Robert Phillipson

Plantilla:Infotaula personaRobert Phillipson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1942 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Gourock - Gurraig (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, política lingüística i interlingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTove Skutnabb-Kangas Modifica el valor a Wikidata
FillsCaspar Phillipson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Robert Henry Lawrence Phillipson (Gourock, Escòcia 18 de març de 1942)[1] és professor emèrit del Departament de Gestió, Societat i Comunicació de la Escola de Negocis de Copenhaguen a Dinamarca. És conegut sobretot pel seu treball seminal sobre l'imperialisme lingüístic i la política lingüística a Europa.

Educació i carrera

Phillipson va néixer a Escòcia el 1942. Va obtenir la seva llicenciatura el 1964 i el seu màster el 1967, ambdues en Llengües Modernes (francès i alemany) i Dret, de la Universitat de Cambridge. Va obtenir el seu segon màster en Lingüística i Ensenyament de la Llengua Anglesa a la Universitat de Leeds el 1969. Va obtenir el seu doctorat, amb matrícula d'honor, en Educació a la Universitat d'Amsterdam el 1990. Va treballar per al British Council del 1964 al 1973. Va ser professor associat al Departament de Llengües i Cultura de la Universitat de Roskilde a Dinamarca del 1973 al 2000. Ha estat membre del professorat de la Copenhagen Business School des del 2000. També va ensenyar a la Universitat de Copenhaguen (1973-1984). Va ser investigador visitant a l'Institut d'Educació de la Universitat de Londres (1983), la Universitat de Melbourne a Austràlia (1994), l'Institut Central de Llengües Índies a Mysore (1995), la Universitat de Pécs a Hongria (1996) i el Centre de Recerca en Arts, Ciències Socials i Humanitats de la Universitat de Cambridge (2005). Va viure amb la seva difunta esposa, Tove Skutnabb-Kangas, a Suècia. És el pare de l'actor danès Caspar Phillipson.

Reconeixement

El 21 de febrer de 2010, Phillipson va rebre el Premi Linguapax juntament amb Miquel Siguan i Soler. L'Institut Linguapax els descriu com a "defensors reconeguts de l'educació multilingüe com a factor de pau i dels drets lingüístics contra els processos d'homogeneïtzació cultural i lingüística".[2] Philipson també va rebre el Premi Presidencial 2024 de la TESOL International Association. La carta d'anunci deia: "Un acadèmic reconegut en el camp de l'ensenyament de la llengua anglesa, el Dr. Phillipson ha estat durant molt de temps un defensor de la integració de l'ensenyament de la llengua anglesa en el teixit de les ecologies lingüístiques/culturals locals, desenvolupant polítiques lingüístiques de suport per salvaguardar un equilibri sostenible entre l'anglès i altres llengües, i defensant els drets humans lingüístics en casos on s'ha produït discriminació lingüística".[3]

Imperialisme lingüístic

Al seu llibre de 1992, Phillipson va fer el primer intent seriós i sistemàtic de teoritzar l'imperialisme lingüístic en relació amb l'ensenyament de la llengua anglesa. Va oferir la següent definició pràctica de l'imperialisme lingüístic anglès: «[E]l domini de l'anglès s'afirma i es manté mitjançant l'establiment i la reconstitució contínua de desigualtats estructurals i culturals entre l'anglès i altres llengües».[4] En el seu article de 1997, Phillipson va definir l'imperialisme lingüístic com «una construcció teòrica, ideada per explicar la jerarquització lingüística, per abordar qüestions de per què algunes llengües s'utilitzen més i altres menys, quines estructures i ideologies faciliten aquests processos i el paper dels professionals de la llengua».[5] ecentment ha enumerat set trets constitutius de l'imperialisme lingüístic: (1) entrellaçat, (2) explotador, (3) estructural, (4) ideològic, (5) hegemònic, (6) subtractiu i (7) desigual.

« L'imperialisme lingüístic s'entrellaça amb «una estructura d'imperialisme» en la cultura, l'educació, els mitjans, la comunicació, l'economia, la política i les activitats militars. En essència, es tracta d'«explotació», injustícia, desigualtat i jerarquia que privilegia aquells que poden utilitzar la llengua dominant. És «estructural»: s'atorguen més recursos materials i infraestructures a la llengua dominant que a les altres. És «ideològic»: les creences, les actituds i les imatges glorifiquen la llengua dominant, estigmatitzen les altres i racionalitzen la jerarquia lingüística. El domini és «hegemònic»: és internalitzat i naturalitzat com a "normal". El domini de la llengua imperial i el seu aprenentatge en l'educació implica la seva consolidació a costa d'altres llengües: l'ús de la llengua serveix així a finalitats "subtractives". Això implica "drets desiguals" per als parlants de diferents llengües.[6] »

Des de la perspectiva teòrica de l'imperialisme lingüístic, Phillipson va problematitzar cinc fal·làcies de l'ensenyament de l'anglès: (1) la fal·làcia monolingüe; (2) la fal·làcia del parlant nadiu; (3) la fal·làcia de l'inici primerenc; (4) la fal·làcia de l'exposició màxima; i (5) la fal·làcia subtractiva.[7] Durant les últimes tres dècades, ha continuat investigant sobre l'imperialisme lingüístic. A la col·lecció dels seus assajos publicats anteriorment el 2009, va explicar l'abast i la importància d'aquesta investigació:

« L'estudi de l'imperialisme lingüístic se centra en com i per què certes llengües dominen internacionalment, i en els intents d'explicar aquest domini d'una manera explícita i teòricament fonamentada. La llengua és un dels llegats més duradors de l'expansió colonial i imperial europea. L'anglès, el castellà i el portuguès són les llengües dominants de les Amèriques. A l'Àfrica, les llengües d'algunes de les potències colonitzadores, Anglaterra, França i Portugal, estan més arrelades que mai, com ho està l'anglès en diversos països asiàtics. L'estudi de l'imperialisme lingüístic pot ajudar a aclarir si la conquesta de la independència política va conduir a una alliberació lingüística dels països del Tercer Món, i si no, per què no.[8] »

Llibres

  • Phillipson, R. (1992). Linguistic imperialism. Oxford University Press.
  • Phillipson, R. (Ed.). (2000). Rights to language: Equity, power and education. Lawrence Erlbaum Associates.
  • Phillipson, R. (Ed.). (2003). English-only Europe? Challenging language policy. Routledge.
  • Phillipson, R. (2009). Linguistic imperialism continued. Orient Blackswan.
  • Skutnabb-Kangas, T., & Phillipson, R. (Eds.). (1994). Linguistic human rights: Overcoming linguistic discrimination. Mouton de Gruyter.
  • Skutnabb-Kangas, T., & Phillipson, R. (Eds.). (2017). Language rights. Routledge.
  • Skutnabb-Kangas, T., & Phillipson, R. (Eds.). (2023). The handbook of linguistic human rights. John Wiley & Sons.

Articles

  • Phillipson, R. (1997). Realities and myths of linguistic imperialism. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 18(3), 238–248.
  • Phillipson, R. (1998). Globalizing English: Are linguistic human rights an alternative to linguistic imperialism? Language Sciences, 20(1), 101–112.
  • Phillipson, R. (2001). English for globalization or for the world's people? International Review of Education, 47(3), 185–200.
  • Phillipson, R. (2002). Global English and local language policies. In A. Kirkpatrick (Ed.), Englishes in Asia: Communication, identity, power and education (p. 7–28). Melbourne, Australia: Language Australia.
  • Phillipson, R. (2008). The linguistic imperialism of neoliberal empire. Critical Inquiry in Language Studies, 5(1), 1–43.
  • Phillipson, R. (2017). Myths and realities of "global" English. Language Policy, 16(3), 313–331.
  • Phillipson, R. (2022). A personal narrative of multilingual evolution. In R. Sachdeva & R. K. Agnihotri (Eds.), Being and becoming multilingual: Some narratives (p. 63–83). Orient Blackswan.
  • Phillipson, R., & Skutnabb-Kangas, T. (1996). English only worldwide or language ecology? TESOL Quarterly, 30(3), 429–452.
  • Phillipson, R., & Skutnabb-Kangas, T. (2017). Linguistic imperialism and the consequences for language ecology. In A. F. Fill & H. Penz (Eds.), The Routledge handbook of ecolinguistics (p. 121–134). Routledge.
  • Phillipson, R., & Skutnabb-Kangas, T. (2022). Communicating in "global" English: Promoting linguistic human rights or complicit with linguicism and linguistic imperialism. In Y. Miike & J. Yin (Eds.), The handbook of global interventions in communication theory (p. 425–439). Routledge.

Referències

  1. ↑ R.H.L. Phillipson, 1942 - at the University of Amsterdam Album Academicum website.
  2. ↑ "Linguapax Award 2010" «Archived copy». Arxivat de l'original el 13 June 2011. [Consulta: 27 febrer 2010].
  3. ↑ TESOL International Association, “TESOL Announces 2024 Presidential Award Recipient,” April 24, 2024. https://www.tesol.org/news/tesol-announces-2024-presidential-award-recipient/
  4. ↑ Robert Phillipson, Linguistic Imperialism, Oxford, England: Oxford University Press, 1992, p. 47.
  5. ↑ Robert Phillipson, “Realities and Myths of Linguistic Imperialism,” Journal of Multilingual and Multicultural Development, Vol. 18, No. 3, 1997, p. 238.
  6. ↑ Robert Phillipson and Tove Skutnabb-Kangas, "Communicating in 'Global' English: Promoting Linguistic Human Rights or Complicit with Linguicism and Linguistic Imperialism," in Yoshitaka Miike and Jing Yin (Eds.), The Handbook of Global Interventions in Communication Theory, New York: Routledge, 2022, p. 427–428.
  7. ↑ Robert Phillipson, Linguistic Imperialism, Oxford, England: Oxford University Press, 1992, p. 185–215.
  8. ↑ Robert Phillipson, Linguistic Imperialism Continued, New York, Routledge, 2009, p. 1.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.