Robert Jay Lifton

Plantilla:Infotaula personaRobert Jay Lifton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 maig 1926 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 2025 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Truro (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Medicina de Nova York - doctor en medicina (–1948)
Universitat Cornell
Weill Cornell Medicine Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiErik Erikson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsiquiatria i psicohistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsiquiatre, professor universitari, activista per la pau, escriptor, historiador, autor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
John Jay College of Criminal Justice Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

IMDB: nm1634520 Apple Music: 1219743507 Musicbrainz: 05ff1c99-d3a1-4079-9b4c-975db5d8741c Goodreads (autor): 67376 Modifica el valor a Wikidata

Robert Jay Lifton (Brooklyn, 16 de maig de 1926 - Truro, 4 de setembre de 2025) va ser un psiquiatre i autor estatunidenc d'origen jueu conegut per la seva teoria sobre la reforma de pensament.[1] Va ser un dels primers defensors de les tècniques de la psicohistòria.

Biografia

Robert Jay Lifton va néixer el 16 de maig de 1926 a Brooklyn, on la comunitat jueva era la predominant, Nova York, fill de l'empresari Harold A. Lifton i de Ciel Lifton, de soltera Roth.[2]{ El 1942 es va matricular a la Universitat Cornell als 16 anys. Va ser admès al New York Medical College el 1944, on es va graduar el 1948.[3]

L'any 1944 va ser admès al New York Medical College, obtenint el títol en quatre anys, i tot seguit s'incorporà a l'Hospital Jueu de Brooklyn, on romangué durant els anys 1948 i 1949.Va fer les seves pràctiques a l'Hospital Jueu de Brooklyn i va fer la seva residència psiquiàtrica al Downstate Medical Center de Brooklyn del 1949 al 1951.[2]

De 1951 a 1953, Lifton va servir com a psiquiatra de les Forces Aèries al Japó i Corea,[2] a la qual cosa més tard va atribuir el seu interès per la guerra i la política. És precisament a Corea on per primera vegada escolta l'experiència física i psicològica d'expresoners nord-americans captius en diverses presons xineses. Un primer contacte que introdueix a Lifton en l'àrea que ocuparà bona part de la seva carrera: la reforma de pensament. Posteriorment va treballar com a professor i investigador a la Washington School of Psychiatry de la Universitat Harvard i al John Jay College of Criminal Justice, on va ajudar a fundar el Center for the Study of Human Violence.[4]

Es va casar amb l'escriptora infantil Betty Jean Kirschner el 1952, i van tenir dos fills. Ella va morir a Boston el 19 de novembre de 2010,[2] per complicacions d'una pneumònia. Lifton va dir que la seva afició era dibuixar dibuixos animats; ha publicat dos llibres de dibuixos animats humorístics sobre ocells.[2][5]

L'any 1953 Lifton arribà a l'excolònia britànica de Hong Kong i decidí allargar la seva estança per a dedicar-se a un nou projecte: entrevistar a persones que havien escapat o havien estat expulsades de la Xina pel nou règim comunista i analitzar els efectes i la influència que la reforma de pensament impulsada pel nou govern havia tingut en el caràcter i la manera de pensar d'aquestes. El conjunt de persones entrevistades va incloure 25 americans i 15 xinesos. Fou a través d'aquest treball de camp que Lifton desenvoluparia el concepte de reforma de pensament, plasmat en el llibre Reforma de pensament i psicologia del totalisme : un estudi sobre la rentada de cervell a la Xina, publicat l'any 1961 a Nova York.

Robert Jay Lifton és també autor d'altres publicacions, la majoria d'elles enfocades també en la reacció psicològica de l'individu davant moments històrics de canvi o convulsió. A més, és membre de l'organització Collegium Internacional i l'any 2012 va rebre la distinció d'honoris causa per part de la universitat The New School.

Lifton va ser membre de Collegium International,[6] una organització de líders amb experiència política, científica i ètica que té com a objectiu proporcionar nous enfocaments per superar els obstacles en el camí cap a un món pacífic, socialment just i econòmicament sostenible. El 2012, Lifton va rebre un títol honorífic de The New School.[7]

Lifton va morir a Truro, Massachusetts, el 4 de setembre de 2025, a l'edat de 99 anys.[2]

Estudis de reforma del pensament

A partir del 1953, Lifton va entrevistar militars nord-americans que havien estat presoners de guerra (POW) durant la Guerra de Corea, a més de sacerdots i estudiants o professors que havien estat empresonats a la Xina després del 1951. A més d'entrevistes amb 25 nord-americans i europeus, Lifton va entrevistar 15 xinesos que havien fugit després d'haver estat sotmesos a adoctrinament a les universitats xineses.[8]

El llibre de Lifton de 1961, Thought Reform and the Psychology of Totalism: A Study of Brainwashing in China, basat en aquesta investigació, va ser un estudi de les tècniques coercitives utilitzades a la República Popular de la Xina. Va descriure aquest procés com a reforma del pensament o rentat de cervell, tot i que preferia el primer terme. El terme clixé que acaba amb el pensament es va popularitzar en aquest llibre. Lifton va descobrir que després que els presoners de guerra tornessin als Estats Units, el seu pensament aviat tornava a la normalitat, contràriament a la imatge popular del rentat de cervell com a resultat de canvis permanents.[9] Una edició reimpresa de 1989 va ser publicada per University of North Carolina Press.[10]

Grup de Psicohistòria de Wellfleet

Durant la dècada del 1960, Lifton, juntament amb el seu mentor Erik Erikson i l'historiador Bruce Mazlish del MIT, van formar un grup per aplicar la psicologia i la psicoanàlisi a l'estudi de la història.[11] Les reunions es van celebrar a casa de Lifton a Wellfleet, Massachusetts. El Wellfleet Psychohistory Group, com es va conèixer, es va centrar principalment en les motivacions psicològiques de la guerra, el terrorisme i el genocidi en la història recent. El 1965, van rebre el patrocini de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències per establir la psicohistòria com un camp d'estudi separat. El 1975 es va publicar una col·lecció d'articles de recerca del grup: Explorations in Psychohistory: The Wellfleet Papers (vegeu la bibliografia; Lifton com a editor). El treball de Lifton en aquest camp va estar profundament influenciat pels estudis d'Erikson sobre Hitler i altres figures polítiques, així com per la preocupació de Sigmund Freud pels efectes socials massius dels impulsos profunds, en particular les actituds envers la mort. Entre els assistents hi ha Erikson, Lifton i Kenneth Keniston, que formen el nucli continu de les reunions anuals, juntament amb Bruce Mazlish, Norman Birnbaum, Alexander i Margaret Mitscherlich, Margaret Brennen, Peter Brooks, Robert Coles, Lloyd i Susanne Rudolph, Charles Strozier, Philip Rieff, Kai Erikson, Betty Jean Lifton, Norman Mailer, Howard Zinn, Frederick Wyatt, Noam Chomsky, Richard Sennett, Peter Gay, Ashis Nandy, Richard Goodwin, Harvey Cox, Frank Manuel, Leo Marx, Jonathan Schell, Raoul Hilberg, Sudhir Kakar, David Dellinger, Dan Berrigan, Wendy Doniger, Cathy Caruth, David Riesman, Steve Marcus, Richard Barnet, Daniel Ellsberg, Richard Falk, Hillel Levine, Aaron Roland i molts altres fins que va tancar el 2015.[12][13]

Estudis sobre supervivents de la guerra i atrocitats

Diversos dels seus llibres van presentar adaptacions mentals que la gent feia en entorns extrems en temps de guerra: Death in Life: Survivors of Hiroshima (1967), Home from the War: Vietnam Veterans — Neither Victims nor Executioners (1973) i The Nazi Doctors: Medical Killing and the Psychology of Genocide (1986). Pel que fa als supervivents d'Hiroshima i Vietnam o als perpetradors nazis, Lifton creia que la fragmentació psíquica que patien els seus subjectes era una forma extrema de les patologies que sorgeixen en temps de pau a causa de les pressions i les pors de la societat moderna.

Els seus estudis sobre el comportament de persones que havien comès crims de guerra tant individualment com en grup, van concloure que, si bé la naturalesa humana no és innatament cruel i només alguns sociòpates poc freqüents poden participar en atrocitats sense patir danys emocionals duradors, aquests crims no requereixen cap grau inusual de maldat personal o malaltia mental. Diu que és gairebé segur que succeeixen donades certes condicions (ja siguin accidentals o deliberadament organitzades), que Lifton va anomenar situacions productores d'atrocitats. The Nazi Doctors va ser el primer estudi en profunditat de com els professionals mèdics van racionalitzar la seva participació en l'Holocaust, des de les primeres etapes dl'programa d'eutanàsia T-4 fins als camps d'extermini.

En els estudis sobre Hiroshima i Vietnam, Lifton també va concloure que la sensació de desintegració personal que moltes persones experimentaven després de presenciar la mort i la destrucció a gran escala podria conduir en última instància a una nova resiliència emocional — però que sense el suport i l'assessorament adequats, la majoria dels supervivents romandrien atrapats en sentiments d'irrealitat i culpa. A la seva autobiografia del 2005, My Life So Far, Jane Fonda va descriure el treball de Lifton amb veterans del Vietnam, juntament amb el dels seus companys psiquiatres Leonard Neff, Chaim Shatan i Sarah Haley, com a incansable i empàtic.[14]

El 1975, la BBC va adaptar el llibre de Lifton, Death in Life, com a episodi 31 de la temporada 11 del seu programa Horizon. El documental, To Die, To Live, The Survivors of Hiroshima, va ser escrit i dirigit per Robert Vas, i editat per Peter Goodchild. El programa es va emetre el 6 d'agost de 1975.[15] En una crítica del New York Times, John Leonard va escriure: «No volia veure'n una hora sencera. [...] Vaig pensar que les subtileses del llibre del Dr. Lifton estaven enfosquides per una acumulació d'imatges destinades, i garantides, a impactar».[16]

Lifton va ser un dels primers organitzadors de grups de discussió terapèutica sobre aquest tema, en què professionals de la salut mental es reunien cara a cara amb veterans. Ell i el Dr. Neff van pressionar amb èxit per la inclusió del trastorn d'estrès posttraumàtic al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM). El seu llibre sobre els supervivents d'Hiroshima va guanyar el Premi Nacional del Llibre de Ciència de 1969.

Teories del totalisme i del jo proteic

Totalisme, una paraula que va utilitzar per primera vegada a Thought Reform, és el terme de Lifton per a les característiques dels moviments i organitzacions ideològiques que desitgen un control total sobre el comportament i el pensament humans. L'ús de Lifton difereix de les teories del totalitarisme, ja que es pot aplicar a la ideologia de grups que no exerceixen el poder governamental.

Segons Lifton, tot i que aquests intents sempre fracassen, segueixen un patró comú i causen tipus de danys psicològics previsibles en individus i societats. Troba dos motius comuns en els moviments totalistes: la por i la negació de la mort, canalitzades en violència contra grups de bocs expiatoris que es configuren per representar una amenaça metafòrica a la supervivència, i una por reaccionària al canvi social.

En la seva obra posterior, Lifton s'ha centrat en definir el tipus de canvi al qual s'oposa el totalisme, per al qual va encunyar el terme jo proteic. Al llibre del mateix títol, afirma que el desenvolupament d'una personalitat fluida i polifacètica és una tendència positiva en les societats modernes. Va dir que la salut mental ara requereix una exploració contínua i una experimentació personal, la qual cosa requereix el creixement d'una societat purament relativista que estigui disposada a descartar i disminuir les cultures i tradicions prèviament establertes.

Crítiques a la guerra moderna i al terrorisme

Després del seu treball amb els supervivents d'Hiroshima, Lifton es va convertir en un opositor obert a les armes nuclears, argumentant que l'estratègia nuclear i la doctrina de la guerra feien que fins i tot el genocidi massiu fos banal i concebible. Tot i no ser un pacifista estricte, s'ha pronunciat en contra de les accions militars dels Estats Units al llarg de la seva vida, en particular la Guerra del Vietnam i la Guerra de l'Iraq, creient que van sorgir d'aspectes irracionals i agressius de la política americana motivats per la por.

El 1993, va dir:

« El que està passant allà [a Bòsnia] justifica l'ús de la paraula genocidi. Hi ha un esforç per destruir sistemàticament tot un grup. Fins i tot els nacionalistes serbis ho han conceptualitzat com l'anomenada neteja ètnica. Aquest terme significa assassinat massiu, reubicació massiva, i això constitueix un genocidi. »

Lifton considera el terrorisme com una amenaça cada cop més greu a causa de la proliferació d'armes nuclears i químiques i d'ideologies totalistes. Tanmateix, ha criticat la Guerra contra el Terrorisme de l'administració Bush com un intent equivocat i perillós de destruir tota vulnerabilitat.[17] El seu llibre de 1999, Destroying the World to Save It, descrivia la secta terrorista apocalíptica Aum Shinrikyo com una precursora del nou terrorisme global.

Aparicions

Lifton apareix al documental del 2003 Flight From Death, una pel·lícula que investiga la relació entre la violència humana i la por a la mort, en relació amb les influències subconscients. El 2006, Lifton va aparèixer en un documental sobre sectes al History Channel, Decoding the Past, juntament amb el seu company psiquiatra Peter A. Olsson. El 18 de maig de 2008, Lifton va pronunciar el discurs de graduació al Stonehill College, on va rebre un títol honoris causa en Literatura, i va parlar sobre l'aparent síndrome dels superpoders que experimenten els Estats Units a l'era moderna.[18]

Premis

  • 1987: Premi Nacional del Llibre Jueu en la categoria de l'Holocaust per The Nazi Doctors: Medical Killing and the Psychology of Genocide[19]

La reforma de pensament

La reforma de pensament fou una política duta a terme pel Partit Comunista Xinès durant els anys 1951-1952 enfocada a reformar la manera de pensar dels ciutadans xinesos perquè aquests acceptessin el marxisme-lenimisme i el pensament del líder Mao Tse Tung.

Per a l'autor, la reforma de pensament gira entorn del concepte de totalisme ideològic. El totalisme és el terme que utilitza Lifton per a descriure les característiques d'aquells moviments ideològics o organitzacions que desitgen i procuren un total control sobre el comportament i el pensament humà.

Qualsevol ideologia – és a dir, el conjunt de conviccions emocionalment carregades sobre la persona i la seva relació amb l'entorn natural o supranatural – pot ser duta a la pràctica d'una manera totalista. No obstant això, són sobretot les ideologies més ambicioses en les seves proclames, ja siguin polítiques, religioses o científiques, les més propenses a caure en aquesta temptació.

De la reforma de pensament se'n poden extreure vuit trets psicològics, tots ells de caràcter totalista. Cadascun d'aquests mobilitza certes tendències emocionals en l'individu, la majoria de natura polaritzant. L'autor els enumera i descriu en el següent ordre :

1.Control del medi o entorn social

La característica principal de l'entorn de reforma de pensament és el control de la comunicació entre persones. En aquest entorn totalista s'aspira a un control absolut no només sobre la comunicació de l'individu amb l'exterior – tot allò que escolta, llegeix, experimenta i expressa -, sinó també sobre la comunicació de l'individu amb si mateix.

Els administradors totalistes creuen que és necessària aquesta política de control i no se n'amaguen. Posseïdors exclusius de la ‘’veritat’’, veuen com un deure la formació d'un entorn on només hi càpiga aquesta. L'individu, per la seva part, acostuma a ser conscient de l'extensa quantitat d'informació que es troba en mans de les autoritats i la seva autonomia personal es veu extremadament amenaçada. Li es negada la informació externa y la reflexió interna que tothom necessita per a crear i mantenir una identitat pròpia en l'ambient en que es troba. Les persones es veuen obligades a polaritzar entre allò real -la ideologia prevalent- i allò irreal –tota la resta-.

2. Manipulació mística

Un cop fet efectiu el control sobre l'entorn social, el següent pas a seguir és procedir a una extensiva manipulació personal. Una aura mística envolta les institucions manipuladores (el partit, el govern o l'organització), que prenen el paper de conductors –o guies- cap a la consecució d'una ‘’causa superior’’. Les institucions es converteixen en els agents ‘’escollits'’ (per la història, per Déu o per forces sobrenaturals) per a dur a terme aquest imperatiu místic. Qualsevol pensament o acció que qüestioni la causa superior és considerat quelcom inferior, egoïsta i banal. En definitiva, un obstacle per a la consecució de la missió a complir.

L'individu respon psicològicament a la manipulació a través de la polaritat confiança/desconfiança Li es requerida l'acceptació de la manipulació com a base per a la creació d'una confiança plena.

Per a la persona qui confia en les institucions, la manipulació es benvinguda. Aquesta persona mostra fe en la causa superior i la fa seva.

Per a la persona qui desconfia, la impotència i la impossibilitat d'escapar de les mans de forces molt superiors a la seva fan que intenti adaptar-se a aquestes.

Sigui quina sigui la seva resposta, el fet palpable és que l'individu veu molt limitades les seves capacitats d'expressar-se per si mateix i d'actuar de manera independent.

3. Demanda de puresa

En l'entorn de reforma de pensament tota experiència mundana es classificada de pura o impura. Només existeix el bé o el mal absolut. Per descomptat, el bé absolut i la puresa són representats per aquelles idees, sentiments i accions consistents amb la política i la ideologia totalista. 

L'assumpció filosòfica subjacent en aquesta demanda és que l'absoluta puresa – en el cas xinès, esdevenir un comunista ideal- és quelcom assolible. I per a lluitar contra les impureses, els totalistes creen un món on predominen els sentiments de culpa i d'avergonyiment. Tant l'un com l'altre –inherents en qualsevol persona- es troben extremadament sobrevalorats en aquest nou medi i fins i tot són objecte de competició. L'individu impur ha de sentir-se culpable i avergonyit, competint amb els altres per a demostrar que ell és el que sent amb més intensitat aquestes sensacions.

4. El culte de la confessió

L'entorn totalista mostra una especial obsessió amb la confessió personal. L'individu es veu forçat a confessar crims que no ha comès i alhora esdevé responsable d'haver comès una sèrie pecats artificialment creats. Tot això en nom d'una cura imposada per les institucions manipuladores, que tracten a la persona com si fos un malalt que necessita ser tractat.

La confessió té diverses implicacions. En primer lloc, forma part del procés de purificació personal. La confessió és una mena de purga psicològica destinada a acabar amb les impureses. En segon lloc, és un acte simbòlic de rendició i de convergència entre la persona i l'entorn. I per acabar, és una forma de mantenir una cultura d'exposició total, és a dir, de fer públic tot allò possible sobre les experiències vitals, els pensaments i les passions de cada individu, especialment tot allò considerat degradant.

El domini privat de la ment i dels seus productes –tant la imaginació com la memòria- és considerat quelcom immoral. Per als totalistes, el perfecte estat d'il·lustració en que es troba l'entorn social no permet la retenció d'idees o de sentiments personals.

5. La ciència sagrada

En el medi totalista el dogma adquireix una aura divina i es converteix en la visió moral definitiva per a regular l'existència humana. És per això que està totalment prohibit posar en dubte qualsevol de les assumpcions bàsiques d'aquest. I no només això, sinó que també han de ser organitzats actes de reverència als creadors de la paraula, als portadors de la paraula i a la paraula mateixa.

Els totalistes presumeixen d'una absoluta precisió científica, pretenent així que la seva moral sigui entesa també com a ciència definitiva. D'aquesta manera, tot aquell qui critica o abriga idees alternatives no és només una persona immoral, sinó que també és contrària als principis de la ciència. Això crea un estat on tot aquell individu que se sent atret per idees que contradiuen o ignoren la doctrina tendeixi a sentir-se culpable o avergonyit.

L'assumpció del totalisme no es ben bé que l'home pugui arribar a ser Déu, sinó que les seves idees poden ser Déu. Per als totatlistes, la ciència absoluta de les idees existeix i és aplicable a tothom.

6. Reducció del llenguatge

Un altre dels trets característics de la reforma de pensament es troba en el llenguatge,  severament afectat i dominat per una serie de clixés anti-pensament. Frases breus, reductives i fàcils de memoritzar i d'expressar redueixen i comprimeixen els problemes i assumptes més complexes que afecten a les persones. Aquestes frases o termes esdevenen l'inici i el final de tot anàlisi ideològic. En el context concret de la reforma de pensament, el terme mentalitat burgesa és un dels més utilitzats per a criticar i desacreditar anhels i/o inquietuds com la recerca de llibertat d'expressió i l'exploració d'idees alternatives.

A més de funcionar com a abreviacions, aquests clixés esdevenen alhora termes definitius. Mentre uns termes com ara progrés, alliberament, visió del proletariat, dialèctica de la historia adquireixen un carácter diví i són representants del bé absolut, d'altres com ara capitalisme, imperialisme, classes explotadores, liberalisme, moralitat, superstició obtenen un carácter diabòlic i representen el mal absolut. Així, el llenguatge totalista acaba convertint-se en el llenguatge del no pensament.

El llenguatge totalista crea una sensació de constricció en l'individu, arrossegant-lo a un entorn on es troba severament privat i limitat a l'hora de parlar. Tenint en compte que el llenguatge és una eina central de l'experiència humana, les capacitats de l'individu per a pensar i sentir queden reduïdes dràsticament.

Subordinació de la persona a la doctrina

Una altra característica del totalisme ideològic és la subordinació de l'experiència humana a les demandes de la doctrina. Events històrics passats son retrospectivament alterats, totalment reescrits o simplement ignorats per a fer-los consistents amb la lògica doctrinal. Durant la reforma de pensament es pretén fins i tot distorsionar la memòria individual a través de falses confessions, com ja s'ha esmentat.

El medi totalista exigeix una remodelació del caràcter i de la identitat perquè encaixin en els rígids límits de la doctrina. S'assumeix que la doctrina és més vàlida, certa i real que qualsevol aspecte del caràcter o de l'experiència humana.

En aquest entorn dominat per la doctrina, les persones que es veuen forçades a canviar han de lluitar en contra el seu propi sentit d'integritat. Una lluita on predomina la polarització dels sentiments de sinceritat i d'insinceritat. L'entorn demana a l'individu una sinceritat absoluta. Ara bé, aquesta sinceritat és entesa com una submissió a les creences de la doctrina i a les seves directrius de canvi personal. Ser sincer significa creure-hi de debò. En alguns casos, especialment en aquelles persones amb una prèvia identitat forta, es pot mantenir encara una versió alternativa de la sinceritat (és a dir, de la realitat), sent capaces aquestes d'imaginar un altre tipus d'existència. L'estudiant xinesa Grace Wu, entrevistada per Robert Jay Lifton, arriba finalment a la conclusió de que el món no hauria de ser així. ¿Quina és la reacció de l'entorn totalista davant d'aquestes conductes desviades? Argumentar que provenen completament de problemes personals relacionats amb influències anteriors.

El poder de concedir (o no) l'existència

L'entorn totalista dibuixa una línia clara entre les persones que tenen dret a l'existència i les que no posseeixen aquest dret. En el cas dels comunistes xinesos, el món es divideix entre el poble' (la classe treballadora, la classe camperola i la petita burguesa) i els reaccionaris o llepaires de l'imperialisme (la classe propietària, la classe capitalista burocràtica i els partidaris del Kuomintang). En paraules del propi Mao Tse Tung:

Sota la liderança de la classe treballadora i del Partit Comunista, el poble s´uneix per a formar el seu propi estat i escollir el seu propi govern, establint alhora una dictadura contra els llepaires de l'imperialisme. Democràcia per al poble i dictadura per als reaccionaris. A través de la combinació d'aquestes dues s'estableix la dictadura democràtica del poble. Per a les classes hostils, l'aparell de l'estat és l'instrument d'opressió. Un instrument violent i no pas benevolent. La nostra benevolència només la rep el poble, i mai les classes reaccionàries, que no formen part d'aquest.

En trobar-se fora de la definició de poble, els reaccionaris perden en bona part la seva condició de persona. Una condició que només pot ser recuperada a través d'un canvi d'actitud i de pensament que segueixi les pautes del procés de reforma de pensament.

En mans dels totalistes no només hi trobem el poder de concedir o no el dret a l'existència, sinó també l'autoritat de dictar quina és la vertadera i única existència possible. Solament existeix una forma de ser i d'existir vàlida. Totes les altres són invàlides i falses, i per tant, han de ser erradicades dels reaccionaris i del poble que ha estat contaminat per aquestes.

Per a l'individu, el conflicte emocional és purament existencial, un ser o no ser. És normal, doncs, que aquest se senti atret a participar en la conversió, ja que aquesta és l'única manera d'aconseguir mantenir-se en el camí de l'existència. Una existència que es recolza en la creença (crec, per tant, existeixo), en la submissió (obeeixo, per tant, existeixo) i en la total convergència amb el moviment ideològic.

Referències

  1. ↑ «Robert Jay Lifton, Psychiatrist Drawn to Humanity’s Horrors, Dies at 99» (en anglès). The New York Times, 04-09-2025.
  2. 1 2 3 4 5 6 (en anglès) The New York Times, 04-09-2025 [Consulta: 4 setembre 2025].
  3. ↑ «Lifton, Robert Jay 1926». A: .
  4. ↑ «Dr. Lifton Helped Establish New Field in Medicine». www.nymc.edu, 07-03-2017. [Consulta: 5 setembre 2025].
  5. ↑ Constantine, Peggy «Paperback mini-reviews». The Forum, 15-10-1978.
  6. ↑ «Members». www.collegium-international.org. Collegium International. [Consulta: 5 setembre 2025].
  7. ↑ «High Line Co-Founder Robert Hammond Addresses New School Graduates». The New School, 05-09-2025.
  8. ↑ A. L. Wilkes, Knowledge in Minds, p. 323, Psychology Press, 1997 ISBN 978-0-86377-439-3
  9. ↑ Lifton, Robert J. American Journal of Psychiatry, 110, 10, 4-1954, p. 732–739. DOI: 10.1176/ajp.110.10.732. PMID: 13138750 [Consulta: 30 març 2008].
  10. ↑ Lifton, Robert Jay. «Thought Reform and the Psychology of Totalism». UNC Press. Arxivat de l'original el 2013-10-02. [Consulta: 29 setembre 2013].
  11. ↑ Pietikainen, Petteri; Ihanus, Juhani (en anglès) History of Psychology, 6, 2, 2003, p. 171–194. DOI: 10.1037/1093-4510.6.2.171. ISSN: 1939-0610.
  12. ↑ Jacobsen, Kurt Psychoanalysis, Culture & Society, 26, 3, 8-2021, p. 304–322. DOI: 10.1057/s41282-021-00223-7. PMC: 8330186 [Consulta: free].
  13. ↑ Jacobsen, Kurt Journal of Psychosocial Studies, 13, 2, 7-2020, p. 165–178. DOI: 10.1332/147867320X15903843545311 [Consulta: free].
  14. ↑ Jane Fonda. My Life So Far (with Bonus Content). Random House, 5 abril 2005, p. 349. ISBN 978-1-58836-478-4.
  15. ↑ «To Die, to Live: The Survivors of Hiroshima», 06-08-1975. [Consulta: 23 desembre 2021].
  16. ↑ Leonard, John «Looking Back at Hiroshima Makes Uneasy Viewing» (en anglès). The New York Times, 01-08-1976. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 23 desembre 2021].
  17. ↑ Albarelli, H. P.. A Terrible Mistake: The Murder of Frank Olson and the CIA's Secret Cold War Experiments (en anglès). ReadHowYouWant.com, 2017-01-27. ISBN 9781458785701.
  18. ↑ «Press Release: Themes of Commencement». Stonehill College, 18-05-2008. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2008. [Consulta: 4 setembre 2025].
  19. ↑ «Past Winners» (en anglès). Jewish Book Council. [Consulta: 21 gener 2020].