Renate Birnstein
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1946  (79 anys)Hamburg | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositora, professora de música, professora d'universitat | ||
| Premis | |||
Renate Birnstein (Hamburg, 17 de novembre de 1946) és una compositora, violinista i pianista alemanya. Va néixer a Hamburg i va estudiar a la Hochschule fur Musik amb Diether de la Motte i György Ligeti, i es va graduar en composició i piano el 1973.[1][2]
Després de completar els seus estudis, Birnstein va acceptar una plaça de professora a la Hochschule fur Musik d'Hamburg. Birnstein va guanyar el Prix de Rome de 1983.[3][4] La seva música s'ha interpretat internacionalment. La seva obra està completament compromesa amb els ideals de la nova música. Prefereix formes petites en què el material musical es processa lliurement d'acord amb un concepte estricte.[5]
Biografia
Renate Birnstein va néixer a Hamburg el 1946. Va assistir a les seves primeres classes de violí als set anys i llavors va començar a compondre. Més tard, va passar a la viola i, als tretze anys, malgrat l'oposició inicial de la seva família, també va començar classes de piano. El suport li va venir principalment a través d'oportunitats creatives, com les que li oferia una escola Waldorf. Com a violista, va poder participar en nombrosos conjunts i orquestres escolars. A partir dels disset anys, després d'un període d'escriptura, es va dedicar completament a la composició, interessant-se especialment en l'ofici de fer música. Va rebre instrucció en composició i teoria musical, primer del seu professor de música, i després de graduar-se a l'institut, a la Hochschule für Musik und Theater d'Hamburg amb Diether de la Motte i György Ligeti. Mentre de la Motte la animava, Ligeti reforçava la seva autocrítica amb rigoroses avaluacions.
Renate Birnstein va aprovar els exàmens d'educació musical i piano el 1969 i va obtenir el diploma en composició i teoria musical el 1973. Durant els seus estudis, va exercir de professora de teoria musical a la Universitat de Música de Lübeck, un càrrec que va ocupar durant molts anys. Més tard, també va assumir una plaça de professora a la Hochschule für Musik und Theater Hamburg, on va ensenyar composició i teoria musical a partir del 1988.
De 1972 a 1976, Renate Birnstein va ser una de les primeres compositores en participar als Cursos Internacionals d'Estiu de Música Nova de Darmstadt (Darmstadt International Summer Courses for New Music), on va rebre classes de Karlheinz Stockhausen, Iannis Xenakis, Mauricio Kagel, Cristóbal Halffter i György Ligeti. El 1971 va rebre un premi al Concurs de Composició Marler; el 1974, el primer premi al concurs de composició de l'Associació Estatal de Músics i Intèrprets d'Hamburg; i el 1978, un premi al Concurs Internacional de Composició de Música de Cambra Hitzacker Summer Music Days,i també el Premi Stuttgart.
El 1977, va formar part d'una beca de tres mesos al Künstlerhaus Boswil, a Suïssa; el 1979, va rebre el Premi Bach de la ciutat d'Hamburg; i el 1982-1983, un any becada a Villa Massimo, a Roma.
El 1987, Renate Birnstein va ser una de les primeres dones compositores a ser admesa a la Freie Akademie der Künste Hamburg.[5]
Estil i influències
Profundament impressionada per Alban Berg i Anton Webern, Renate Birnstein va intentar forjar el seu propi camí des del principi. Ella mateixa no se sent rígidament lligada a cap direcció compositiva en particular, sinó que classifica la tècnica en "el que la música realment necessita".[6]
La tècnica dodecafònica de la Segona Escola Vienesa i les tècniques serials, que Birnstein reconeixia com a mètodes compositius establerts, van donar forma a les seves primeres obres. Més tard, el seu encontre i la posterior discussió intensa sobre la música de Steve Reich el 1972 van influir en les seves peces de període mitjà, que representen una barreja d'elements de la música minimalista americana amb el pensament formal europeu. Posteriorment, va explorar la superposició de diferents compassos, compassos i tempos, cosa que va provocar la dissolució dels grups sonors orquestrals convencionals i va desdibuixar els límits entre la música de cambra i l'orquestral.[5]
Obres
Composicions de Birnstein per a orquestra, teatre, conjunt de cambra, cor i piano. Entre les obres seleccionades trobem:[7]
Música vocal:
- In terra, per a cor de 24 veus a cappella, 1978
- Ich rufe an mit meiner Stimme, concert espiritual per a soprano, mezzosoprano, baix, violí i òrgan, 1981
- 5 cançons sobre versos de poemes d'Annette v. Droste-Hülshoff, per soprano i orquestra, 1991
- Pranto ocre, Ballada per a baríton i piano, text: Paes Loureiro, 2003
- Wo's mich nicht gibt, cançó per a soprano i piano, text: Ossip Mandelstam en la traducció de Paul Celan, 2003
- Notizen der Hoffnung, per mezzosoprano i piano, 2005
- Me-[mento]-mory, per a mezzosoprano i violí segons el poema «L'ull» de Marie Luise Kaschnitz, 2006
- Versunken ist der Tag in Purpurrot, 5 cançons basades en poemes de Georg Heym, per a tenor i piano, 2018
Música orquestral:
- Imaginacions per a orquestra, 1972
- Scatola, per a orquestra, 1978
- 5 peces per a orquestra de corda, 1979
- Sextet per a 6 conjunts, 1981
- Intrada, per a orquestra de corda, 1987
Música de cambra:
- 4 peces per a clarinet, trombó i violoncel, 1971
- Ribambelle, per a clarinet i 3 percussionistes, 1972
- Ossia, Quintet per a flauta, clarinet, soprano, violí i violoncel, 1974
- IDEM, setet per a flauta, flauta baixa, clarinet, violí, viola i violoncel, 1974
- inter pares, quintet per a flauta, violí, violoncel, vibrafon i piano, 1975
- Peram, Trio per a flauta, guitarra i vibràfon, 1976
- Variacions per a violí, viola i violoncel, 1977
- Duo concertant, per a clarinet baix i violoncel, 1980
- Quintet de corda, cinc moviments, 1982
- Quasi fantasia, per a guitarra sola, 1983
- música de piano II, per a clarinet i piano, 1977
- Trio en dotze parts, per a flauta, violí i violoncel, 1984
- Octet, per flauta, clarinet, trombó, violí, viola, violoncel i 2 percussionistes, 1984
- Wie ein Kondukt, per flauta granbassa (flauta baixa) solista, 1985
- Quartet de corda, dos moviments, 1986
- Schattenspiele, per a flauta de gran baix i cornet baix, 1986
- Septet, per a flauta, clarinet, violí, viola, violoncel, contrabaix i piano, 1988
- Cançó de Cassiopea, per a clarinet sol (Si i Mib), 1989
- Kurwenal, per a violoncel sol, 1990
- ...und aus Abend und Morgen, sextet per a clarinet, viola, violoncel i 3 percussionistes, 1993
- Musique pour les fleurs de givre, Quintet per a flauta, oboè, fagot, violí i violoncel, 1996
- Les formules magiques, trio per a piano, 1998
- Sextet de corda, per a 3 violins, 2 violes i violoncel, 2002
- Les fleurs du vent, per a flauta, piano i percussió, 2009
- Les deux, Duo per a violí i violoncel, 2011
- Aus der Tiefe, per a violí sol, 2012
- L'espace des sons, per a acordeó
Música per a piano:
- Heptagon, per a piano sol, 1976
- Les pendules, per a piano sol, del cicle «Les temps», 1994
- Les horloges, per a piano sol, del cicle «Les temps», 1995
- Les grains de sable, per a piano sol, del cicle «Les temps», 1999
- Les vagues, per a piano sol, del cicle «Les temps», 2000
- Les points, per a piano sol, del cicle «Les temps», 2000
- Où sont-ils, per a piano a quatre mans, 2017
- Listen to number 49, per a piano sol, 2019
Referències
- ↑ MacAuslan, Janna. Guitar music by women composers: an annotated catalog, 1997.
- ↑ «Renate Birnstein». [Consulta: 28 gener 2011].
- ↑ Dees, Pamela Youngdahl. A Guide to Piano Music by Women Composers: Women born after 1900, 2004.
- ↑ Sadie, Julie Anne. The Norton/Grove dictionary of women composers. W. W. Norton & Company, 1994. ISBN 9780393034875.
- 1 2 3 «Object Metadata». mugi.hfmt-hamburg.de. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Henck, Herbert. Neuland. Ansatze zur Musik der Gegenwart. (en german), 1984. ISBN 9783922875055.
- ↑ «Objekt-Metadaten». [Consulta: 1r desembre 2025].