Robin Aubert
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1972  (54 anys)Ham Nord (Quebec) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de televisió, guionista, director de cinema, muntador |
| Obra | |
Obres destacables
| |
     | |
Robin Aubert (Ham-Nord, Quebec, 13 de maig de 1972) és un actor, director, guionista i poeta quebequès.[1][2]
Biografia
Joventut i formació
És el gran dels cinc fills de Jacques Aubert, empresari de Ham-Nord,[1] conegut especialment com a cofundador i antic president i director de Junex.[3]
A l'institut Le Boisé de Victoriaville, va entrar a l'escenari, al costat de Daniel Grenier i Francis Cloutier, formant junts (el 6 de juny de 1990)[2] el grup d'humoristes Les Chick'n Swell, que es produeix durant uns anys. Aleshores, els seus amics es van matricular a l'Escola Nacional d'Humor, mentre que ell, sense objecció paterna,[1] va estudiar teatre al Sainte-Thérèse.
Carrera
El 1995, Robin Aubert va actuar en dues sèries de televisió, en dues pel·lícules estrenades el 1996, i es va convertir en l'alter ego del cineasta André Forcier al llargmetratge La Comtesse de Bâton Rouge, després va acabar com el gran guanyador de la Course destination monde (1997-1998),[1] organitzada per la televisió de la SRC… i interpreta el paper principal del petit capo a la presó a la sèrie de televisió Temps dur (en 2004), després es va convertir en escriptor-director de tres llargmetratges, estrenats entre 2005 i 2010, mentre que seguia fent papers en sèries de televisió, entre d'altres.
El 9 d'octubre de 2005, desafiat per l'amfitrió Guy A. Lepage, es va deixar caure els pantalons i va mostrar les natges davant de prop de dos milions d'espectadors durant el popular programa Tout le monde en parle emès per Radio-Canada. Va ser jurat del Gran Premi de ciència-ficció i fantasia del Quebec el 2007.
A finals de 2011, va publicar un recull de poesia, Entre la ville et l'écorce, publicat per L'Oie de Cravan a Montreal.
El 2016, va produir, dirigir i protagonitzar la pel·lícula Tuktuq[4] que es publicarà a les pantalles el 2017. Pel·lícula que imagina les motivacions d'un govern liberal del Quebec per voler desenvolupar l'explotació dels recursos minerals a Nunavik, que fa referència al Pla Nord del govern Jean Charest el 2012. Gran amic del director Jean-Marc Vallée, li va retre un emotiu homenatge.[5]
Filmografia
Com a director
Lllargmetratges
Curtmetratges
Com a guionista
Productor
- 2016 : Tuktuq
Actor
Llargmetratges
- 1996 : Caboose banger : Messager
- 1996 : L'Escorte : Steve
- 1998 : La Comtesse de Bâton Rouge : Rex Prince
- 2000 : Maelström : préposé dans une station d'essence
- 2001 : Sunk
- 2002 : Le Nèg' : Taton
- 2007 : Une année Chick'n Swell : Jasmin (Air Casquette)
- 2009 : De père en flic : psicòleg
- 2013 : Amsterdam de Stefan Miljevic : Sam
- 2014 : Miraculum : Martin
- 2014 : Les Maîtres du suspense de Stéphane Lapointe : Dany Cabana
- 2015 : Autrui de Micheline Lanctôt : Éloi
- 2015 : Guibord s'en va-t-en guerre : Rodrigue
- 2016 : Tuktuq d'ell mateix : Martin Brodeur, cameraman d'emissions comunitàries
- 2016 : Maudite Poutine : Darkie
- 2018 : Une colonie : Henri
- 2019 : Merci pour tout : Réjean
- 2020 : Mon cirque à moi de Miryam Bouchard : Mandreep
Sèries de televisiós
Distincions
Premis
- Campió de Course destination monde (1997-1998)
- 2017 : Festival Internacional de Cinema de Toronto - premi al millor llargmetratge canadenc per la pel·lícula Els afamats[6]
- 2018 : Gala Québec Cinéma - Premi Iris a la millor direcció per la pel·lícula Els afamats[8]
- 2018 : Gala Québec Cinéma - Premi Iris a la millor pel·lícula per la pel·lícula Els afamatss[9]
- 2018 : Gala Québec Cinéma - Premi Iris a la millor interpretació femenina (paper secundari) per la pel·lícula Els afamats[9]
Nominació
Gala Québec Cinéma 2020: Premi Iris al millor actor secundari pel seu paper de Réjean a Merci pour tout[10]
Poesia
Teatre
- Le chant de meu, Somme toute, 10 novembre 2014.[13]
Notes i referències
- 1 2 3 4 Nathalie Petrowski. «Robin Aubert: cris et chuchotements». La Presse, 25-09-2010. Arxivat de l'original el 2010-09-27. [Consulta: 30 novembre 2024]..
- 1 2 Yanick Poisson. «Une magie créative puisée aux Chick'n Swell». La Tribune (Sherbrooke), 18-10-2010..
- ↑ «Conseil d'administration». Junex..
- ↑ «Tuktuq - K-Films Amérique». K-Films Amérique..
- ↑ «Touchant hommage de Robin Aubert à Jean-Marc Vallée». Le Journal de Montréal.
- 1 2 Odile Tremblay «"Les affamés" de Robin Aubert primé au 42e TIFF». Le Devoir.
- 1 2 «L'amour au temps de la pandémie». La Presse.
- ↑ «Finalistes et lauréats | Gala Québec Cinéma». Le site officiel du Gala du cinéma québécois.
- 1 2 «Les affamés et Robin Aubert triomphent au Gala Québec Cinéma». Radio-Canada - Arts.
- ↑ «Finalistes et lauréats | Gala Québec Cinéma». Le site officiel du Gala du cinéma québécois.
- ↑ Robin Aubert. Entre la ville et l'écorce, poèmes et photos. Montréal, Québec: Oie de Cravan, p. 121. ISBN 978-2-922399-67-7.
- ↑ El beso del amor. Oie Cravan, 17 novembre 2014. ISBN 978-2-922399-91-2.
- ↑ Robin Aubert Le chant de meu. Somme toute. ISBN 978-2-924283-76-9.