Reefer Madness
  | |
| |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Louis Gasnier |
| Protagonistes | |
| Producció | Dwain Esper |
| Guió | Paul Franklin |
| Música | Hugo Riesenfeld |
| Fotografia | Jack Greenhalgh |
| Muntatge | Carl Pierson |
| Distribuïdor | Netflix i Hulu |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 65 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema d'explotació, drama, cinema propagandístic i cinema de ficció criminal |
        | |
Reefer Madness (també amb els noms oficials: Tell Your Children, Dope Addict, Doped Youth, Love Madness i The Burning Question) és una pel·lícula propagandística d'origen nord-americà dirigida per Louis J. Gasnier, i estrenada en 1936, que es refereix a l'efecte dels porros i la marihuana.[1]
La pel·lícula sorgeix com a eina de propaganda en plena crisi econòmica de 1929, que va sumir als Estats Units en una profunda depressió econòmica i social amb més de catorze milions d'aturats.[2] L'escassetat de treball en una època de crisi i d'increment de la delinqüència va provocar suspicàcies enfront de la mà d'obra barata mexicana. I el rebuig social va portar al rebuig ètnic i cultural.[3] L'any 1936 els EUA van intentar, en el si de la Societat de Nacions, impulsar una legislació internacional que possibilités el control i cultiu de la marihuana i altres derivats del cànem, juntament amb la rosella.[4][5][6] Al no poder aconseguir-ho, van desenvolupar una legislació domèstica restrictiva basant-se en consideracions fiscals. Indirectament es va intentar així posar traves al consum de marihuana mitjançant un impost fiscal federal, l'Impost de Transferència, tractant d'inculcar a la gent la inconveniència del consum o ús del cànem en qualsevol de les seves formes i penant amb presó certes conductes, tot i que la campanya atacava directament el consum de marihuana. Producte d'aquesta campanya és la pel·lícula Reefer Madness.[7]
Aquesta obra audiovisual és la pel·lícula de culte més coneguda sobre la marihuana, i encara que va ser rodada en 1936 com a documental de propaganda per alliçonar als pares sobre els perills del consum d'herbes, Reefer Madness no es va fer realment popular fins als anys 1970,[8] quan l' Organització per la Reforma de les Lleis de la Marihuana (NORML) la va recuperar de l'arxiu del Congrés, a fi i efecte d'assenyalar la política retrògrada impulsada per l'administració; els militants de la legalització del cànnabis atacaven així l'ordre moral dominant.
Argument
El film narra la història de diversos joves que acaben enbogint a conseqüència de l'addicció al cànnabis, i que fan una sèrie d'actes delictius que van des de l'assassinat al suïcidi, a la temptativa de violació i a les agressions físiques.
Referències
- ↑ «Tell Your Children (Reefer Madness)». FilmAffinity. [Consulta: 1 abril 2018].
- ↑ Rafael Dobado González, La Gran Depresión, sitio digital 'Historias siglo 20'.
- ↑ Boville Luca de Tena, Belén. La guerra de la cocaína: drogas, geopolítica y medio ambiente. Editorial Debate, 2000, p. 49.
- ↑ El sistema internacional para el control de drogas (documento pdf), sitio digital 'LSE Ideas'.
- ↑ Convención de 1936 para la supresión del trafico ilícito de estupefacientes nocivos, sitio digital 'Drogas México'.
- ↑ Societat de Nacions, Actas de la Conferencia para la supresión del tráfico ilícito de drogas nocivas (Ginebra, 8 a 26 de juny de 1936), Textos de los Debates, Ginebra, 1936.
- ↑ MUSTO, David F. (1993), La enfermedad americana. Orígenes del Control Antinarcóticos en EEUU Arxivat 2018-04-01 a Wayback Machine.. Tercer Mundo Editores, 377 págs, Bogotá, Colombia, ISBN 9789586014106, referencia p. 251.
- ↑ Peary, Danny. Cult Movies. Nova York: Delacorte Press, 1981, p. 203–205. ISBN 0-440-01626-6.