Richard Barth
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1850  Wanzleben-Börde | ||
| Mort | 25 desembre 1923 (73 anys) Marburg | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor | ||
| Instrument | Violí | ||
   | |||
Richard Barth (Groß Wanzleben, Saxònia-Anhalt, 5 de juny, 1850, - Marburg, Marburg-Biedenkopf, 25 de desembre, 1923), va ser un concertino, director d'orquestra i compositor alemany.
Biografia
Richard Barth era fill de Johann Lorenz Barth (1822–1887), pintor de porcellana i músic de Magdeburg, i la seva dona Auguste Therese Posse. Als quatre anys, va aprendre a tocar el violí, però es va lesionar la mà esquerra amb un ganivet, cosa que li va impedir tocar durant un temps. Impulsat per l'ambició, va canviar els rols dels seus braços: sostenia l'arc[1] amb la mà esquerra i el violí amb la dreta. Va rebre una formació intensiva del concertino Beck a Magdeburg. Després que la seva família es traslladés a Turíngia, la reina Maria de Hannover va notar el seu talent i posteriorment es va convertir en una mecenes important del violí. De 1863 a 1867, va estar sota la tutela de Joseph Joachim a Hannover.[2] Va anar a Münster i hi va treballar com a concertino fins al 1881. En aquest càrrec, va ser el primer violinista principal i només va ocupar el segon lloc després del director.[3] El 6 de febrer de 1870, va actuar amb Julius Otto Grimm en un concert de la Münster Liedertafel (societat coral) en benefici de l'oficina per a pobres de la ciutat.[4]
Abans de convertir-se en director musical de la Universitat Philipps de Marburg l'1 d'octubre de 1887, va treballar com a concertino a Krefeld. El 1895, va ser nomenat director de la Singakademie d'Hamburg i dels Concerts Filharmònics. El 1908, Barth va assumir la direcció del Conservatori d'Hamburg. Va fer gires amb èxit amb la Societat Coral de Professors d'Hamburg fins al 1913.
Honors
- 1905 Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Marburg
Obres (selecció)
- Quartet en sol menor per a 2 violins, viola i violoncel
- Trios, violí, violoncel, piano, op. 19 (la menor)
- Cançons op. 11
- 7 cançons op. 9
- Cançons i cants op. 5
- Cançons i cants op. 6
- Romanços violí, orquestra, op. 3
- Quartets, Vl 1 2, Va, Vc, op. 15
- 3 sonates per a violí i piano
- Romanç amb violí op. 14
- Romanç amb violí op. 3
- Trio amb piano
Referències
- ↑ Walter Kohlneder: Das Buch der Violine: Bau, Geschichte, Spiel, Pädagogik, Komposition. Schott Musik, Mainz 2012 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
- ↑ Daheim: ein deutsches Familienblatt mit Illustrationen. Verlag der Daheim-Expedition, 1896 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
- ↑ Allgemeine deutsche Musikzeitung: Wochenschrift für das gesamte musikalische Leben, Leipzig und Cassel am 3. April 1874 Digitalisat
- ↑ Martin Blindow: Julius Otto Grimm:Biografie. LIT-Verlag, Münster 2022 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
Bibliografia
- Werner Bollert: Barth, Richard. A: Nova biografia alemanya. (NDB). Volum 1. Duncker & Humblot, Berlín 1953, ISBN 3-428-00182-6, pàg. 606 (deutsche-biographie.de).