Richard Dindo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mul) Riccardo Giannino Dindo 5 juny 1944 Zúric (Suïssa) |
| Mort | 12 febrer 2025 19è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, director de documentals, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Lloc web | richarddindo.ch |
Richard Dindo (Zúric, 5 de juny de 1944 - 19è districte de París, 12 de febrer de 2025) va ser un documentalista suís d'origen italià.[1] Va viure a Zúric i a París. A causa de la seva investigació meticulosa i emocionalment compromesa, també se'l va anomenar «cineasta de defensa».[2][3]
Biografia
Criat com a fill d'un obrer de la construcció d'origen italià que va néixer a Zúric, va treballar en una oficina després de l'escola primària i secundària. El 1966 es va traslladar a París, on dos anys més tard es va enfrontar al Maig de París. Aquesta trobada va tenir un fort impacte en ell.
Com a autodidacte, va començar la seva tasca de documental i va debutar l'any 1970 amb Die Wiederholung, on dos joves s'assabenten del moviment obrer i sindical suís de la mà d'un vell company. Die Erschiessung des Landesverräters Ernst S. va provocar un escàndol sobre un seguidor nazi condemnat, una acusació provocativa contra l'estat i la justícia del passat i del present. En tres pel·lícules (Schweizer im Spanischen Bürgerkrieg, Raimon – Lieder gegen die Angst i El suizo - un amour en Espagne) Dindo va tractar el franquisme a part. A Max Haufler, "Der Stumme" va investigar el suïcidi de l'actor i director Max Haufler.
Juntament amb Fredi M. Murer i Alexander J. Seiler, va ser un dels cineastes més influents del cinema suís d'aquella època. Destacà per una recerca intensiva i una reconstrucció acurada, així com per un compromís polític manifest.
El seu documental Grüninger's Fall (1997) sobre el policia suís i ajudant de fugida Paul Grüninger va ser nominat al Swiss Film Award el 1998.
Filmografia
- Le Voyage de Bashô (2018)
- Homo Faber (drei Frauen) (2014)
- Vivaldi in Venedig (2013)
- The Marsdreamers (2010)
- La maternité des HUG (2007)
- Gauguin à Tahiti et aux Marquises (2009)
- Wer war Franz Kafka? (2005)
- Trois jeunes femmes (entre la vie et la mort) (2004)
- Aragon: le roman de Matisse (2003)
- Ni olvido ni perdón (2003)[4]
- La maladie de la mémoire (2002)
- Verhör und Tod in Winterthur (2002)
- Genet à Chatila (1999)
- HUG – L'hôpital cantonal universitaire de Genève (1998)
- Grüningers Fall (1997)
- Une saison au paradis (1996)
- Ernesto «Che» Guevara: le Journal de Bolivie (1994)
- Charlotte, vie ou théâtre? (1992)
- Arthur Rimbaud, une biographie (1991)
- Dani, Michi, Renato & Max (1987)
- Max Haufler, «Der Stumme» (1983)
- El suizo – un amour en Espagne (1986)
- Max Frisch, Journal I-III (1981)
- Hans Staub, Fotoreporter (1978)
- Clément Moreau, der Gebrauchsgrafiker (1978)
- Raimon - Lieder gegen die Angst (1977)
- Die Erschiessung des Landesverräters Ernst S. (1977)
- Schweizer im spanischen Bürgerkrieg (1974)[5]
- Naive Maler in der Ostschweiz (1972)
Referències
- ↑ «Swiss director Richard Dindo passes away at the age of 80» (en anglès). [Consulta: 14 febrer 2025].
- ↑ Presence through Absence: Three films by Richard Dindo by Gary Morris, at Bright Lights Film Journal, April 2000
- ↑ «SWISS FILMS: Richard Dindo» (en alemany estàndard suís). Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ «Richard Dindo: Un hombre de dos almas» (en castellà), 17-11-2003. [Consulta: 14 febrer 2025].
- ↑ Suárez Varela, Antonio. «"Siempre sentí gran admiración por los brigadistas"» (en castellà), 15-03-2009. [Consulta: 14 febrer 2025].
Bibliografia
- Ute Schneider: Richard Dindo – Regisseur, Autor, Produzent. In: CineGraph – Lexikon zum deutschsprachigen Film, Lieferung 9, 1987.
