Robert Murphy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1806  Mallow (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 12 març 1843 (36/37 anys) Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Sepultura | Cementiri de Kensal Green, not marked 51° 31′ 43″ N, 0° 13′ 27″ O / 51.5286°N,0.2242°O | ||
| Formació | Gonville and Caius College (1825–1829) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, naturalista, físic, clergue | ||
| Ocupador | Universitat de Londres (1838–) Gonville and Caius College (1830–1836) | ||
| Membre de | Royal Society (1834–) | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| |||
Robert Murphy (Mallow, 1806 - Londres, 12 de març de 1843) fou un matemàtic, d'origen irlandès.
Vida i obra
El seu pare, un sabater del poble, morí quan ell tenia set anys i la família va patir estretors econòmiques a temporades.[1] El 1817, amb onze anys, va ser atropellat per un carro que li va trencar l'os de la cama. L'accident el va obligar a estar quiet durant més d'un any que va aprofitar per respondre els problemes matemàtics que es posaven en una publicació local.[2] L'editor, intrigat per l'autoria de les respostes, es va sorprendre quan va veure que era un nen de dotze anys.[3]
Això li va permetre, amb cert suport econòmic, d'entrar al Caius College de la universitat de Cambridge com a becari, graduant-se el 1829.[4] L'any següent va ser nomenat fellow del Caius College, del que el 1831 en va ser degà. El 1832 va rebre el seu doctorat,[5] i dos anys després ja era fellow de la Royal Society.[6] El seu estil de vida, però, donat a la beguda i al joc,[7] va fer que fos expulsat de la universitat i els seus bens confiscats per atendre els seus innombrables deutes.[8] Va retornar a Irlanda durant uns anys, però el 1836 se'n va anar a Londres on el 1838 va obtenir el càrrec d'examinador de matemàtiques a la universitat de Londres.[5]
El 1843 va contraure una tuberculosi de la que va morir al cap de pocs mesos.[9]
La obra matemàtica de Murphy s'estén en el camp de les equacions algebraiques, les equacions diferencials i el càlcul d'operadors. També son notables dues publicacions seva de 1833 sobre teoria de l'electricitat i el magnetisme, seguint les teories de George Green.[10]
Referències
- ↑ Cannell, 2001, p. 93.
- ↑ Creedon, 2000, p. 21-22.
- ↑ Del Latto i Petrilli Jr., 2013, p. The Early Years.
- ↑ Mollan, 2007, p. 629.
- 1 2 Del Latto i Petrilli Jr., 2013, p. Careers in Academia.
- ↑ Brooke, 1985, p. 194.
- ↑ Cannell, 2001, p. 110.
- ↑ Mollan, 2007, p. 632.
- ↑ Creedon, 2000, p. 26.
- ↑ Grattan-Guinness, 1995, p. 393.
Bibliografia
- Brooke, Christopher. A History of Gonville and Caius College (en anglès). The Boydell Press, 1985. ISBN 978-085115-423-7.
- Cannell, D.M.. George Green: Mathematician & Physicist, 1793-1841 (en anglès). SIAM Edition, 2001. ISBN 0-89871-463-X.
- Creedon, Leo. «Robert Murphy (1806-43)». A: Ken Houston (ed.). Creators of Mathematics: The Irish Connection (en anglès). University College Dublin Press, 2000, p. 21-26. ISBN 9781900621496.
- Del Latto, Anthony J.; Petrilli Jr., Salvatore J. «Robert Murphy: Mathematician and Physicist» (en anglès). Covergence, Vol. 10, 2013.
- Grattan-Guinness, Ivor «Why did George Green Write His Essay of 1828 on Electricity and Magnetism?» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 102, Num. 5, 1995. DOI: 10.2307/2975029. ISSN: 0002-9890.
- Mollan, Charles. «Robert Murphy (1806-1843)». A: It's Part of What We Are (en anglès). Royal Dublin Society, 2007, p. 627-633. ISBN 978-0-86027-055-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Murphy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Crilly, A.J. «Murphy, Robert» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 10 juliol 2025].
- Leaney, Enda; Byrne, Patricia M. «Murphy, Robert» (en anglès). Dictionary of Irish Biography, 2009. [Consulta: 10 juliol 2025].