Roc Blackblock
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1975  (50/51 anys)Barcelona | ||
| Residència | el Clot | ||
| Ideologia | Insubmissió i anticapitalisme | ||
| Formació | Elisava | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista social, il·lustrador, muralista | ||
| Activitat | 1999 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Art de carrer, grafit i grafit d'estergit | ||
| Influències | |||
| Participà en | |||
| 2022 | La pell dels murs |
||
| Lloc web | rocblackblock.com | ||
    | |||
Roc Blackblock (Barcelona, 1975) és un artista i muralista català. Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, i il·lustració a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella de l'Hospitalet de Llobregat.[1]
Trajectòria
A finals de la dècada del 1990 va iniciar la seva carrera en la il·lustració i el tatuatge i, el 1999, es va estrenar pintant un grafit al CSOA l'Hamsa,[2] col·lectiu del qual formava part. Amb el el projecte Murs de Bitàcola i en tant que activista dels moviments socials i per la memòria històrica,[3] ha convertit el muralisme en el seu mitjà d'expressió mantenint el compromís polític de la seva obra en espais com Can Vies, la Kasa de la Muntanya, el Kasal de Joves de Roquetes, en homenatge a la militant antifeixista Neus Català, l'Ateneu Popular de Nou Barris, la façana del Casal de Joves de Ripollet[4] o amb la lluita per protegir les oliveres mil·lenàries a Ulldecona.[5]
L'any 2021, amb motiu de l'ordre d'empresonament del raper Pablo Hasél, un mural realitzat per ell al parc de les Tres Xemeneies amb una efígie crítica de Joan Carles I amb cinc fletxes republicanes clavades, fou censurat en menys de 24 hores per una brigada de neteja de l'Ajuntament de Barcelona,[6] custodiada per la Guàrdia Urbana, sota les ordres del llavors regidor de seguretat, Albert Batlle.[7] Pocs dies després, Blackblock va tenir l'oportunitat de repintar-lo afegint-hi Felip VI i Francisco Franco amb el lema «Aquí se censura, reprimeix i tortura com en dictadura».[1]
El mateix any, realitzà un mural per a reivindicar que la comissaria de Via Laietana esdevingués un lloc de memòria. El mural s'inspirà en la figura de Tomasa Cuevas en representació de «totes les víctimes» de repressió i tortures a la comissaria, i «per recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme».[8]
El 28 de maig de 2025, amb motiu del vintè aniversari de l'assassinat, es va inaugurar a Berga un mural d'homenatge a Pep Isanta amb el rostre del jove berguedà fet per l'artista.,[9][10]
Referències
- 1 2 Estruch Axmacher, Martí. «No faria mai un mural per al BBVA, tinc molta sort de poder-ho dir». Vilaweb, 22-02-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ Tramullas, Gemma. «La gente de a pie desea verse reflejada en sus calles» (en castellà), 26-07-2019. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ Cruz, Nando. «Roc ‘Blackblock’: “Algunes ciutats intenten convertir el muralisme en una eina de gentrificació”». Crític, 03-12-2025. [Consulta: 12 desembre 2025].
- ↑ «L'artista Roc Blackblock homenatja a Neus Català a la façana del Casal de Joves ·», 12-11-2015. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ «Roc Blackblock dona a Ulldecona una obra que culmina una primera fase de lluita per protegir les oliveres mil·lenàries», 29-06-2020. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ «El problema que tenim no és d'anomalia, sinó de precarietat democràtica». TV3, 13-02-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ López Mas, Marta. «Esprais per la llibertat». Directa, 23-02-2021. [Consulta: 7 juny 2021].
- ↑ «Roc Blackblock realitza un mural per reivindicar la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria». NacióDigital, 10-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-11. [Consulta: 11 desembre 2021].
- ↑ Lleonart, Arnau. «Jordi Isanta: “Va ser violència gratuïta; n’apallissaven un, i després el següent”». Vilaweb, 24-05-2025. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ Adell, Nati. «Berga intenta "tancar el cercle" de l'assassinat de Pep Isanta en plena Patum, ara fa 20 anys». 324cat, 28-05-2025. [Consulta: 30 maig 2025].