Rodrigo Calderón
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1570 (Gregorià)  Anvers | ||
| Mort | 21 octubre 1621 (50/51 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | pena de mort, decapitació | ||
| Sepultura | Convent of Porta Coeli, Valladolid (en)  | ||
| Secretary of the Chamber of the King of Spain (en) | |||
| 1601 – ← Alonso Muriel y Valdivieso | |||
| Ayuda de Cámara del Rey de España (en) | |||
| 1599 – | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | diplomàtic, polític, militar | ||
| Altres | |||
| Títol | Condado de la Oliva de Plasencia (en) Marquesat de Siete Iglesias | ||
| Cònjuge | Inés de Vargas y Trejo | ||
| Fills | Francisco Calderón y Vargas | ||
| Pares | Francisco Calderón y Aranda i María de Aranda y Sandelijn | ||
Rodrigo Calderón i Aranda [1] (Amberes, 1576 - Madrid, 21 d'octubre de 1621) va ser un polític i militar espanyol al servei de Felip III, qui el va recompensar amb els títols de I comte de l'Oliva de Plasencia (1612) i I marquès de Set Iglesias (1614) i Ier. marqués de Siete Iglesias (1614) i vàlid o favorit del duc de Lerma.
Biografia Va néixer a Anvers (Bèlgica) el 1576. Els seus pares, cosins germans entre si, van ser Francisco Calderón i Aranda i María de Aranda i Sandelín, procedien de la família Aranda, mercaders d'origen convers i veïns de Valladolid, que havia estat ennoblida per Carlos I. El pare va arribar a capità de l'armada i més ajuda del vostre fill. La seva mare pertanyia a la noblesa flamenca i holandesa. Rodrigo Calderón va ser senyor d'Oliva de Plasència, títol que després li seria elevat a comtat; de Rueda i de Siete Iglesias, aquest últim també elevat posteriorment a marquesat.
El 1580, es va assentar amb els seus pares a Valladolid, on Francisco de Calderón es va dedicar a l'administració dels béns de la família. Algunes fonts indiquen que en aquesta ciutat va cursar Gramàtica i Humanitats a la Universitat de Valladolid.[1]
Al llarg de la seva carrera militar va exercir els càrrecs de comanador d'Ocaña a l'Orde de Sant Jaume, capità de la guàrdia alemanya de Felip III, agutzil major de la Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, regidor perpetu i correu major de la ciutat de Valladolid, secretari de Cambra de Felip III, privat del duc.
El 1595 va començar a servir com a patge de Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, futur duc de Lerma i per aquell marquès de Dénia. El 1598, quan Francisco Gómez de Sandoval i Rojas va ascendir a vàlid del nou rei Felip III, Rodrigo Calderón ja es trobava entre els seus homes de confiança. Prova d'això va ser el seu nomenament, aquest any, com a ajudant de cambra del Rei i com a secretari d'aquesta cambra el 1601. L'arribada de Felip III al tron espanyol aquell mateix any va fer que el duc de Lerma, que va tenir gran influència sobre el rei, fos nomenat gran d'Espanya. També en 1601 va contreure matrimoni amb Inés de Vargas y Trejo, pertanyent a una família gentilhome d'origen extremeny.[1]
Per la seva personalitat insolent, va ser especialment odiat pels enemics del duc de Lerma. Dos religiosos, Joan de Santa Maria, frare franciscà, i Mariana de Sant Josep, priora de l'Encarnació, van treballar amb la reina Margarida, sota la influència de la qual Calderón va ser relegat del seu lloc de secretari el 1612. No obstant això, va conservar el favor del duc de Lerma, un home indolent per a qui el treball de Calderón era indispensable.
Quan la reina Margarida va morir durant un part a l'octubre de 1611, Calderón va ser acusat d'haver utilitzat bruixeria contra ella. El 1612 va ser enviat a una missió especial a Flandes, any en què va ser nomenat comte de l'Oliva de Plasència i al seu retorn marquès de les Set Esglésies el 1614. Més tard es va saber que va ordenar l'assassinat d'un soldat anomenat Francisco de Juaras.
Quan el duc de Lerma va ser conduït fins a la Cort el 1618 per les acusacions del seu propi fill, el duc d'Uceda, i del confessor del rei, el dominic Aliaga, Calderón va ser utilitzat com a boc expiatori per calmar les veus del poble. Va ser arrestat la nit del 20 de febrer de 1619 al seu palau de Valladolid i va ser portat al Castell de Montánchez primer[2] i finalment conduït a Madrid[3] on va ser suposadament sotmès a turment per aconseguir que confessés els càrrecs que contra ell pesaven d'assassinat i bruixeria. Va confessar l'assassinat de Juaras, però va rebutjar fermament la resta dels càrrecs que l'acusaven d'assassinat i bruixeria.
Va morir executat a la plaça Major de Madrid el 21 d'octubre de 1621, al començament del regnat de Felip IV. La seva dignitat i valentia davant l'adversitat de la mort el va fer mereixedor del refranyer espanyol: "Tenir més orgull que Don Rodrigo a la forca", encara que no va ser penjat, sinó degollat, en ser de condició noble.
Calderón, col·leccionista d'art
Calderón va ser un col·leccionista àvid d'obres d'art. Va donar nombrosos quadres al convent de Porta Coeli de Valladolid, que ell mateix havia finançat. Durant la seva estada a Flandes, on va ser com a ambaixador, va comprar una important col·lecció de pintures d'escola flamenca, especialment de Rubens, entre els quals destaca L'Adoració dels Reis Mags, quadre que li va ser regalat per l'Ajuntament d'Anvers; també va adquirir obres de Jan Brueghel el Vell, Otto van Veen o Pieter van Avont, molts dels quals figuren avui al Museu del Prado.
Don Rodrigo a la literatura
| « | Poema de Francisco de Quevedo y Villegas "En la muerte de don Rodrigo Calderón":
|
» |
| « | Poema de Luis de Góngora y Argote "En la muerte de don Rodrigo Calderón":
|
» |
| « | Poema del conde de Villamediana "Al mismo Rodrigo Calderón":
|
» |
Títols i ordres
- Títols
| « |
|
» |
- Ordes
- 1609: Cavaller.
- 1609: Comanador de Montalbán i Ocaña[2]
Referències
- 1 2 «Real Academia de la Historia. Biografías. Rodrigo Calderón y Aranda.».
- 1 2 3 4 5 Torquemada, Jerónimo Gascón de. Nacimiento, vida, prision y muerte de don Rodrigo Calderon, Marques de Siete Iglesias ... (en castellà). por Blas Roman, 1 de gener de 1789 [Consulta: 5 octubre 2016].
- ↑ Historias de Valladolid: DON RODRIGO CALDERÓN, la momia de un insolente en Porta Coeli.
- 1 2 3 Álvarez Martín, Margarita. Personajes en tierras de Medina. Entre Medina y Siete Iglesias: de la familia del Cid a los Indios Aullagas del Perú. (en castellà). Diputación de Valladolid. ISBN 9788478522378.
- ↑ Butlletí del Seminari d'Estudis d'Art i Arqueologia, 1988 [Consulta: 15 març 2017].
Bibliografia
- Martínez Hernández, Santiago (2009). Rodrigo Calderón: l'ombra del vàlid : privança, favor i corrupció a la cort de Felip III. Marcial Pons Història. ISBN 978-84-92820-03-0. Consultat el 30 d'abril del 2023.
- Feros, Kingship and Favoritism in the Spain of Philip III, 1598-1621 (Cambridge, 2000);
- Diallo, Karidjatou (2009) La figura del senyor Rodrigo Calderón a través de la literatura (s. 17-21). Tesi doctoral UCM
- Modest de la Font, Història General d'Espanya (Madrid, 1850-1867), vol. xv. p. 452 et seq.;
- Quevedo, Obres (Madrid, 1794), vol. x. Grans Anals de Quinze Dies.
- Un curiós pamflet francès contemporani sobre ell, Histoire admirable et declin pitoyable advenue en la persona d'un favorit de la Cour d'Espagne, reimprès per M.E. Fournier a Varietés historiques (París, 1855), vol. I.
- de Vargas-Zúñiga, Manuel, "Del setial al cadafal". Belacua. Madrid 2003.
- https://web.archive.org/web/20110719153715/http://www.bhsc.uva.es:8080/BHSC/bhsc/bhsc/VerFicha.action?doc=048 Part 18 en endavant
- Laura García Sánchez, Història, National Geographic Tom 91.