Rocco Schiavone

Infotaula personatgeRocco Schiavone

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge humà de ficció
fictional police officer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creat perAntonio Manzini Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perMarco Giallini Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraPista negra, La costella d'Adam, Sol de maig, Rien ne va plus (romanzo) (it) Tradueix, Fate il vostro gioco (it) Tradueix, Pols i ombra, 7-7-2007 (it) Tradueix, Temps boig, Ah l'amore l'amore (it) Tradueix i False Flag (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócomissari de policia Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Aquest article tracta sobre el personatge. Si cerqueu la sèrie de televisió, vegeu «Rocco Schiavone (sèrie de televisió)».

Rocco Schiavone és un personatge fictici, literari i televisiu, protagonista de les novel·les negres d'Antonio Manzini i de la sèrie televisiva Rocco Schiavone. Schiavone és un viceqüestor de la Polizia di Stato italiana, originari del barri del Trastevere de Roma, però destinat per causes disciplinàries a Aosta. A la sèrie de televisió el paper és interpretat per l'actor italià Marco Giallini.

Característiques del personatge

Schiavone neix el 1966 a Roma. Fuma Camel i condueix un Volvo. És, i se sent, romà fins a la medul·la,[1] i el seu trasllat a la bonica vall alpina d'Aosta és un dels càstigs més grans que se li han pogut aplicar, i està relacionat amb un greu incident que té Schiavone amb el fill d'un polític (tot i que ell defensa que és el millor que ha fet a la seva vida, i probablement té raó).[2][3] Potser per això s'obstina a vestir d'una manera més apropiada per a la ciutat que per a la muntanya: segueix usant un "loden" i, sobretot, manté els seus Clarks, calçat molt poc apropiat per a zones nevades, i que Schiavone destrossa contínuament.[4]

El viceqüestor (contínuament li diuen comissari, encara que aquest càrrec ha desaparegut de l'escalafó de la Polizia, per la qual cosa ha de corregir tant companys com civils, fins que es desespera i ho deixa)[4] és orfe, i es va criar a la zona de Trastevere, envoltat de gent de mal viure, per la qual cosa les seves opcions passaven per la policia o la delinqüència, decidint-se per la primera, encara que sense deixar del tot la segona. És un home ple de contradiccions, capaç de quedar-se amb un carregament de marihuana requisat (i aconseguir amb la venda una bona quantitat de diners) però incapaç de tancar immigrants irregulars enganyats per una màfia de trànsit de persones. Els seus millors amics (Furio, Brizio i Sebastiano) ho són des de la infància, i són coneguts delinqüents, amb els quals organitza els seus negocis fora de la llei, i amb els quals no li importa ser relacionat.[3]

És un home sol, deprimit, cínic, no li importa ser violent si això serveix als seus fins (legals o il·legals), no és una bona persona, però té al fons un bon cor i rampells de generositat.[5] Políticament incorrecte, esquerp, faldiller i busca-raons, és tolerat pels seus superiors pels seus grans dots d'investigador i la seva capacitat per resoldre els delictes més complicats.[2] Com afirma el seu propi creador: «Rocco viu en una zona d'ombra. Fins i tot la seva moralitat, la seva ètica també és ombrívola».[4]

Schiavone té dos vicis principals: el seu porro de marihuana matutí, sense el qual afirma no estar clar; i la bona vida. També té una classificació dels assumptes que no li agraden, el que ell anomena les tocades de collons: comença al sisè grau (tasques domèstiques per exemple), segueix amb el setè (gestions bancàries o sopars de treball), vuitè (parlar en públic), novè (estancs tancats i vigilàncies amb companys que no es dutxen) i el desè (haver d'encarregar-se d'un cas) que pot arribar a cum laude si es tracta d'un assassinat.[3]

Respecte a la seva vida privada, Schiavone és força faldiller: li atrauen molt les dones, i té bastant èxit, però segueix estant profundament enamorat de la seva dona assassinada, Marina, amb qui manté diàlegs en què ell li comenta el seu dia a dia i ella ho esbronca o ho afalaga, sempre afectuosament.[1]

Personatges complementaris

  • Marina: Esposa de Rocco. Assassinada uns sis anys abans de la trama de la primera novel·la per un gàngster amb què Schiavone manté un conflicte. Ell segueix enamorat, parla amb ella molt sovint, i les altres relacions que manté amb dones són superficials.
  • Italo Pierron: Agent de policia. 27 anys, encara que n'aparenta més. Nascut a la vall d'Aosta, intel·ligent. Parla anglès i francès. Es converteix en home de confiança de Rocco. Fuma Chesterfield, cosa que molesta el seu cap cada vegada que li vol gorrejar una cigarreta.
  • Nora Tardioli: Amant de Rocco pràcticament des de la seva arribada a la seva nova destinació. Propietària d´una botiga de vestits de núvia, d´uns 40 anys i molt maca.
  • Alberto Fumagalli: Patòleg forense. Tot i que han agafat el costum de no saludar-se, s'ha fet molt amic de Schiavone. Procedeix de Livorno.
  • Maurizio Baldi: Jutge. Amb fama d'estar mig boig.
  • Andrea Corsi: Cap superior de policia. Odia els periodistes perquè la seva dona el va abandonar per un editorialista de La Stampa.
  • Caterina Rispoli: Inspectora de 24 anys. Molt eficient. Rocco hi confia. Manté una relació sentimental amb el seu company Italo Perron.
  • Luca Farinelli: Comissari suplent, cap de la policia científica.
  • Sebastiano Cecchetti: Gran amic de Rocco des de la seva infància. Conegut deliqüent. Inseparable dels altres dos amics de Rocco: Furio i Brizio.
  • Agents Deruta i D'Intino: Rocco diu que són «la forma que té Déu de castigar-me». Són dos agents de la comissaria especialment maldestres i ineptes, cosa que provoca no poques situacions còmiques. Els seus companys els sobrenomenen Stanli i Ollio (El gras i el prim).
  • Antonio Scipioni: Agent de policia originari en part de Les Marques i en part de Sicília. A La costella d'Adam acaba d'arribar a Aosta, però d'hora es guanya la confiança de Rocco per la seva bona feina. Acabarà arribant a inspector.
  • Anna Cherubini: Pintora amiga de Nora. A Temps boig comença una relació romàntica amb Rocco.

Aparicions literàries

AnyTítol originalEditorialTítol traduïtTraductor/aPublicacióNotes
2013Pista neraSellerio EditorePista negraAnna CasassasSalamandra, 2018
ISBN 978-84-16-310258
Rocco Schiavone-1
2014La costola di AdamoSellerio EditoreLa costella d'AdamAnna CasassasSalamandra, 2015
ISBN 978-84-16-310128
Rocco Schiavone-2
2015Non è stagioneSellerio EditoreTemps boigAnna CasassasSalamandra, 2016
ISBN 978-84-16-310173
Rocco Schiavone-3
Era di maggioSellerio EditoreSol de maigAnna CasassasSalamandra, 2017
ISBN 978-84-16-310227
Rocco Schiavone-4
20167-7-2007Sellerio Editore7-7-2007Anna CasassasSalamandra, 2018
ISBN 978-84-16-310265
Rocco Schiavone-5
Cinque indagini romane per Rocco SchiavoneSellerio Editore   Relats de Rocco Schiavone
2017Pulvis et umbraSellerio EditorePols i ombraAnna CasassasSalamandra, 2020
ISBN 978-84-16-310326
Rocco Schiavone-6
2018L'anello mancanteSellerio EditoreL'anell perdutXavier Valls GuinovartSalamandra, 2022
ISBN 978-84-18-968341
Relats de Rocco Schiavone
Fate il vostro giocoSellerio Editore   Rocco Schiavone-7
2019Rien ne va plusSellerio Editore   Rocco Schiavone-8
2020Ah l'amore l'amoreSellerio Editore   Rocco Schiavone-9
2021Vecchie conoscenzeSellerio Editore   Rocco Schiavone-10
2022Le ossa parlanoSellerio Editore   Rocco Schiavone-11
2023ELPSellerio Editore   Rocco Schiavone-12
Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Sud America?Sellerio Editore   Rocco Schiavone-13

Aparicions televisives

Rocco Schiavone és una sèrie televisiva italiana, produïda des de l'any 2016 i que es transmet pel canal Rai 2.

TemporadaCapítolsEstrena en TV
Primera temporada 6 2016
Segona temporada 4 2018
Tercera temporada 4 2019
Quarta temporada22021
Cinquena temporada42023

Referències

  1. 1 2 Lamazares, Silvina «“Rocco Schiavone”: retrato de un policía bohemio y encantador» (en castellà). Clarín. Grupo Clarín, 23 setembre 2018 [Consulta: 25 setembre 2024].
  2. 1 2 Mejino, Lorenzo «Rocco Schiavone (Italia). Gran comisario romano en precioso valle alpino» (en castellà). El Diario Vasco. Vocento, 17 juliol 2017 [Consulta: 23 setembre 2024].
  3. 1 2 3 Oliva, José «Manzini abre una serie negra con el policía Rocco Schiavone en los Alpes» (en castellà). La Vanguardia. Grup Godó, 28 febrer 2015 [Consulta: 25 setembre 2024].
  4. 1 2 3 Vivanco, Felip «"Me gustaría poner los cuernos a Schiavone”» (en castellà). La Vanguardia. Grup Godó, 12 gener 2020 [Consulta: 25 setembre 2024].
  5. ↑ Uriel, Mónica «Más Rocco Schiavone que héroes en comisarías» (en castellà). ANSA Latina. Agenzia Nazionale Stampa Associata, 14 febrer 2023 [Consulta: 23 setembre 2024].