Refresc de cola
| Tipus | caffeinated soft drink (en) |
|---|---|
| Origen | Estats Units |
| Ingredients | colorant de caramel |
| Data de creació | 1886 |
| Característiques | |
| Color | marró fosc |

Un refresc de cola és una gasosa dolça, sovint de color marró, amb molt de sucre i unes aromes de caramel i cafeïna afegits.[1] Alguns inclouen aromes de vainilla, canyella o cítrics, per exemple. El nom prové de les nous de cola, plantes arbòries que s'utilitzaven per a aconseguir la cafeïna.[2]
Gaudeix d'una gran popularitat arreu del món, essent algunes de les cases que en fabriquen autèntiques marques globals part de l'imaginari comú. L'oposició a aquestes empreses va estimular la creació de begudes de cola alternatives, com ara Mecca-Cola, que és una cola fabricada i distribuïda arreu dels països islàmics o, a Catalunya, l'Alter Cola o la Cat Cola.
La cola es va popularitzar arreu del món després de l'èxit de Coca-Cola, una marca registrada i símbol del capitalisme americà que ha estat imitada per altres fabricants. El 1886,[3][4] el farmacèutic estatunidenc John Stith Pemberton va perfeccionar la seva recepta per a un refresc; també contenia extracte de fulla de coca no gastat, i per tant cocaïna.[3][5] La seva fórmula sense alcohol es va inspirar directament en el vi de coca del farmacèutic Angelo Mariani, creat el 1863.[5][6] Les lleis locals de prohibició el van obligar a adaptar la seva creació recent, French Wine Coca.
La majoria de les coles modernes tenen un color caramel fosc i normalment s'endolceixen amb sucre, xarop de blat de moro amb alt contingut en fructosa o edulcorants artificials. Hi ha nombroses marques diferents, sent Coca-Cola i Pepsi les més populars.[7] Aquestes dues begudes de cola han estat competidores des de la dècada de 1890, una rivalitat que s'ha intensificat des de la dècada de 1980.[8][9]
Història
El primer refresc de cola fou presentat el 1885 a Filadèlfia (Estats Units) per Baptista Aparici, un dels tres empresaris que, conjuntament, havien creat una fàbrica de noves begudes a Aielo de Malferit, a la Vall d'Albaida. La beguda estava feta amb cafeïna, herbes medicinals, llavors ratllades de cola i fulles de coca procedents del Perú i s'anomenava: Kola-Coca. Aquesta beguda va ésser presentada a diverses fires i exposicions d'Europa i Amèrica i havia obtingut premis, 20 medalles d'or, de Milà o Londres, a Xicago o Filadèlfia.[10]
Salut
Un estudi de 2007 va trobar que el consum de refrescos de cola, tant aquells que contenien edulcorant natural com artificial, es van associar amb un major risc de malaltia renal crònica. L'àcid fosfòric utilitzat en les begudes de cola es pensa que és una possible causa.[11]
El consum de refrescos de cola, però no d'altres begudes gasoses, s'associa amb una baixa densitat mineral òssia en les dones; calen més estudis i se'n desconeix la seva rellevància clínica.[12]
Una revisió d'estudis[13] exposa l'efecte perjudicial per a l'esmalt dental de les begudes de cola, és a dir: la producció de càries dental; en això intervenen dos factors d'aquestes begudes: el contingut de sacarosa i el pH baix.[14]
Marques comercials
Referències
- ↑ «Refrescos de cola | Consumer» (en espanyol europeu), 10-11-2003. [Consulta: 21 agost 2026].
- ↑ «Bebida de Cola - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 21 agost 2026].
- 1 2 «The 132nd Anniversary of the Day Soda Pop Was Invented - the Happy Daze Blog takes an amusing look at wacky holidays, weird holidays, and happy holidays found in every month, and tells how to celebrate them». Arxivat de l'original el March 27, 2019. [Consulta: 3 desembre 2018].
- ↑ «History of Coca-Cola · InterExchange». Arxivat de l'original el March 27, 2019. [Consulta: 16 març 2019].
- 1 2 «Coca Wine». Cocaine.org. Arxivat de l'original el February 24, 2021. [Consulta: 29 setembre 2013].
- ↑ 최재원 «코카콜라의 스토리텔링을 통한 감성마케팅 응용» (en coreà). 마케팅, vol. 49, 4, 4-2015, p. 19–28.
- ↑ «Much of the Global Beverage Industry Is Controlled by Coca Cola and Pepsi» (en anglès). Investopedia. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Kim Bhasin «COKE VS. PEPSI: The Story Behind The Neverending 'Cola Wars'». , 01-01-2013.
- ↑ «1975: Cola wars heat up with launch of Pepsi Challenge» (en anglès). The Drum. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ Refrescs ‘americans', L'Econòmic.
- ↑ Saldana TM, Basso O, Darden R, Sandler DP. «Carbonated beverages and chronic kidney disease». Epidemiology, 2007 Jul.
- ↑ Tucker KL, Morita K, Qiao N, Hannan MT, Cupples LA, Kiel DP. «Colas, but not other carbonated beverages, are associated with low bone mineral density in older women: The Framingham Osteoporosis Study.». Am J Clin Nutr, 2006 Oct.
- ↑ Walsh, Laurence J. «Black cola drinks, oral health and general health: an evidence-based approach.». The University of Queensland, 2008, December. Arxivat de l'original el 2012-04-13. [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Bruce Hamilton. «Chemistry FAQ: What is the pH of Coca-cola?». stason.org, 2011, Nov.