Road to Utopia

Infotaula de pel·lículaRoad to Utopia
Fitxa
DireccióHal Walker Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPaul Jones Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRoland Anderson Modifica el valor a Wikidata
GuióMelvin Frank i Norman Panama Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeigh Harline Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLionel Lindon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeStuart Gilmore Modifica el valor a Wikidata
VestuariEdith Head Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, cinema musical i buddy film Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlaska Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0038032 TMDB: 29021 FilmAffinity: 245455 Rottentomatoes: m/road_to_utopia Allmovie: v41586 AFI: 24548 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Road to … Modifica el valor a Wikidata

Road to Utopia és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Hal Walker, estrenada el 1946.

Argument

Duke i Chester són dos actors de tercera fila que fugint d'un conflicte s'embarquen amb rumb a Alaska. Al mateix vaixell viatgen dos assassins, Sperry i McGurk, que tenen al seu poder un mapa amb la ubicació concreta d'una mina que amaga gran quantitat d'or. La casualitat fa que el mapa vagi a parar a les mans dels dos actors que aprofiten l'ocasió per abandonar el vaixell adoptant la identitat dels assassins.[1]

Repartiment

Producció

Rodada de desembre de 1943 a març de 1944, la pel·lícula és l'única Road to... que no va ser filmada en el lloc real del seu títol, encara que Alaska amb les seves mines d'or és relacionada amb "Utopia" diverses vegades en la pel·lícula. Protagonitzada per Bob Hope, Bing Crosby i Dorothy Lamour, com a totes les de la sèrie. La pel·lícula és també l'única pel·lícula "Road" que no va tenir lloc en un temps contemporani encara que la pel·lícula comença i acaba amb el repartiment fet per mirar al passat.

Com a “narrador”, l'assagista d'humor Robert Benchley proporciona algun  comentari intercalat per tota la pel·lícula. Hi ha també burles a la Paramount Pictures (l'estudi que al principi havia de treure la pel·lícula) i una referència a Frank Sinatra, per no esmentar molts casos de "trencar la quarta paret" i punts dèbils en general .

En la seva autobiografia, Dorothy Lamour va dir que l'estrena de Road to Utopia podia haver estat retardada per la Paramount per no posar en perill la rebuda del públic i l'acceptació pel comitè de Premis de l'Acadèmia de Crosby com a  millor actor interpretant un sacerdot a Going my way.[2]

Nominacions

Referències

  1. ↑ «Road to Utopia». The New York Times.
  2. ↑ Lamour, Dorothy.