Robert Burns
| Aquest article tracta sobre el poeta escocès. Si cerqueu l'historiador estatunidenc, vegeu «Robert Ignatius Burns». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 gener 1759 Alloway (Escòcia) |
| Mort | 21 juliol 1796 Dumfries (Escòcia) |
| Causa de mort | cardiopatia congènita |
| Sepultura | St Michael's Church, Dumfries (en) Burns Mausoleum (en) |
| Residència | Edimburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | compositor de cançons, musicòleg, agricultor, escriptor, poeta, llibretista |
| Gènere | Vers, poesia narrativa, cançó, balada i cantata |
| Moviment | Romanticisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Jean Armour |
| Fills | Elizabeth Bishop (Burns), Robert Burns |
| Pares | William Burnes |
| Lloc web | robertburns.org |
Robert Burns (Alloway, 25 de gener de 1759 - Dumfries, 21 de juliol de 1796) fou un poeta escocès, considerat el més important en llengua escocesa.[1] El seu poema Auld Lang Syne es canta tradicionalment per Cap d'Any en molts països de cultura anglosaxona, o com a comiat. Se n'ha popularitzat una versió en català, amb el nom de L'hora dels adéus.
Biografia
Va néixer a Alloway, Ayrshire (Escòcia), en una família de grangers humils. Era el més gran de set fills de William Burnes, un arrendatari autodidacta de Dunnottar als Mearns, i Agnes Broun, filla d'un arrendatari de Kirkoswald.[2][3][4] De ben jove va començar a fer poesia, utilitzant el dialecte escocès de la seva regió. Tot i la popularitat de la seva obra, que va començar a publicar el 31 de juliol de 1786, el volum d'obres de Robert Burns, Poems, Chiefly in the Scottish dialect.[5] No va arribar mai a fer prou diners per abandonar la feina a la granja. De fet, el 1789, va haver d'agafar una feina com a funcionari del servei de duanes.
Armour va morir el 26 de març de 1834 als 37 anys, i va ser enterrat al Mausoleu de Burns el 31 de març de 1834. La reobertura temporal del mausoleu va proporcionar l'oportunitat d'exhumar el cos de Burns per part d'un grup local que creia en la frenologia, una pseudociència els practicants de la qual creien que la personalitat d'un individu es podia predir mesurant els cranis.[6] Ben aviat, es van recollir diners des de tot Escòcia per mantenir la seva vídua i els seus fills.
La seva poesia tracta sobretot temes quotidians o de cultura popular, feta sempre des del punt de vista de les classes populars, cosa que va contribuir a la seva popularització. La seva ideologia republicana, radical i progressista per a l'època es pot palpar en la inclusió de temàtiques com ara el patriotisme escocès, l'anticlericalisme, les desigualtats de classe, els rols de gènere, crítiques a l'Església d'Escòcia (Scottish Kirk) d'aquella època, la identitat cultural escocesa, la pobresa, la sexualitat i els aspectes beneficiosos de la socialització popular (que es poden identificar en gran manera amb el whisky, les cançons populars...); en aquest sentit, es troben molts paral·lels amb la ideologia i la temàtica de la poesia de William Blake.
Avui en dia, tot i que la llengua escocesa tal com es parlava en la seva època ha desaparegut en la major part de la societat, la seva poesia continua sent popular. De fet, cada any, el 25 de gener se celebra amb un sopar l'aniversari del seu naixement arreu d'Escòcia, i en molts llocs del món ho fan també persones amb ascendència escocesa. Aquesta celebració, anomenada Burns Supper ('sopar de Burns'), es basa en el haggis (una espècie d'embotit escocès) i la lectura de diversos poemes seus.[7]
Referències
- ↑ «Robert Burns». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Hall of Fame: Robert Burns (1759–1796)». National Records of Scotland, 31-05-2013. Arxivat de l'original el 28 December 2020. [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Burnes, William». A: The Burns Encyclopedia [Consulta: 25 abril 2011].
- ↑ «Robert Burns 1759 – 1796». The Robert Burns World Federation. Arxivat de l'original el 27 September 2011. [Consulta: 25 abril 2011].
- ↑ Burns 1993
- ↑ Alexander, Michael. «Robert Burns: The remarkable night a surgeon robbed the National Bard's grave and stole his skull» (en anglès britànic). The Courier, 23-01-2021. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Congratulation Greenock Burns Club». The Robert Burns World Federation Limited. Arxivat de l'original el 26 January 2010. [Consulta: 18 gener 2010].

