Robert Fricke

Robert Fricke

Biografia
Naixement	(de) Karl Emanuel Robert Fricke 24 setembre 1861 Helmstedt (Ducat de Brunsvic)
Mort	18 juliol 1930 (68 anys) Bad Harzburg (República de Weimar)
Sepultura	Hauptfriedhof, Brunsvic 52° 15′ 30″ N, 10° 33′ 17″ E / 52.25822°N,10.55472°E / 52.25822; 10.55472
Rector Universitat Tècnica de Brunsvic
1921 – 1923
President Societat Alemanya de Matemàtiques
1920 – 1920 ← Hans von Mangoldt – Edmund Landau →
Rector Universitat Tècnica de Brunsvic
1904 – 1906
Dades personals
Formació	Universitat de Leipzig - doctor (1883–1886) Universitat d'Estrasburg (1882–) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1881–) Universitat de Zúric (1881–) Martino-Katharineum (–1880) Universitat de Göttingen (1880–)
Tesi acadèmica	Über Systeme elliptischer Modulfunktionen von niederer Stufenzahl  (1885 )
Director de tesi	Felix Klein i Carl Neumann
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, teoria de grups, matemàtiques, anàlisi complexa i teoria de funcions
Lloc de treball	Brunsvic
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat Tècnica de Brunsvic (1894–1930) Universitat de Göttingen (1892–1894) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1891–1892) Martino-Katharineum (1886–1891)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1900–) Acadèmia de Ciències de Göttingen
Obra
Obres destacables Involució de Fricke
Família
Cònjuge	Eleonora Flender
Parents	Felix Klein, oncle polític

Robert Fricke (Helmstedt, 24 de setembre de 1861 - Bad Harzburg, 18 de juliol de 1930) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs sobre funcions automorfes.

Tot i haver nascut a Helmstedt va créixer a Brunsvic on va fer i acabar els seus estudis secundaris volent ser professor de matemàtiques. Va estudiar a diferents universitats: Göttingen, Zúric, Berlín, Estrasburg i, finalment, a la universitat de Leipzig on va obtenir el doctorat el 1885 amb una dissertació dirigida per Felix Klein amb qui l'unirà des de llavors una gran amistat, potenciada pel fet d'haver-se cassat amb una neboda seva.^[1] Després d'uns anys com a professor de secundària (i de preceptor dels fills del duc de Brunsvic), va obtenir la habilitació a la universitat de Kiel el 1891. L'any següent se'n va anar a la universitat de Göttingen per poder continuar treballant amb Klein, però només s'hi va estar dos anys perquè el 1894 va ser nomenat professor de la Universitat Tecnològica de Brunsvic en substitució de Richard Dedekind.^[2] Va ser professor d'aquesta universitat fins a la seva mort el 1930, arribant a ser el seu rector en dues ocasions.

Les principals aportacions de Fricke, en col·laboració amb Klein, van ser en el camp de la teoria de les funcions el·líptiques modulars i de les funcions automorfes, establint la seva relació amb els grups kleinians.^[3] El 1890 i el 1892 es van publicar els dos volums del seu llibre sobre funcions el·líptiques modulars, escrit conjuntament amb Klein.^[1] També va ser l'editor de les obres completes de Klein i de Dedekind.

• Adelmann, Clemens; Gerbracht, Eberhard H. A. «Letters from William Burnside to Robert Fricke: automorphic functions, and the emergence of the Burnside Problem» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 63, Num. 1, 2009, p. 33-50. DOI: 10.1007/s00407-008-0021-2. ISSN: 0003-9519.
• Corry, Leo. Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en anglès). Birkhäuser, 2004. ISBN 3-7643-7002-5. 
• Mumford, David; Series, Caroline; Wright, David. Indra's Pearls: The Vision of Felix Klein (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-35253-3. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Fricke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Kanold, Hans Joachim. «Fricke, Robert» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1961. [Consulta: 17 juny 2026].