Riu Sangha
| ||||
| Tipus | riu curs d'aigua  | |||
|---|---|---|---|---|
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província del Baix Congo (República Democràtica del Congo) | |||
| Lloc | Riu Congo | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Congo | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 785 ( ) km | |||
| Travessa | Camerun, República Centreafricana i República del Congo | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 213.400 km² | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Mesures | ||||
| Cabal | 2.471 m³/s | |||
El riu Sangha és un riu d'Àfrica central i un dels principals afluents de la riba dreta del riu Congo. Neix a la confluència dels rius Kadéï i Mambéré, prop de Nola, a la República Centreafricana, i flueix cap al sud formant parcialment la frontera entre la República Centreafricana, Camerun i la República del Congo abans de desembocar al riu Congo.
El Sangha té una longitud aproximada de 790 km, tot i que el sistema fluvial format conjuntament amb el Kadéï supera els 1.300 km. La seva conca hidrogràfica ocupa una superfície d'uns 213.400 km² i forma part de la conca del Congo, la segona conca hidrogràfica més extensa del món després de la de l'Amazones.[1][2]
El riu travessa una de les zones de selva tropical més ben conservades d'Àfrica i constitueix l'eix hidrogràfic de la Trinacional de la Sangha, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2012. Al llarg del seu curs es troben diversos espais protegits d'importància internacional, entre els quals el Parc nacional Dzanga-Ndoki, la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, el Parc nacional de Lobéké i el Parc nacional Nouabalé-Ndoki.
Geografia
El riu Sangha es forma a la confluència dels rius Kadéï i Mambéré, prop de la ciutat de Nola, al sud-oest de la República Centreafricana. Des d'aquest punt flueix principalment cap al sud travessant una extensa regió de selva tropical humida.
En el seu curs superior passa per Bayanga, a la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, una de les principals portes d'accés al Parc nacional Dzanga-Ndoki. Més al sud, el riu forma durant alguns quilòmetres la frontera entre la República Centreafricana i Camerun, i posteriorment entre Camerun i la República del Congo.
Després de rebre el seu principal afluent, el riu Ngoko, prop de la ciutat d'Ouesso, el Sangha entra completament a la República del Congo. En el seu tram inferior travessa àmplies planes inundables i boscos pantanosos abans de desembocar al riu Congo.
La major part del seu recorregut transcorre per la conca del Congo, una de les masses contínues de selva tropical més extenses del planeta. El riu constitueix un important corredor ecològic i de comunicació per a la fauna salvatge i les comunitats humanes de la regió.
Afluents
El riu Sangha es forma a la confluència dels rius Kadéï i Mambéré, prop de Nola. El Kadéï arriba per la riba dreta i el Mambéré per l'esquerra.
Els principals afluents del Sangha són:
Ecologia i conservació
El riu Sangha travessa una de les àrees de selva tropical més ben conservades de la conca del Congo. Les seves ribes formen part d'un ampli mosaic d'ecosistemes que inclou boscos de terra ferma, boscos inundables, aiguamolls i clarianes forestals conegudes localment com a bai, on nombrosos animals salvatges es concentren per alimentar-se i obtenir sals minerals.
El riu constitueix l'eix hidrogràfic de la Trinacional de la Sangha, un conjunt d'espais protegits compartits per la República Centreafricana, Camerun i la República del Congo, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2012. Aquest conjunt inclou el Parc nacional Dzanga-Ndoki, la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, el Parc nacional de Lobéké i el Parc nacional Nouabalé-Ndoki.
La conca del Sangha acull una elevada diversitat biològica, amb poblacions importants d'elefant africà de bosc, goril·la de les planes occidental, ximpanzé comú, bongo, búfal africà de bosc i nombroses espècies de primats, ungulats i aus. El riu també és un corredor natural per al desplaçament de la fauna i un element essencial per a les comunitats locals que habiten la regió.
Malgrat el bon estat de conservació de bona part de la conca, la regió continua afrontant amenaces derivades de la tala forestal, la caça furtiva i l'explotació il·legal dels recursos naturals. Diverses organitzacions internacionals i els governs dels tres països desenvolupen programes de conservació per protegir els ecosistemes del riu i la seva biodiversitat.
Activitat humana
El riu Sangha ha estat històricament una de les principals vies de comunicació de la regió. Malgrat la manca de carreteres en bona part del seu recorregut, és navegable en nombrosos trams i continua essent utilitzat per al transport de persones, mercaderies i productes forestals entre les poblacions riberenques.
Les comunitats locals depenen del riu per a la pesca, el transport i l'accés als recursos naturals. Les embarcacions tradicionals excavades en un sol tronc continuen sent un mitjà de transport habitual, especialment a la República Centreafricana.
Durant el període colonial, el Sangha també va tenir un paper destacat en l'explotació forestal i en el comerç fluvial de la conca del Congo. Actualment, el transport de fusta continua sent una de les principals activitats econòmiques associades al riu, tot i que està sotmès a regulacions ambientals en bona part de la seva conca.
Hidrometria
El cabal del riu Sangha s'ha mesurat durant un període de 37 anys (1947-1983) a l'estació hidromètrica d'Ouesso, situada a uns 400 km aigües amunt de la seva desembocadura al riu Congo.[3]
En aquesta estació, el cabal mitjà anual registrat va ser de 1.662 m³/s per a una superfície de drenatge de 158.350 km², equivalent a més del 70% de la conca del riu. L'escorrentia anual equivalent és d'uns 331 mm, un valor característic dels grans rius de la conca del Congo.
El règim hidrològic del Sangha és relativament regular gràcies a les abundants precipitacions que rep la seva conca al llarg de l'any. Els cabals més baixos es registren habitualment entre febrer i març, amb una mitjana d'uns 876 m³/s, mentre que els màxims corresponen als mesos d'octubre i novembre, quan el cabal mitjà supera els 3.500 m³/s. Durant el període d'observació, el cabal mensual mínim registrat va ser de 380 m³/s, al març, i el màxim de 4.290 m³/s, al novembre.
Vegeu també
Notes i referències
- ↑ Meyers Kontinente und Meere: Afrika.
- ↑ Der Neue Brockhaus.
- ↑ GRDC – La Sangha à Ouesso