Ricard Guasch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 abril 1840  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 29 abril 1921 (80 anys) Reus (Baix Camp) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, advocat | ||
| Família | |||
| Fills | Juli Guasch i Amiguet | ||
Ricard Guasch (Reus, 30 d'abril de 1840 - 29 d'abril de 1921) va ser un advocat català, pare del pintor i dibuixant Juli Guasch.
Es va instal·lar a Barcelona i va estudiar Dret. Quan va obrir un bufet va tenir ràpidament fama com a criminalista. Col·laborava políticament amb Valentí Almirall, amb Conrad Roure i amb Vallès i Ribot. De retorn a Reus, va ser un dels introductors de les idees federals d'Abdó Terrades, i hi va actuar com a oficial de les milícies revolucionàries l'any 1868. Des de l'Eco del Centro de Lectura el 1882 defensava ardidament el cooperativisme.[1] El 1884 va ser un dels signants del manifest fundacional de l'Associació Catalanista de Reus.[2] El 1895 es va afiliar a Unió Republicana i era un col·laborador proper de Salmerón.[1] Va ser president del Centre de Lectura de l'any 1875 al 1878,[3] i durant la seva presidència, l'entitat es va enfrontar a la dretanització dels centres cívics i culturals de la ciutat i d'arreu del país, oposant-se per exemple, a la suspensió del cicle de conferències de l'Ateneu Barcelonès arran de les intervencions de Pere Estasen (sobre positivisme) i Joaquim Maria Bartrina (sobre l'Amèrica precolombina). Va ser un dels membres més actius de la Societat de Lliurepensadors de Reus, que reunia republicans federals, maçons i anarquistes.[4] El 1909 va ser nomenat cronista de la ciutat de Reus, bibliotecari i advocat assessor de l'ajuntament, càrrecs que va ocupar fins a la seva mort.[5]
Referències
- 1 2 Bargalló, M. «Ricard Guasch i Pijoàn». Revista del Centre de Lectura, Any II, núm. 33, 1-VI-1921, p. 175-179.
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 289.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 348.
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 146. ISBN 8460418499.
- ↑ Gort, Ezequiel «Notes per a la història de l'Arxiu Municipal de Reus (XII)». Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus, 13, hivern 2006, p. 18.