Robert Sherbrooke

Nascut a Oxton, un poble de Nottinghamshire, Robert Sherbrooke era fill de Henry Graham Sherbrooke, comandant de la Royal Navy, i Flora Maude Francklin. Després d'estudiar al Royal Naval College, Osborne, a Osborne i al Britannia Royal Naval College, Sherbrooke va esdevenir guardiamarina de la Royal Navy el gener de 1917 i va servir durant la Primera Guerra Mundial a bord del cuirassat HMS Canada. Ascendit a tinent el 15 d'abril de 1921, tinent comandant el 15 d'abril de 1929 i comandant el 31 de desembre de 1935, mentre servia a bord del portaavions HMS Courageous. Sherbrooke va passar gran part del període d'entreguerres embarcat en cuirassats i creuers de la Flota Atlàntica i la Flota Mediterrània; a l'octubre de 1936 va obtenir el seu primer comandament, el del destructor HMS Vanoc. El 1929 es va casar amb Rosemary Neville, amb qui va tenir dues filles^[1]

Després d'assistir a cursos d'oficials d'estat major al Royal Naval College de Greenwich entre gener de 1938 i abril de 1939, Sherbrooke va tornar al mar el juliol de 1939 com a comandant del destructor HMS Wakeful, adscrit a la Home Fleet.^[1]

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Sherbrooke va rebre el comandament del destructor HMS Afridi el gener de 1940 i després, l'abril següent, del destructor HMS Cossack.^[1] Al comandament d'aquesta darrera unitat, el Sherbrooke va participar el 13 d'abril de 1940 a la segona batalla naval de Narvik durant els enfrontaments de la campanya de Noruega: el Cossack va estar molt involucrat en la batalla, enfrontant-se a curta distància als destructors alemanys atrinxerats al port de Narvik i a les bateries d'artilleria posicionades a terra, patint diversos danys a causa dels impactes rebuts;^[2] Per les seves accions a Narvik, Sherbrooke va ser guardonat amb l'orde del Servei Distingit. Després de comandar el destructor HMS Matabele entre novembre de 1940 i febrer de 1941, a partir de juliol de 1941 Sherbrooke va ocupar tasques a la base naval de Freetown, a Sierra Leone, i també va comandar el destructor HMS Philoctetes, amb base allà, entre febrer i agost de 1942.^[1]

Ascendit a capità el 30 de juny de 1942, Sherbrooke va ser nomenat oficial comandant de la 17a Flotilla de Destructors el 28 de novembre, amb la seva insignia al destructor HMS Onslow, i després va ser assignat a escortar combois àrtics des del Regne Unit fins als ports del nord de Rússia. El 25 de desembre de 1942, Sherbrooke i la seva flotilla van ser assignats com a escorta directa del comboi mercant JW 51B, que va salpar del llac Ewe amb destinació a Múrmansk a través del mar de Noruega; el 31 de desembre de 1947, quan el comboi passava al nord del Cap Nord, les forces navals de superfície alemanyes van llançar un atac intens, iniciant la batalla del Mar de Barents. Els alemanys podien comptar amb el foc intens del creuer pesant Admiral Hipper, però el Sherbrooke va respondre amb decisió a l'atac: després de protegir els mercants amb una cortina de fum, l'oficial va avançar amb els seus destructors en un intent de distreure els alemanys i llançar un atac amb torpedes. L'Onslow, que liderava la formació de destructors britànics, aviat va ser objectiu dels canons pesants del Hipper, rebent diversos impactes i patint danys i baixes a bord: un obús va impactar al pont, ferint greument el mateix Sherbrooke, que va perdre l'ús d'un ull, però malgrat això el capità va continuar liderant l'acció i va rebutjar qualsevol assistència mèdica fins que el comandament de la flotilla va passar a l'oficial més veterà, el tinent comandant D.C. Kinloch, embarcat al destructor HMS Obedient. Les accions de Sherbrooke van ser importants per protegir el comboi i guanyar temps als britànics per portar unitats d'escorta distants, cosa que va infligir pèrdues als alemanys fins que es van retirar; per les seves accions de comandament durant la batalla, Sherbrooke va ser posteriorment guardonat amb la Creu Victòria, el màxim honor militar de la Commonwealth^[1][3][4]

Sherbrooke va continuar comandant la 17a Flotilla fins al febrer de 1943; després d'un període de descans, va ser nomenat comandant de la base naval HMS Condor a Arbroath, Escòcia, de juny a desembre de 1943, però després d'això no va ocupar cap altre càrrec fins a la conclusió de les hostilitats.^[1]

De l'agost de 1945 al maig de 1946, Sherbrooke va comandar el creuer lleuger HMS Aurora,^[3] i després va ocupar tasques d'estat major a l'Almirallat entre 1946 i 1948; ascendit a comodor el 29 de novembre de 1948, va servir com a comandant de la base de la Fleet Air Arm a Lee-on-the-Solent, Hampshire (HMS Daedalus) fins al maig de 1949. Després d'un període de jubilació, Sherbrooke va ser ascendit a contraalmirall el 7 de juliol de 1951 i, a partir del novembre d'aquell any, va servir com a oficial al comandament de les forces navals britàniques a l'Alemanya ocupada i com a representant naval del Regne Unit davant la Comissió de Control Aliada.^[1]

Després de retirar-se del servei actiu a la Royal Navy el maig de 1953, Sherbrooke va ser guardonat amb l'honor de Company de l'orde del Bany l'1 de juny d'aquell any. Després va ocupar diversos càrrecs administratius i cerimonials al seu comtat natal de Nottinghamshire, com ara Alt xèrif (1958),^[5] jutge de pau (1960), tinent adjunt (1964) i després Lord Lieutenant (1968); entre 1964 i 1968 també va ser secretari de l'Orde del Bany.

Sherbrooke va morir el 13 de juny de 1972, als 71 anys, al seu poble natal; Les seves restes estan enterrades al cementiri de l'església de Sant Pere i Sant Pau, a Oxton.^[1]