Riu Gallegos
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Blasco Gallegos | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Argentina | |||
| Lloc | Aiguabarreig dels rius Rubens i Penitentes | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | alta mar | |||
| Lloc | Mar Argentina | |||
| Desembocadura | oceà Atlàntic | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Gallegos | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 300 ( ) km | |||
| Travessa |  Argentina | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 9.554 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 15 m³/s | |||
El riu Gallegos (en castellà río Gallegos) és una via fluvial de la província argentina de Santa Cruz,[1] a l'estuari del qual se situa la ciutat de Río Gallegos, capital provincial. Té una longitud d'uns 300 km.[2]
El riu neix a la confluència dels rius Rubens i Penitentes i rep com a afluents els rius Turbio, Cóndor i Zurdo. Durant els primers trams creua un profund congost, en què destaca la presència de guèisers. Corre cap a l'est i, després de 180 km, arriba a les costes de la mar Argentina.
Durant l'estació seca el riu disminueix dràsticament de cabal.
Toponímia
El riu va ser batejat així en memòria de Blasco Gallegos, un dels pilots de l'expedició de Magalhães de 1520. És una destinació turística popular per a la pesca de salmònids amb mosca.
Referències
- ↑ «Riu Gallegos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Cuenca de los ríos Gallegos y Chico. Cuenca Nº 72». Document del Sistema Nacional d'Informació Hídrica de la Subsecretaria de Recursos Hídrics de l'Argentina. Disponible a: http://www.hidricosargentina.gov.ar/72.pdf Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.