Robertsita

Robertsita
Esferes de robertsita sobre beraunita, de Hagendorf, Waidhaus, Vohenstrauß, Oberpfälzer Wald, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya
Fórmula química	Ca₂Mn³⁺₃O₂(PO₄)₃(H₂O)₂·H₂O
Epònim	Willard L. Roberts
Localitat tipus	Tip Top mine (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DH.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DH.30
Dana	42.08.04.02
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls pseudorombohedrals; fibrós, agregats botrioides
Estructura cristal·lina	a = 17.36 Å, b = 19.53 Å, c = 11.30 Å; β = 96.0°; Z = 12
Grup puntual	monoclínica 2/m prismàtica
Color	vermell, vermell-marró, vermell fosc, marró bronzejat, negre
Macles	perpendiculars a {100}
Exfoliació	molt bona {100}
Fractura	micàcia
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria a resinosa
Color de la ratlla	marró xocolata
Diafanitat	translúcida
Gravetat específica	3,13 a 3,17
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.775 nβ = 1.820 nγ = 1.820
Birefringència	δ = 0,045
Pleocroisme	fort, X vermell pàl·lid a rosa Y,Z marró a vermell fosc
Angle 2V	mesurat: 8°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-024
Símbol	Rbt
Referències	[1]

La robertsita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup mitridatita.^[2] Va ser descoberta el 1974 en una mina del comtat de Custer, a l'estat de Dakota del Sud (Estats Units), sent nomenada així en honor de Willard Lincoln Roberts (1923-1987), mineralogista nord-americà.

La robertsita és un fosfat hidratat de calci i manganès de fórmula Ca₂Mn³⁺₃O₂(PO₄)₃(H₂O)₂·H₂O.^[3] És isoestructural amb l'arseniosiderita, mineral amb el qual forma una sèrie de solució sòlida en què la substitució gradual del manganès per ferro i de fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie.^[4] Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls pseudorombohedrals, tot i que també s'hi pot trobar en hàbit fibrós i formant agregats botrioides. És dimorf de la pararrobertsita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la robertsita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

Es forma com a mineral secundari en les últimes etapes de cristal·lització de pegmatites complexes tipus granit. També se n'ha trobat en jaciments de fosfats en calcàries, derivats del guano de ratapinyada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rockbridgeita, ferrisicklerita, leucofosfita, jahnsita, montgomeryita, col·linsita, hureaulita, fluorapatita, calcita, dolomita, quars o minerals de l'argila.