Regne de Wexford

Veisafjǫrðr
Regne de Wexford

← Bandera
800 – segle XII →
Ubicació de {{{common_name}}}Màxima extensió del regne de Dublín (en rosa) i situació d'altres assentaments noruecs (en verd)
Informació
Capitalciutat estat de Wexford
Idioma oficialnòrdic antic, irlandès antic i irlandès mitjà
Període històric
Establiment800
Dissoluciósegle XII
Política
Forma de governMonarquia

El regne de Wexford (nòrdic antic: Veisafjǫrðr que significa «cala de maresmes») va ser un petit enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del segle xii Cogad Gáedel re Gallaib (Guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach. Va ser fundat pels vikings cap a el 800 i va romandre sota el seu govern uns 300 anys com ciutat estat, sobre manera independent i oferia tribut als monarques irlandesos del regne de Leinster.

Els Annals dels quatre mestres cita que a partir de l'any 819 els vikings van saquejar moltes posicions cristianes a la regió.[1]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Connellan, Owen. The Annals of Ireland. Irish Genealogical Foundation, 1846. ISBN 0-940134-77-2.

Bibliografia