Rodrigo Paz Pereira

Plantilla:Infotaula personaRodrigo Paz Pereira
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 setembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
President de Bolívia
8 novembre 2025 –
← Luis Arce Catacora
Senador de Bolívia


Circumscripció electoral: departament de Tarija
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGallecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaime Paz Zamora Modifica el valor a Wikidata
ParentsAurichu Pereira, tia
Jesús Pereira Vilariño, avi
Xosé Manuel Beiras, oncle polític Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm17606862
X: rodrigo_pazp Instagram: rodrigopazpereira Threads: rodrigopazpereira Modifica el valor a Wikidata

Rodrigo Paz Pereira (Santiago de Compostel·la, 22 de setembre de 1967) és un polític bolivià i president de Bolívia des del 8 de novembre de 2025.[1][2]

Rodrigo Paz és considerat com un polític conservador i populista.[3][4] En termes econòmics, advoca pel capitalismo para todos, que es considera una variant del «capitalisme popular», i s'ha mostrat a favor del mercat lliure i de la privatització d'empreses públiques.[5][6][7][8]

Biografia

És fill del president Jaime Paz Zamora i nebot net del president Víctor Paz Estenssoro. Va ser diputat de 2002 a 2010, en representació del departament de Tarija, primer pel Moviment d'Esquerra Revolucionària i després com a independent. Es va graduar a l'American University de Washington DC, i es va incorporar al govern d'Hugo Banzer en diversos càrrecs diplomàtics. Es va involucrar en la política municipal de Tarija, essent president del consell municipal de 2010 a 2015 i alcalde de 2015 a 2020. També va ser senador de 2020 a 2025.[9]

El 2025, va ser candidat presidencial del Partit Demòcrata Cristià a les eleccions generals bolivianes del mateix any.[2] Tot i ser considerat un candidat secundari tant per les enquestes i com pels analistes polítics, va ser el més votat de la primera volta amb el 32,06 % dels vots. A la segona volta es va enfrontar a l'expresident Jorge Quiroga Ramírez, derrotant-lo amb el 54.96 %.[10]

Política interior

La seva arribada al poder va significar el restabliment d'un ordre polític reaccionari després de gairebé vint anys de govern del Moviment al Socialisme (MAS).[11] Presentat el 9 de novembre de 2025, el Govern de Rodrigo Paz no va comptar amb cap figura procedent dels moviments socials ni de les organitzacions sindicals i indígenes, sinó que la majoria dels ministres havien desenvolupat la seva carrera professional en institucions financeres internacionals, organismes de desenvolupament o el sector privat, i només tres eren dones.[12][13][14] El nou president també va decidir retirar la bandera wiphala, emblema dels pobles indígenes, de la façana del palau de govern.[15]

El Ministeri de Medi Ambient i Aigua va ser dissolt, fet que va provocar les protestes de l'oposició i de les organitzacions ecologistes, que van qualificar aquesta supressió d'«error històric».[16] El 20 de novembre, va destituir del seu càrrec al ministre de Justícia, que havia ocultat haver estat condemnat el 2015 a tres anys de presó per corrupció, la qual cosa l'inhabilitava per exercir qualsevol càrrec públic. Posteriorment, va anunciar la supressió del Ministeri de Justícia, al qual va qualificar de «ministeri de la persecució i la injustícia».[17] L'expresident Luis Arce va ser detingut el 10 de desembre de 2025 acusat d'un cas de presumpta corrupció.[18]

En el pla econòmic, va reduir en un 30 % la despesa pública i va eliminar quatre impostos per «afavorir la inversió privada»: l'impost a les grans fortunes, l'impost a les transaccions financeres, l'impost sobre els jocs d'atzar i l'impost a les promocions empresarials..[19]

Rodrigo Paz va patir un important revés electoral a les eleccions subnacionals bolivianes del 2026, tot just sis mesos després d'assumir el càrrec, en què el seu partit, Alianza Patria, va guanyar només dos de les nou governacions del país en un clima de protestes i descontentament social.[20]

Política exterior

Paz amb Lula da Silva al març de 2026

Rodrigo Paz es va negar a convidar la seva presa de possessió als països que no tenen «la democràcia com a principi», en referència a Cuba, Veneçuela i Nicaragua. Aquesta decisió va provocar la suspensió de Bolívia de l'Aliança Bolivariana per les Amèriques.[21] Va anunciar immediatament el restabliment de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units d'Amèrica, que s'havien trencat el 2008 quan l'ambaixador estatunidenc va ser expulsat per ingerència en la crisi política a Bolívia de 2008. La DEA va ser autoritzada a reprendre les seves activitats a Bolívia[22] i es va signar un acord amb els Estats Units que obria la via a la implantació de Starlink al país.[23] Les relacions amb l'estat d'Israel també es van restablir després de dos anys de ruptura en protesta per la guerra de Gaza.[24]

El 4 de gener, un dia després que els Estats Units bombardegés Veneçuela i segretés el seu president Nicolás Maduro, Bolívia va imposar restriccions de viatge a membres de les forces de seguretat de Veneçuela, així com a funcionaris i exfuncionaris veneçolans.[25] Pel que fa a l'atac imperialista, Paz va declarar que «la llibertat no és negociable».[26]

Al febrer de 2026, va trencar les relacions diplomàtiques de Bolívia amb la República Àrab Sahrauí Democràtica per tal de «enfortir els llaços amb el Marroc», que ocupa il·legalment el Sàhara Occidental.[27][28]

Referències

  1. ↑ «“Dios, familia y patria, sí juro”: Rodrigo Paz es posesionado como presidente del Estado boliviano» (en castellà-bo). [Consulta: 22 maig 2026].
  2. 1 2 «Rodrigo Paz Pereira, el candidato hispano-boliviano que ha dado la sorpresa en las elecciones de Bolivia». Huffingtonpost, 18-08-2025. [Consulta: 18 agost 2025].
  3. ↑ «Bolivia: New president Paz vows free market reforms – DW – 11/08/2025» (en anglès). dw.com. [Consulta: 24 desembre 2025].
  4. ↑ Osgood, Brian. «A right-wing run-off: What to know about Bolivia’s presidential election» (en anglès). Al Jazeera. [Consulta: 24 desembre 2025].
  5. ↑ Martínez, Carlos Eduardo. «“Capitalismo para todos”: en qué consiste el plan de Rodrigo Paz, el inesperado ganador de la primera vuelta en Bolivia» (en espanyol europeu). infobae, 18-08-2025. [Consulta: 24 desembre 2025].
  6. ↑ Castro, Gonzalo Zegarra, Manuela. «Rodrigo Paz, el heredero político nacido en el exilio que busca su propio lugar en la historia de Bolivia» (en castellà). CNN, 19-10-2025. [Consulta: 24 desembre 2025].
  7. ↑ AFP, José Arturo Cárdenas & Gonzalo Torrico. «Paz or 'Tuto'? Meet the two candidates who will duel for Bolivian Presidency» (en anglès). Buenos Aires Times, 18-08-2025. [Consulta: 24 desembre 2025].
  8. ↑ Ruvenal, Caio. «La campaña de Rodrigo Paz en Bolivia: de pueblo en pueblo y un expolicía como vice» (en castellà). El País América, 19-08-2025. [Consulta: 14 novembre 2025].
  9. ↑ «Página Web Senadores Bolivia».
  10. ↑ Barrera, Hector Duvan. «El centrista Rodrigo Paz gana la segunda vuelta y es el nuevo Presidente de Bolivia». EFE Noticias, 20-10-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  11. ↑ «Bolivia elects centrist over far-right presidential rival» (en anglès). The Week, 20-10-2025. [Consulta: 8 novembre 2025].
  12. ↑ swissinfo.ch, S. W. I. «Solo 3 mujeres integran el gabinete de Paz mientras el Legislativo tiene mayoría femenina» (en castellà). SWI swissinfo.ch, 10-11-2025.
  13. ↑ «En Bolivia, el nuevo presidente Rodrigo Paz quiere romper con veinte años de socialismo.». , 22-11-2025.
  14. ↑ Diaz, Mauricio. «‘El Ministerio de Justicia ha muerto’: Paz cierra esa cartera d'Estado» (en castellà). La Razón, 20-11-2025.
  15. ↑ Diaz, Mauricio. «A horas del juramento de Paz, es retirada la wiphala del Palacio Quemado» (en castellà). La Razón, 08-11-2025.
  16. ↑ «Bolivia sigue los pasos de Milei en materia ambiental: el presidente Paz elimina el Ministerio de Medio Ambiente» (en castellà). La Política Ambiental, 02-12-2025.
  17. ↑ «El presidente de Bolivia elimina el Ministerio de Justicia, tras un escándalo». France 24, 21-11-2025.
  18. ↑ «Bolivia: arrestaron al expresidente Luis Arce en una causa en la qual investigan corrupción» (en castellà). LA NACION, 10-12-2025.
  19. ↑ «[Rodrigo Paz recorta un 30% el gasto público y elimina impuestos para paliar la crisis en Bolivia https://elpais.com/america/2025-11-25/rodrigo-paz-recorta-un-30-el-gasto-publico-y-elimina-impuestos-para-paliar-la-crisis-en-bolivia.html]».
  20. ↑ «Paz reprueba en los comicios locales y se queda con dos de nueve gobernaciones en Bolivia».
  21. ↑ Guzmán, Valeria Silva. «¿Por qué se suspendió a Bolivia del ALBA TCP?» (en castellà). Diario Red, 03-11-2025.
  22. ↑ Ruvenal, Caio. «El presidente de Bolivia reabre la puerta a la DEA estadounidense después de casi 20 años» (en castellà). El País América, 14-11-2025.
  23. ↑ swissinfo.ch, S. W. I. «Bolivia aprobará la llegada de Starlink como parte de la nueva relación con EE.UU.» (en castellà). SWI swissinfo.ch, 09-11-2025.
  24. ↑ «Israel y Bolivia restablecen relaciones diplomáticas». dw, 10-12-2025. [Consulta: 24 abril 2026].
  25. ↑ «Bolivia restringe ingreso de venezolanos vinculados a Maduro».
  26. ↑ «Rodrigo Paz dice que «salida para Venezuela es respetar el voto», tras captura de Maduro».
  27. ↑ «Evo Morales condena suspensión de relaciones de Bolivia con República Saharaui».
  28. ↑ «Bolivia anuncia que "suspende" sus relaciones con Sáhara Occidental para "refundar los vínculos" con Marruecos».
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.