Rochlitz
| |||||
| Tipus | gran ciutat de districte i municipi urbà  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Saxònia | ||||
| Districte rural | Mittelsachsen | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.716 (2023) (240,57 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23,76 km² | ||||
| Altitud | 163 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 09306 | ||||
| Prefix telefònic | 03737 | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 145225126490 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 14522490 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | rochlitz.de | ||||
Rochlitz és una ciutat de Saxònia (Alemanya), situada al districte de Saxònia Central, al districte de Chemnitz.
Geografia
La ciutat es troba a 26 km al nord-oest de Chemnitz, a la riba esquerra del riu Zwickauer Mulde, al peu del Rochlitzer Berg, una muntanya d'origen volcànic amb una alçada de 349 m, on s'extreu el pòrfir,[1] una toba volcànica vermella que s'utilitza com a pedra de construcció.
Història
| Afiliacions històriques
Marcgraviat de Mísnia 1210-1423 Electorat de Saxònia 1423-1485 Ducat de Saxònia 1485-1547 Electorat de Saxònia 1547-1806 Regne de Saxònia 1806–1871 Imperi Alemany 1871–1918 República de Weimar 1918–1933 Reich alemany 1933–1945 Alemanya ocupada 1945–1949 República Democràtica Alemanya 1949–1990
|
Des del segle IX i X, se sabia que existien diversos pobles eslaus dins del territori de la comuna. El nom de la ciutat deriva d'un d'aquests assentaments (Rochelinzi en sòrab antic).[2] Cap a finals del segle XI, es va desenvolupar un assentament amb un mercat sobre el castell de Rochlitz, així com una granja per abastir el castell de Poppitz, al nord de la ciutat actual. Aquesta granja es va traslladar més tard a Königsfeld.
La ciutat en si va ser fundada i se li van concedir els drets de ciutat al voltant de l'any 1200, ja fos per Dedo el Gras o un dels seus fills. Una muralla s'esmenta per primera vegada el 1288. El consell municipal va adquirir el dret de jurisdicció inferior abans del 1379, i el 1380 la ciutat va rebre el privilegi de celebrar serveis de bugaderia. Els hussites van envair la ciutat el 1430. El 1464, es va adquirir el dret de jurisdicció superior i la ciutat es va ampliar.
La Reforma Protestant va ser introduïda el 1537 per Elisabet de Hesse, i es va establir una Universitat el 1538. Durant la Guerra d'Esmalcalda, la batalla de Rochlitz va tenir lloc a les portes de la ciutat el 1547. Es documenten tres judicis de caça de bruixes entre 1556 i 1608.[3] Durant la Guerra dels Trenta Anys, Rochlitz va ser assetjada i capturada diverses vegades, i els incendis van assolar la ciutat el 1632 i el 1681. Des de mitjans del segle xviii, la ciutat va estar connectada a la xarxa postal. La primera fàbrica de llana es va obrir el 1769.
Després d'un incendi el 1802, la ciutat va ser reconstruïda, culminant amb la construcció d'un nou ajuntament entre 1826 i 1828. El 1816, es va construir el primer pont de pedra tallada sobre el Zwickauer Mulde. Les fortificacions van ser enderrocades a partir del 1830. Durant l’època dels fundadors i en els anys següents, la ciutat es va expandir considerablement. El 1872, el ferrocarril va arribar a Rochlitz. Es va construir una nova escola entre 1874 i 1876, una nova oficina de correus entre 1889 i 1890, i un seminari de mestres va obrir el 1895. A la dècada del 1920, es va construir un nou barri (una ciutat jardí) i una segona fàbrica de gas. El pont va ser renovat el 1933/1934.
El partit nazi va aconseguir establir-se força aviat a l'ajuntament i va destituir l'alcalde independent mitjançant maniobres polítiques. Les celebracions del 1936 d'un controvertit e del domini alemany a la zona de Rochlitz, iniciades pel director del museu local, van servir per atraure el comerç i el turisme. Des del 1938, la indústria armamentística s'havia establert a Rochlitz en forma de Mechanik GmbH, que el 1944/1945 va explotar el treball forçat de presoneres jueves d'un subcamp del camp de concentració de Flossenbürg.[4]
Rochlitz s'allibera del nazisme el 14 d'abril de 1945 per destacaments de l'Exèrcit Central dels Estats Units. Fins al 30 de juny de 1945, el riu Mulde era la línia de demarcació entre les zones d'ocupació americana i soviètica. Des de llavors, s'han expropiat negocis importants i van ser nacionalitzats. D'ells van sorgir VEB Elektroschaltgeräte Rochlitz, Stern Radio Rochlitz i Orsta-Hydraulik, que donaven feina a una gran part de la població. L'1 de juliol de 1950 el poble de Poppitz hi està adscrit administrativament. Es construeixen diversos districtes nous: Am Friedenseck del 1955 al 1961, Am Regenbogen del 1960 al 1965, Wilhelm-Pieck-Straße el 1977/1978 i Am Eichberg el 1982/1983.
L'1 de gener de 1994, els pobles de Noßwitz, Penna i Zaßnitz estan administrativament adscrits a Rochlitz,[5] seguitse l'1 de gener de 1995 per Breitenborn. Tanmateix, després del declivi de la RDA i el tancament d'empreses, el nombre d'habitants ha anat disminuint constantment des del 1990, i l'edat mitjana és la més alta de totes les ciutats de Saxònia Central.
Referències
- ↑ Heiner Siedel: Sächsische Porphyrtuffeaus dem Rotliegend als Baugesteine: Vorkommen und Abbau, Anwendung, Eigenschaften und Verwitterung. Institut für Steinkonservierung e.V., Bericht Nr. 22 (2006) p.|48
- ↑ Ernst Eichler, Hans Walther (éditeurs): Historisches Ortsnamenbuch von Sachsen. Vol. II, Berlin 2001, ISBN 3-05-003728-8), p. 291.
- ↑ Manfred Wilde: Die Zauberei- und Hexenprozesse in Kursachsen. Köln/ Weimar/ Wien 2003, S. 561.
- ↑ «Tartanplace.com Concentration Camps».
- ↑ Sachsen, Statistisches Landesamt des Freistaates. «Fehlgeschlagene Verlinkung - Statistik - sachsen.de» (en alemany). [Consulta: 29 març 2026].