Rodplumsita
![]() | |
| Fórmula química | Rh₃Pb₂S₂ |
| Epònim | rodi i plom |
| Nom IUPAC | disulfur de diplom i trirodi |
| Localitat tipus | Placer amb platí d'Omutninskaya, Riu Omutnaya, Polevskoy, óblast de Sverdlovsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BE.15 |
| Dana | 2.3.5.2 |
| Heys | 3.12.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,73 Å; c = 14 Å; |
| Color | gris |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Impureses comunes | Ir, Pt |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-043 |
| Símbol | Rhp |
| Referències | [1] |
La rodplumsita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa referència als dos metalls que el componen rodi i plom (plumbum en llatí).
Característiques
La rodplumsita és un mineral de plom, rodi i sofre, químicament és un sulfur doble, de fórmula química Rh₃Pb₂S₂. És de color blanc, i té una densitat de 9,74 g/cm³. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rodplumsita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Pb (Bi)» juntament amb els següents minerals: betekhtinita, furutobeïta, shandita, parkerita, schlemaïta i pašavaïta.
Formació i jaciments
Fou descoberta el 1983 als Urals, Rússia, per A.D. Genkin, L.N. Vyal'sov, T.L. Evstigneeva, I.P. Laputina i G.V. Basova.[3] Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Rhodplumsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Rhodplumsite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
