Rododendre pòntic

Infotaula d'ésser viuRododendre pòntic
Rhododendron ponticum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
TribuRhodoreae
GènereRhododendron
EspècieRhododendron ponticum Modifica el valor a Wikidata
L., 1762 Rhododendron ponticum Modifica el valor a Wikidata
R. ponticum, flor

El rododendre pòntic (Rhododendron ponticum),[1] és una espècie de planta del gènere dels rododendres que és una planta nativa del sud d'Europa i del sud-oest d'Àsia. El nom prové de la referència a un dels seus hàbitats, a l'entorn del nom antic grec i llatí del Mar Negre o Pont Euxí.

Descripció

R. ponticum és un arbust dens o un arbret que fa fins a 5 m i rarament 8 m d'alt. És perennifoli i les flors fan de 3,5 a 5 cm de diàmetre i de color viola-porpra. El fruit és una càpsula seca amb moltes llavors.

Les dues subespècies són:

  • R. p. ponticum, des de Bulgària a Geòrgia
  • R. p. baeticum (Boiss. & Reut.) Hand.-Mazz. a Espanya i Portugal


Les evidències fòssils mostren que havia estat molt més estès abans del Darrer Màxim Glacial o fins fa uns 20.000 anys.

El va trobar al Proper Orient el botànic Joseph Pitton de Tournefort i Linnaeus li va donar el nom per identificar-la amb l'antic Pontus euxinus o la mar Negra on creix. En el cas de la península Ibèrica, l'amic de Linnaeus Clas Alströmer el va trobar creixent junt el baladre. Va ser introduït a la Gran Bretanya el 1763.[2] A Europa s'ha classificat com una de les 100 plantes invasores més nocives.[3]

Cultiu

Rhododendron ponticum

Rhododendron ponticum subsp. baeticum és cultiva molt com planta ornamental o més sovint com portaempelt o peu d'empelt d'altres rhododendrons. La mel que produeix pot ser tòxica per tenir graianotoxina.[4]

Referències

  1. ↑ «rododendre pòntic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 novembre 2020].
  2. ↑ Alice M. Coats, Garden Shrubs and Their Histories (1964) 1992, s.v. "Rhododendron".
  3. ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  4. ↑ Hayes, Andrew Wallace. Principles and methods of toxicology. CRC Press, 2007, p. 998. ISBN 978-0-8493-3778-9.

Enllaços externs