Reno Andreini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 1870  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 1924 (39/49 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
Reno Andreini, de vegades anomenat Remo Andreini (Florència (Toscana), 1875–1880 – després de 1924), va ser un tenor italià[1] que va tenir una activa carrera internacional del 1902 al 1924. Especialista en el repertori italià, va actuar sovint en les òperes bel canto de Bellini, Gaetano Donizetti i Gioachino Rossini, i en les òperes veristes de Ruggero Leoncavallo, Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. Va ser notablement el primer cantant a fer una gravació completa del paper de Rodolfo a La bohème de Puccini el 1917. També va gravar duets de La traviata amb Maria Galvany i un duet de Manon de Massenet amb Riccardo Tegani per a la Gramophone Company.[2]
Biografia
Nascut a Florència, Andreini va estudiar al Conservatori Luigi Cherubini de la seva ciutat natal. Va debutar al Teatro Nicolini de Florència el 1902 com a Arturo amb Luisa Tetrazzini a I puritani de Vincenzo Bellini.[2] El mateix any va cantar el paper d'Elvino a La sonnambula de Bellini al Teatro Lirico Giuseppe Verdi de Trieste. El 1903 va interpretar el paper principal a Les Contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach al Teatro del Corso de Bolonya i va cantar diversos papers al Teatro Petruzzelli de Bari.[1]
El 1904, va ser contractat al Teatro Massimo de Palerm, on va interpretar notablement Turiddu, juntament amb Eugenia Burzio i Pasquale Amato, en una producció molt elogiada de Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni. Altres papers que va cantar a Palerm aquell any van ser Edgardo a Lucia di Lammermoor de Donizetti i Almaviva a El barber de Sevilla de Rossini.[2] El 1905, va cantar Hoffmann per al seu debut al Teatro Costanzi de Roma, i el 1906 va fer una gira per Rússia, on va cantar el paper del duc de Màntua a Rigoletto de Giuseppe Verdi tant al Teatre Mariinsky de Sant Petersburg com al Teatre Solodovnikov de Moscou.[1]
El 1907 va tornar a Itàlia al Politaema de Parma on va debutar com Canio a Pagliacci de Ruggero Leoncavallo i després com Milio Dufresne a Zazà de Leoncavallo i Edgardo di Ravenswood a Lucia di Lammermoor de Donizetti. Andreini més tard va cantar Milio per al seu debut al Teatre di San Carlo de Nàpols el 1910.[2] També va estar al Teatre del Giglio de Lucca l'any 1910 com a Cavalier des Grieux a Manon Lescaut de Giacomo Puccini.[1]
El 1911, Andreini va cantar al Teatro Regio de Torí, on va debutar com a Walter a Loreley d'Alfredo Catalani. Al mateix teatre, va crear el paper de Luciano a l'estrena mundial de Morgana de Raffaele De Miero el 16 de febrer de 1911. El 1915, va tornar a Palerm per cantar Cavaradossi a Tosca de Puccini. El 1916, va viatjar a Cuba i va cantar a l'Òpera de l'Havana, on va interpretar Alfredo a La Traviata amb Amelita Galli-Curci com a Violetta per al seu debut amb la companyia. També va ser company de Galli-Curci en produccions de Lucia di Lammermoor i La Sonnambula a l'Havana aquell mateix any.[2]
El 1917, va tornar a Itàlia al Teatro Costanzi de Roma. Durant les dues temporades següents, va cantar Dick Johnson a La fanciulla del West de Puccini, Don Josè a Carmen de Bizet i Pinkerton a Madama Butterfly de Puccini. El mateix any va ser el primer a enregistrar el paper de Rodolfo a La bohème, cantant amb l'orquestra i el cor de La Scala dirigits per Carlo Sabajno.[3] El 1924 va fer les seves últimes actuacions conegudes als Països Baixos en els papers d'Alfredo i Don José amb Violetta i Carmen interpretades per Gemma Bellincioni. Des de llavors no hi ha més notícies de la seva activitat.[2]
Referències
Bibliografia
- March, Ivan; Greenfield, Edward; Czajkowski, Paul; e Layton, Robert (2009). La guida dei pinguini alla musica classica registrata. Pinguino. ISBN 0141041625