Refikita
 Refikita | |
|---|---|
| Fórmula química | C20H34O₂ |
| Epònim | Refik Bey  |
| Localitat tipus | Montorio al Vomano, Província de Teramo, Abruzzo, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.CA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.CA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 – Anhang |
| Dana | 50.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,43Å; b = 22,35Å; c = 7,98Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | blanc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1852 |
| Símbol | Ref |
| Referències | [1] |
La refikita és un mineral de la classe dels substàncies orgàniques. Rep el seu nom de Refik-Bey, un periodista turc interessat en les ciències.
Característiques
La refikita és una substància orgànica de fórmula química C20H34O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la refikita pertany a «10.CA - Miscel·lània de minerals orgànics» juntament amb els següents minerals: flagstaffita, hoelita, abelsonita, kladnoïta, guanina, tinnunculita, urea i uricita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1852 a Montorio al Vomano, a la província de Teramo (Abruzzo, Itàlia). També ha estat descrita a Krásno (Bohèmia, República Txeca), i en arrels fòssils d'avet en un pantà a Kolbermoor, al sud de Baviera (Alemanya).