Robert Stawell Ball

Plantilla:Infotaula personaRobert Stawell Ball
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1840 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1913 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Cambridge (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la parròquia de l'Ascensió (Cambridge), 4I36 52° 13′ 02″ N, 0° 05′ 57″ E / 52.2172°N,0.0992°E / 52.2172; 0.0992 Modifica el valor a Wikidata
1r President Quaternion Society
1899 – 1905 – Charles Joly →
President Mathematical Association
1899 – 1900
← Alfred Lodge – John Fletcher Moulton →
31è President de la Royal Astronomical Society
1897 – 1899
← Andrew Ainslie Common – George Darwin →
Lowndean Professor of Astronomy and Geometry
1892 – 1913
← John Couch Adams – Henry Frederick Baker →
Astrònom Reial d'Irlanda
1874 – 1892
← Franz Brünnow – Arthur Rambaut → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College, Dublin (1857–1864) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Dublín
Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, professor universitari, matemàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge (1892–1913)
Trinity College, Dublin (1874–1892)
Royal College of Science, Dublin (1867–1874)
William Parsons, preceptor (1865–1867) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFrances Elizabeth Steele (1868–1913) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrances Amelia Ball, Robert Steele Ball, William Valentine Ball, Mary Agnetta Ball, Charles Rowan Hamilton Ball, Randal Gresley Ball Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Ball Modifica el valor a Wikidata  i Amelia Hellicar Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 4148448 Project Gutenberg (autor): 866
Find a Grave: 96738641Modifica el valor a Wikidata

Robert Stawell Ball (Dublín, 1 de juliol de 1840 - Cambridge, 25 de novembre de 1913), o simplement Robert Ball, va ser un matemàtic i astrònom irlandès professor de la Universitat de Cambridge i molt conegut per la seva labor divulgativa de l'astronomia.

Caricatura publicada per Vanity Fair el 1905.

Vida i obra

Ball era fill del naturalista irlandès Robert Ball.[1] Va ser escolaritzat a Tarvin, comtat de Chehire (Anglaterra),[2] perquè la seva mare era molt anglòfila.[3] A partir de 1857 va estudiar al Trinity College (Dublín), on va obtenir una beca el 1860[4] i es va graduar el 1865, especialitzant-se en matemàtiques i física. Entre 1865 i 1867 va treballar com tutor dels fills de William Parsons, comte de Rosse, tenint accés al magnífics telescopis del comte.[5] El 1867 va ser nomenat professor de mecànica del recent inaugurat Royal College of Science de Dublín.[6] En retirar-se Franz Brünnow el 1874, va ser nomenat astrònom reial d'Irlanda i professor d'astronomia de la universitat de Dublín en la seva substitució. Els càrrecs portaven aparellats la direcció del observatori de Dunsink.[7]

Finalment, el 1892 va ser nomenat catedràtic d'astronomia de la universitat de Cambridge i director de l'observatori astronòmic de la universitat, càrrecs que va mantenir la resta del seus dies. També va ser president de la Royal Astronomical Society (1897-1899) i de la secció de matemàtiques de la British Association for the Advancement of Science (1899-1900).[8]

Tomba de Ball i de la seva esposa a Cambridge.

Els últims dos anys de la seva vida va ser incapaç de fer cap treball actiu i va passar els darrers sis mesos al llit, fins que va morir a Cambridge el novembre de 1913.[9]

El 1871 va publicar el seu primer llibre, Experimental Mechanics, un llibre eminentment pràctic.[10] A part de la seva The theory of screws (Teoria de les torsions) (1876) per explicar la dinàmica dels cossos rígids,[11] Ball va ser l'estrella del circuit de les conferències d'astronomia a partir de 1890.[12][13] A més de ser un showman reconegut que esquitxava d'humor les seves conferències, també les omplia d'il·lustracions adequades a l'edat de la seva audiència.[14]

També va escriure nombrosos llibres divulgatius, el més famós dels quals, The Story of Heavens (1886), es va reeditar nombroses vegades malgrat el seu preu prohibitiu.[15]

Referències

  1. ↑ Murphy, 1973, p. 147.
  2. ↑ Murphy, 1973, p. 148.
  3. ↑ Davies, 1985, p. 42.
  4. ↑ Lightman, 2007, p. 398.
  5. ↑ Chapman, 2007, p. 201.
  6. ↑ Jones, 2005, p. 27.
  7. ↑ Marché, 2007, p. 89.
  8. ↑ Lightman, 2007, p. 399.
  9. ↑ Mollan, 2007, p. 1065.
  10. ↑ Hollings, 2017, p. 280 i ss.
  11. ↑ Lipkin i Duffy, 2002, p. 1-11.
  12. ↑ Lightman, 2007, p. 401.
  13. ↑ Chapman, 2007, p. 204-205.
  14. ↑ Lightman, 2007, p. 404.
  15. ↑ Chapman, 2002, p. 207.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Stawell Ball» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Wayman, P.A. «Ball, Sir Robert Stawell». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 10 desembre 2025].