Rodrigo de Ceballos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1534  Aracena |
| Mort | 1581 (46/47 anys) Granada |
| Mestre de capella Capella Reial de Granada | |
| 28 juny 1561 – 1581 | |
| Mestre de capella Mezquita Catedral | |
| 1556 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, mestre de capella |
| Ocupador | Capella Reial de Granada, mestre de capella (1561–1581) Mezquita Catedral, mestre de capella (1556–1561) |
  | |
Rodrigo de Ceballos (Aracena, cap al 1534,[1] -Granada, 1581) va ser un compositor i mestre de capella espanyol.[2][3][4][5]
No s'ha de confondre amb el seu avi, Rodrigo de Ceballos (fl. 1503-1535), mestre de capella de la Catedral de Burgos. Sovint també és confós amb Francisco de Ceballos, també va ser mestre de capella de Burgos, al que sovint se li atribueixen obres que són de Rodrigo.[2]
Biografia
Rodrigo de Ceballos provenia d'una família de músics, els de Ceballos Cabanilla originaris de Castella, al servei de la Catedral de Burgos, que té el seu origen en un altre Rodrigo de Ceballos (fl. 1503-1535), mestre de capella de la Catedral de Burgos, que va tenir dos fills. El primer, Francisco de Ceballos, també va ser mestre de capella després de la mort del seu pare. El segon, Juan de Ceballos (fl. 1532), que va ser cantor i capellà a Burgos, va ser pare del Rodrigo de Ceballos (1534-1581) del que es tracta aquí.[2]
És poc el que se sap de la formació de Rodrigo de Ceballos, encara que s'especuli que hagi estat educat a Burgos, amb el seu avi, el seu pare o el seu oncle. És possible el seu naixement fora allà perquè el seu pare, Juan de Ceballos, partís cap a Amèrica cap al 1536 per ser mestre de capella. Però no és segur que el Juan de Ceballos que va partir cap a Amèrica i el cantor de Burgos siguin la mateixa persona. El fet és que la primera documentació que es té de Rodrigo de Ceballos el situa a la Catedral de Sevilla, on l'octubre de 1553 el capítol li encarrega «a Rodrigo de Ceballos, músic, que al present es troba en aquesta ciutat desocupat i és hàbil per fer-ho» que escrigui tres grans llibres de polifonia. La manera d'escriure l'apunt i la manca de remuneració per la feina indiquen que és probable que no es formés musicalment a Sevilla. El 3 de setembre de 1554 el capítol metropolità de Burgos escrivia una recomanació per a Rodrigo de Caballos al bisbe de Màlaga, Bernardo Manrique de Lara, fet que reforça la hipòtesi que es formés a Burgos, més tenint en compte que en aquell moment encara residia a Sevilla.[2]
No va tenir èxit en les oposicions al magisteri de la Catedral de Màlaga, on es va enfrontar a cinc compositors més. Va aconseguir alguns vots per al primer lloc, però la majoria van ser per al segon.[2]
El 31 de gener de 1556 el cabildo de la Catedral de Còrdova va decidir portar Ceballos amb el mateix sou que cobrava a Sevilla, mil rals i dos cahices de blat. Pocs mesos després va ser nomenat ajudant del mestre de capella interí, Alonso de Vieras, que ja era molt vell i estava malalt. En 1557, després de la mort de Vieras, va ser nomenat mestre de capella oficialment.[2]
En 1561, després d'unes dures oposicions, va ser nomenat per al magisteri de la Capella Reial de Granada el 28 de juny.[6] Va romandre en el càrrec fins a la seva mort, unint el magisteri amb el de capellà reial, inclòs veu i vot en el cabildo de la Catedral de Granada.[2]
Obra
Pertany a la denominada Escola Andalusa al costat d'altres mestres de més renom com Francisco Guerrero o Cristóbal de Morales.[7] Tot i així, va ser un dels compositors més eximis del Segle d'Or espanyol i va ser molt admirat en vida. Vicente Espinel ho esmenta a la seva La casa de la memòria (Madrid, 1591):[2]
- [...] hi havia el gran Ceballos, les obres del qual
- van donar tal esplendor a tot Espanya [...]
Les seves obres polifòniques es conserven a diverses catedrals i monestirs espanyols.[8]
Referències
- ↑ 00 La fecha de nacimiento es distinta para los distintos autores: la enciclopedia Die Musik in Geschichte und Gegenwart, Robert J. Snow y Robert Murrell Stevenson dan c. 1525-1530; el Dictionnaire de la musique (1986) da c. 1525. Aquí se ha elegido la fecha dada por el musicólogo José López-Calo, c. 1534.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Rodrigo de Ceballos» (en castellà). Diccionario Biográfico Español. [Consulta: 27 juliol 2022].
- ↑ «Ceballos [Çavallos, Cevallos, Zaballos, etc., Rodrigo de]» (en anglès). Grove Music Online, 20 enero 2001. [Consulta: 27 juliol 2022].
- ↑ «Ceballos, Rodrigo de» (en alemany). MGG Online, 2016.
- ↑ «Ceballos». A: Dictionnaire de la musique. Paris: Bordas, 1986.
- ↑ «La música en la catedral de Córdoba (1236-s. XVI)» (en castellà). ÁMBITOS. Revista de estudios de ciencias sociales y humanidades, 37, 2017, p. 11-24 [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «VII Latin church music on the continent-3. Spain and Portugal». A: The New Oxford History of Music. Londres: Oxford University Press, 1979. ISBN 0-19-316301-2. «I. ancient and Oriental music»
- ↑ The extant music of Rodrigo de Ceballos and its sources. Detroit: Information Coordinators, 1980.