Richard Portes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1941 Chicago (Illinois) |
| Membre de la junta Junta Europea de Risc Sistèmic | |
| 2016 – 2020 | |
| Secretari general Royal Economic Society | |
| 1992 – 2008 | |
| President Centre for Economic Policy Research | |
| 1983 – 2016 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Yale Balliol College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia i política econòmica |
| Ocupació | economista, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Princeton London Business School Birkbeck College Universitat Harvard École des hautes études en sciences sociales |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Claudia Senik, Jean-François Nivet, Philipp Hartmann (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Hélène Rey (2006–) |
| Premis | |
| Lloc web | richardportes.eu |
Richard David Portes CBE FBA (Chicago, Illinois, 10 de desembre de 1941) és un economista britànic nascut als Estats Units, conegut pel seu treball en macroeconomia internacional, regulació financera i integració europea. És Professor d'Economia a la London Business School. Portes és el fundador i President Honorari del Centre for Economic Policy Research (CEPR). Anteriorment, va exercir durant tres dècades com a director acadèmic a l'École des hautes études en sciences sociales (EHESS) a París. Portes és Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic i Membre de l'Acadèmia Britànica.
Primers anys i educació
Portes va néixer a Chicago, Illinois, fill de Herbert Portes i Abra Halperin Portes.[1] Va ingressar a la Universitat Yale el 1959 i va obtenir una llicenciatura en Arts el 1962.[2] Després va anar a la Universitat d'Oxford amb una Beca Rhodes, assistint al Balliol College, Oxford del 1962 al 1963 i al Nuffield College, Oxford del 1963 al 1964. Després va tornar a Balliol, on va completar el seu doctorat en economia el 1969.
Carrera acadèmica
Portes va començar la seva carrera acadèmica com al Balliol College, Oxford (1965–1969), i més tard com a Professor Ajudant d'Economia i Afers Internacionals a la Universitat de Princeton (1969–1972). Se li va oferir un lloc fix el 1971, però es va traslladar a la Universitat de Londres el 1972 com a Professor Fundador d'Economia al Birkbeck College, on va presidir el Departament d'Economia i va exercir com a Degà de la Facultat d'Economia.[3]
Es va incorporar a la London Business School el 1995 com a Professor d'Economia, presidint la seva Àrea Temàtica d'Economia del 2000 al 2003 i més tard exercint com a Governador del 2010 al 2013.[4] Del 2014 al 2017, va ser el primer titular de la Càtedra Tommaso Padoa-Schioppa d'Integració Econòmica i Monetària Europea a l'European University Institute a Florència.[5] Del 2016 al 2025, va ser Co-Director Acadèmic de l'AQR Asset Management Institute a la London Business School.[6]
Va exercir com a director acadèmic a temps parcial a l'École des hautes études en sciences sociales (EHESS) a París des de 1978 fins a la seva jubilació d'aquest càrrec el 2008.[7]
A més, Portes ha ocupat nomenaments de visitant amb una Beca Guggenheim a la Universitat Harvard (1977–1978), com a Distinguished Global Visiting Professor a la Haas School of Business, Universitat de Califòrnia, Berkeley (1999–2000), i com a Joel Stern Visiting Professor de Finances Internacionals a la Columbia Business School (2003–2004).[8] Ha estat Investigador Associat del National Bureau of Economic Research des de 1980.[9]
Recerca
La recerca de Portes abasta les finances internacionals, la macroeconomia internacional, la regulació macroprudencial, la integració europea i els mercats de bons europeus.[10] Ha escrit àmpliament sobre deute sobirà, fluxos de capitals internacionals, economies en transició, desequilibri macroeconòmic i integració monetària europea.[11][12]
El seu article amb Hélène Rey utilitzant models de gravetat per als fluxos de renda variable transfronterers (Journal of International Economics, 2005) va inspirar una àmplia gamma de recerca posterior sobre el paper de la distància i la informació en els moviments internacionals de capitals.[13] El seu estudi amb Richard Baldwin i Joseph Francois sobre l'ampliació oriental de la Unió Europea va ser àmpliament citat en els debats polítics abans de l'expansió de la UE.[14][15]
En un treball que va prefigurar la crisi financera asiàtica de 1997, el seu article "Anatomy of Financial Crises" (a Portes i Swoboda, Threats to International Financial Stability, 1987) va examinar els vincles entre els impagaments del deute, les pertorbacions del mercat de divises i les fallides bancàries.[16]
El seu treball sobre clàusules d'acció col·lectiva en contractes de bons sobirans (amb Barry Eichengreen) va proposar una solució al problema del holdout en les renegociacions de deute, cosa que va portar a l'adopció generalitzada d'aquestes clàusules en les emissions de bons internacionals. Va ser el primer (amb Georgios Alogoskoufis, 1991) a escriure sobre el paper internacional potencial de l'euro i va tornar a aquest tema en un article àmpliament citat a Economic Policy amb Hélène Rey (1998). El seu treball recent amb la European Systemic Risk Board (ESRB) sobre l'estabilitat financera europea i els criptoactius també ha estat influent en la configuració de les perspectives polítiques i acadèmiques.[17] El 2025, va destacar els riscos sistèmics que plantegen les stablecoins multi-emissors al Financial Times (25 de juliol de 2025).[18]
Lideratge institucional, política i tasca d'assessorament
Portes va ser el Director Fundador (1983) i més tard President (1983–2016) del Centre for Economic Policy Research (CEPR), una xarxa europea d'economistes acadèmics.[19] Portes va cofundar la revista acadèmica Economic Policy el 1985 (afiliada a la CEPR) i va exercir com a Copresident fins al 2017.[20]
Va exercir com a Secretari General de la Royal Economic Society (RES) des de 1992 fins al 2008—el mandat més llarg des de John Maynard Keynes.[21] Va ser membre fundador de l'Euro 50 Group[5] i del reprès Bellagio Group sobre Economia Internacional.[6]
Portes també ha assessorat diversos organismes internacionals i governamentals, incloent la Comissió Europea, l'FMI,[22] i el Banc d'Anglaterra. Va formar part del General Board del European Systemic Risk Board del 2016 al 2020, va presidir el seu Advisory Scientific Committee (2017, 2020–2021),[23] i actualment copresideix grups d'experts de l'ESRB sobre intermediació financera no bancària i sobre criptoactius i finances descentralitzades.[17] Ha estat membre del Grup d'Assessors de Política Econòmica de la Presidència de la Comissió Europea,[24] i al Regne Unit ha actuat com a Assessor Especial de la Comissió del Tresor de la Cambra dels Comuns[25] i de l'Comissió de la Unió Europea de la Cambra dels Lords sobre qüestions com l'euro i el Banc Central Europeu.[26]
Premis i honors
- 1962–1965: Beca Rhodes[27]
- 1977: Beca Guggenheim[28]
- 1983: Membre de la Societat Economètrica[29]
- 2000: Doctorat honorari, Université libre de Bruxelles[30]
- 2000: Doctorat honorari, London Metropolitan University[30]
- 2003: Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic als 2003 New Year Honours per serveis a l'economia[31]
- 2004: Membre de l'Acadèmia Britànica[32]
- 2004: Membre de l'European Economic Association[33]
- 2013: Doctorat honorari, Université Paris-Dauphine[30]
- 2014: Membre Honorari, Balliol College, Oxford[34]
Vida personal
Portes es va casar amb Barbara Diana Frank el 1963;[35] es van divorciar el 2005. El 2006, es va casar amb l'economista Hélène Rey.[36] Té tres fills: Jonathan Portes, Alison Portes i Ana Rey-Portes.[37]
Referències
- ↑ «Richard Porter Will Marry Miss Barbara Diana Frank». Nytimes.com.
- ↑ «Yale '62 - Alumni Notes - June 2003». Yale62.org.
- ↑ «CEPR founder Richard Portes awarded CBE for services to economics». Press. Centre for Economic Policy Research. [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ «Richard Portes». Faculty Pages. London Business School. [Consulta: 5 octubre 2018].
- 1 2 «Richard Portes». Florence School of Banking and Finance.
- 1 2 «Richard Portes». London Business School. [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «Annuaire - Richard Portes». EHESS.fr.
- ↑ «Richard Portes». International Growth Centre. [Consulta: 4 febrer 2025].
- ↑ «Richard Portes» (en anglès). NBER.
- ↑ «Richard Portes». London Business School. [Consulta: 24 abril 2019].
- ↑ «Richard Portes: Citations and Publications». Google Scholar. [Consulta: 5 octubre 2018].
- ↑ «Richard Portes: Research Output». IDEAS. [Consulta: 5 octubre 2018].
- ↑ Portes, Richard; Rey, Hélène «The determinants of cross-border equity flows». Journal of International Economics, vol. 65, 2, 3-2005, p. 269–296. DOI: 10.1016/j.jinteco.2004.05.002.
- ↑ «Eastern Promise». , 10-04-1997.
- ↑ Baldwin, R.; Francois, J.; Portes, R. «The costs and benefits of eastern enlargement: the impact on the EU and central Europe». Economic Policy, vol. 12, 24, 1997, p. 125–176. DOI: 10.1111/1468-0327.00018.
- ↑ Podolski, Tad «Review of Threats to International Financial Stability». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), vol. 64, 3, 1988, p. 488–489. DOI: 10.2307/2622883. ISSN: 0020-5850.
- 1 2 «Crypto-assets and decentralised finance». European Union.
- ↑ «The stablecoin loophole that could expose the EU». FT.com.
- ↑ «Richard Portes» (en anglès). CEPR, 12-04-2018.
- ↑ «ECONOMIC POLICY 1985 A European Forum». Oxford Academic.
- ↑ «Secretaries-General». Royal Economic Society.
- ↑ «The Challenge and Experience of Economic liberalization and Reform». IMF.
- ↑ «2023 Seventh ESRB Annual conference - Speakers» (en croat). European Central Bank.
- ↑ «The Group of policy advisers to the\nCommission (GOPA) sets up Group of Economic Policy Analysis (GEPA) with top\nEuropean Economists». European Commission.
- ↑ «House of Commons - Treasury - Fifth Report». Parliament.uk.
- ↑ «European Union Committee 13th Report of Session 2007–08». Parliament.uk.
- ↑ «Richard Portes CBE FBA». Rhodes Trust.
- ↑ «Guggenheim Fellowships: Supporting Artists, Scholars, & Scientists». Gf.org.
- ↑ «Current Fellows» (en anglès). Econometric Society.
- 1 2 3 «CEPR President receives honorary degree | Centre for Economic Policy Research» (en anglès). CEPR.
- ↑ «New Year Honours: Order of the British Empire» (en anglès). The Independent, 31-12-2002.
- ↑ «Professor Richard Portes FBA» (en anglès). The British Academy.
- ↑ «Fellows». EEA.
- ↑ «Honorary Fellows» (en anglès). Balliol College.
- ↑ «Barbara Frank Wed To Richard Portes». The New York Times.
- ↑ «At home: Hélène Rey». FT.com.
- ↑ «Yale '62 - Alumni Notes - January/February 2007». Yale Class of 1962.
