 01-07-2023.
  34. ↑ «Chanel Settles Upcycling Suit Over Jewelry Made From Logo-Bearing Buttons» (en anglès). The Fashion Law, 01-11-2022.
  35. ↑ «CHANEL, INC., Plaintiff, v. SHIVER AND DUKE LLC, EDITH ANNE HUNT, and JOHN…» (en anglès). Casetext, 30-08-2022. Arxivat de l'original el September 26, 2023.
  36. ↑ «Louis Vuitton, Sandra Ling Wind Down Trademark Suit Amid Rise in Upcycling Cases». The Fashion Law, 07-11-2022.
  37. ↑ «Louis Vuitton Malletier S.A.S. v. Sandra Ling Designs, Inc.» (en anglès). Casetext, 24-08-2021. Arxivat de l'original el September 26, 2023.
  38. ↑ Weber, Sabine; Lynes, Jennifer; Young, Steven B. International Journal of Consumer Studies, 41, 2, 3-2017, p. 207–215. DOI: 10.1111/ijcs.12328.
  39. ↑ Claudia E. Henninger. Sustainability in Fashion (en anglès), 2017. DOI 10.1007/978-3-319-51253-2. ISBN 978-3-319-51252-5.
  40. ↑ «Turning Food Waste into Feed: Benefits and Trade-offs for Nature» (en anglès). www.worldwildlife.org. World Wildlife Fund, 12-07-2021.
  41. ↑ «Reduce wasted food by feeding animals» (en anglès). epa.gov, 12-08-2015.
  42. ↑ Zhuo, C. and Levendis, Y. A. 2014. "Upcycling waste plastics into carbon nanomaterials: A review". Journal of Applied Polymer Science. 131, 4 (2014)
  43. ↑ Lebreton, L.; Slat, B.; Ferrari, F.; Sainte-Rose, B.; Aitken, J. (en anglès) Scientific Reports, 8, 1, 22-03-2018, p. 4666. Bibcode: 2018NatSR...8.4666L. DOI: 10.1038/s41598-018-22939-w. ISSN: 2045-2322. PMC: 5864935. PMID: 29568057.
  44. 1 2 Mondal, M., Gohs, U., Wagenknecht, U. and Heinrich, G. 2013. "Polypropylene/natural rubber thermoplastic vulcanizates by eco-friendly and sustainable electron induced reactive processing". Radiation Physics and Chemistry. 88, 0 (2013), 74–81.
  45. ↑ Altalhi, Tariq; Kumeria, Tushar; Santos, Abel; Losic, Dusan Carbon, 63, 2013, p. 423–433. Bibcode: 2013Carbo..63..423A. DOI: 10.1016/j.carbon.2013.07.003.
  46. ↑ Czvikovszky, T. and Hargitai, H. 1997. "Electron beam surface modifications in reinforcing and recycling of polymers. Nuclear Instruments and Methods" in Physics Research Section B: Beam Interactions with Materials and Atoms. 131, 1–4 (1997), 300–304.
  47. ↑ «Homepage – P4SB» (en anglès). www.p4sb.eu. [Consulta: 26 octubre 2017].
  48. ↑ Kenny, S.T., Runic, J.N., Kaminsky, W., Woods, T., Babu, R.P., Keely, C.M., Blau, W. and O’Connor, K.E. 2008. "Up-Cycling of PET (Polyethylene Terephthalate) to the Biodegradable Plastic PHA (Polyhydroxyalkanoate)". Environmental Science & Technology. 42, 20 (2008), 7696–7701.
  49. ↑ Jain, N., Basniwal, R. K., Suman, Srivastava, A. K., & Jain, V. K. (2010). "Reusable nanomaterial and plant biomass composites for the removal of methylene blue from water", Environmental Technology, 31(7), 755-760.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.