Rem (esport)

Infotaula d'esportRem
Tipusesport aquàtic i Vogar Modifica el valor a Wikidata
Dos sense timoner

El rem és un esport nàutic que té dues modalitats: banc fix i banc mòbil i consisteix en la propulsió d'una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot.

Els clubs de rem tenen diverses modalitats i categories (Alevins, Infantil, Cadet, Juvenil, Sènior i Veterans) i s'aglutinen i s'organitzen regates coordinadament amb les federacions esportives de cada àmbit esportiu.

El Banc Mòbil és la modalitat en el qual el remer està assegut sobre un carretó que es desplaça a proa i a popa per a aprofitar la força de les cames, mentre que el banc fix el remer té els peus fixats i va assegut en un banc que no es mou, amb el qual gairebé no pot aprofitar la força de les cames.

Adopció del banc mòbil

En l’esport de rem tradicional, els remers anaven assegut sobre un banc fix. Pràcticament les natges no es desplaçaven i les cames no intervenien en la força propulsiva. Hi va haver provatures de greixar l’àrea de seient, emprant pantalons reforçats, per a obtenir un cert desplaçament de les natges.[1]

Cap al 1870 aparegueren els primers seients mòbils, que permetien aprofitar la musculatura de les cames. L’any 1872, el London Rowing Club va participar a la Henley Royal Regatta amb un seient mòbil i va guanyar per un marge molt gran.[2]

Modalitats

Modalitat de quatre amb timoner (4+)
Escalemera moderna (peça de color negre) ajustable. Està fixada al portant (suport tubular metàl·lic) i subjecta el rem permetent el seu moviment en la voga.

Rem en punta

El rem de banc mòbil trobem modalitats que són de rem en punta, en les quals cada esportista propulsa l'embarcació amb un sol rem, sigui de la banda d'estribord o de babord. Les embarcacions del rem olímpic clàssic són embarcacions: 2-, 2+, 4-, 4+ i 8+. D'aquestes modalitats només el 2-, el 4- i el 8+ són modalitats olímpiques. Hi ha altres embarcacions com les ioles I4+ i I2+ i darrerament també hi ha rem de mar

Rem en couple

En el rem en couple o scull l'esportista aplica la força amb dos rems, un a cada braç. Hi ha diferents modalitats de "couple"; l'individual o skiff (1x), el doble scull (2x) i el quatre scull (4x) entre els outriggers, mentre que hi ha ioletes d'un i dos remers i rem de mar també un, dos o quatre remers. El bot de mar de quatre remers també porta timoner

Nomenclatura bàsica

  • Proa: part davantera de l'embarcació.
  • Popa: part de darrere de l'embarcació.
  • Estribord: mirant el sentit de la barca (cap a proa) la dreta de l'embarcació.
  • Babord: mirant el sentit de la barca, l'esquerra de l'embarcació.
  • Escàlem: element del llagut on amarrem el rem.[3]
  • Escalamera: peça que protegeix el llagut del fregament del rem. El banc mòbil és la peça on es fica i colla el rem.[4]
  • Estrop: baga de corda que serveix per lligar el rem a l'escàlem.[5]
  • Timó: peça de fusta que serveix per fer girar bot a babord o estribord mitjançant l'arjau o canya del timó. El banc mòbil és accionat mitjançant cordes o cables. En els bots sense timoner el timó és accionat per un dels remers movent la pedalina
  • Rem: instrument de fusta o fibres sintètiques que serveix per propulsar el llagut. Les seves parts: pala, canya, coll, guió i puny. En el banc mòbil hi ha el gaió, la canya, el topall i la pala.
  • Reglatges: sistemes utilitzats per graduar a la mida del remer els seients i peus.

Proves

La selecció espanyola de Rem entrenant a l'Estany de Banyoles

Les proves que es disputen en rem són les següents:

ProvaModalitatTimonerRemersEslora
Scull individual o skiffen coupleno18 m
Doble scullen coupleno210 m
Quàdruple scullen coupleno413 m
Dos sense timoneren puntano210 m
Quatre sense timoneren puntano413 m
Dos amb timoneren puntasi211 m
Quatre amb timoneren puntasi414 m
Vuit amb timoneren puntasi817 m

Història

Una inscripció egípcia del 1430 aC explica que el faraó Amenofis II, a més dels èxits militars, era un gran remer. Tot i que hi ha controvèrsia entre els especialistes en admetre competicions de rem en aquella època.[6] Més tard, Virgili va descriure una regata en uns jocs en honor del pare d’Eneas (Enèida).[7] A la Venècia del segle 13, els festivals anomenats regatta incloïen competicions de rem, entre altres actes.[8][9]

  • Virgili va imaginar una regata entre quatre trirems. Amb 170 remers cdascuna.
« Comencen la lluita amb llurs rems feixucs quatre vaixells semblantment ràpids, escollits de tota la flota.Mnesteu governa la veloç «Balena», d’equipatge ardit, Mnesteu , ben aviat itàlic, del qual provindrà el llinatge dels Memmis; Gias la ingent «Quimera» d’ingent mola, una ciutat flotant, que impel·leixen tres rengs de jovencells dardanis amb els rems aixecats en tres pisos; per Sergest, del qual ha pres nom la família Sèrgia, és muntat el vast «Centaure»: i l’ "Escil·la" blavenca, per Cloant, d’on ve la teva nissaga, oh romà Cluenci »
— Enèida.

Literatura

Des dels inicis dels esports de rem hi ha hagut obres especialitzades en diversos aspectes del tema. Es presenta a continuació una mostra d'aquestes obres. Poden ser genèriques, històriques, tècniques o d'una altra mena. La llista cronològica pot incloure estudis científics i tesis doctorals.

  • 1871. A History of Rowing in America.[10]
  • 1876. Boat Racing: Or, the Arts of Rowing and Training.[11]
  • 1889. Rowing and sculling.[12]
  • 1897. Every boy's book of sport and pastime.[13]

Referències

  1. ↑ Cruising World, 1993, p. 57.
  2. ↑ Peek, Hedley; Aflalo, Frederick George. The Encyclopædia of Sport: Li-Z. G.P. Putnam, 1898, p. 271.
  3. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escàlem». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
  4. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escalamera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
  5. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estrop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
  6. ↑ «The Ancient Egyptian Rowing Stroke: Propelling the Boats of Gods and Men». Hear The Boat Sing, 02-03-2018. [Consulta: 2 gener 2026].
  7. ↑ Virgili. Eneida (vol. II): Llibres IV-VI. Fundació Bernat Metge, 1972, p. 98. ISBN 978-84-7225-109-0.
  8. ↑ «Search 'regata' on etymonline». etymonline. [Consulta: 2 gener 2026].
  9. ↑ Jal, Auguste. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 1270.
  10. ↑ Johnson, Robert B. A History of Rowing in America. Corbitt & Johnson, 1871, p. 0.
  11. ↑ BRICKWOOD, Edwin Dampier. Boat Racing: Or, the Arts of Rowing and Training ... New Edition. Horace Cox, 1876, p. 103.
  12. ↑ Woodgate, Walter Bradford. Rowing and sculling (a repr. of the first 15 chapters of 'Oars and sculls')., 1889, p. 33.
  13. ↑ boy, Every. Every boy's book of sport and pastime, ed. by professor Hoffmann, 1897, p. 519.

Vegeu també