Rodizita
 Rodizita | |
|---|---|
 Rodizita amb turmalina | |
| Fórmula química | KBe₄Al₄(B11Be)O28 |
| Epònim | rosat  |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.GC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.GC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/E.01 |
| Dana | 25.8.2.1 |
| Heys | 9.1.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 7,31Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Color | incolor, blanc, grisenc, groguenc |
| Exfoliació | bona en {111} i {111} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 8 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,305 a 3,38 g/cm³ (mesurada); 3,24 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Fluorescència | no en té |
| Impureses comunes | Rb, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1834 |
| Símbol | Rdz |
| Referències | [1] |
La rodizita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del grec "rhodizein" (ser de color de rosa) en al·lusió a la seva propietat de tornar-se d'aquest color sota la flama d'un bufador.
Característiques
La rodizita és un borat de fórmula química KBe₄Al₄(B11Be)O28. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba típicament en forma de dodecàedres i tetraedres ben formats, de fins a 3,5 cm, modificats per {001} i {111}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 8. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rodizita pertany a «06.GC - Heptaborats i altres megaborats: tectododecaborats» juntament amb la londonita. És l'anàleg amb potassi de la londonita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[3]
Formació i jaciments
Va ser descrita a partir d'exemplars trobats a Mor's Pit i a Ministerskaya Yama Pit, a l'óblast de Sverdlovsk, Rússia, s'acostuma a trobar associada a turmalina. També ha estat descrita a les pegmatites de Animikie Red Ace, a Fern (Wisconsin, Estats Units) i a diversos indrets de Madagascar. Sol trobar-se associada a altres minerals com: londonita, elbaïta, espodumena, beril, behierita, albita, microclina i quars.[2]