Roger Brunet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 març 1931  (95 anys)Tolosa de Llenguadoc (França) | ||
| Director de recerca del CNRS | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Tolosa - doctorat | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | geògraf | ||
| Ocupador | Centre Nacional de Recerca Científica, director de recerca (1976–1981) Universitat de Reims, professor universitari (1966–1976) Universitat de Tolosa-Lo Miralh, professor associat, professor agregat, docent, professor universitari (1957–1976) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Christian Grataloup i Denis Eckert | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Régine Vanduick | ||
| Premis | |||
Roger Brunet (Tolosa de Llenguadoc, 30 de març de 1931) és un geògraf i cartògraf occità de referència mundial. Va crear un mètode de model·lització geografíca que va batejar coremàtica.[1] Va ensenyar a diverses universitats occitanes i franceses i és director mèrit de recerques del Centre national de la recherche scientifique (CNRS). És conegut per desenvolupar el concepte de la megapoli dorsal europeé, més coneguda com la Banana Blava.[2][3]
És considerat una figura important en l'àmbit de la geografia de la segona meitat del segle xx. Va fundar el grup RECLUS (Réseau d'étude des changements dans les localisations et les unités spatiales, ‘Xarxa per a l'estudi dels canvis de localitzacions i unitats espacials’).[4] Amb aquest grup d'un centenar d'especialistes va redigir una nova Géographie Universelle (‘Geografia Universal’),[5] que aporta, entre altres aportacions derivades del seu estudi dels coremes, una manera de representació de l'espai. Els coremes són representacions esquemàtiques destinades a crear models gràfics que representen un espai i els fenòmens espacials que l'afecten.
Va fundar dues revistes científuqes: L'Espace Géographie, el 1972, i junts amb Robert Ferras, Mappemonde, una revista sobre la imatge geogràfic i les formes del territori, el 1986.[6]
Ha fet recerques en camps diversos: l'ordenació territorial, l'epistemologia de la geografia, la semiologia gràfica i, fins i tot, la toponímia.
Biografia
Nascut a Tolosa de Llenguadoc, Roger Brunet hi va fer estudis superiors a la universitat de Tolosa. Es va llicenciar en geografia l'any 1953.[7] Va defensar la tesi doctoral amb una investigació sobre Les campagnes de Toulouse (‘El camp de Tolosa’) i va desenvolupar una tesi complementària sobre els Les Phénomènes de discontinuité en géographie (‘Fenòmens de discontinuïtat en geografia’), el 1965.
D'ençà va esdevenir director de projecte, i després professor a la Universitat de Tolosa, entre els anys 1957 i 1966. Brunet va abandonar llavors l'Occitània per establir-se a la Xampanya, com a professor de la Universitat de Reims, on va exercir entre els anys 1966 i 1976. Hi va esdevenir director de l'Institut de Reims de Geografia i director fundador de l'Institut d'Ordenació del Territori i Medi Ambient de la Universitat de Reims.
Després, Brunet es trasllada a París, on esdevé director de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS),[8] director del Centre de documentació de Ciències Humanes i del laboratori Intergéo (1976-1981).
Entre 1981 i 1984, va ser assessor tècnic del ministre de Recerca i Tecnologia, Jean-Pierre Chevènement, i després de Laurent Fabius, a més de responsable de les Ciències Humanes i de la Societat i, finalment, cap del Departament de Ciències Humanes del Ministeri d'Investigacions i recerques francès.
Contribució a l'estudi de la geografia
El 1984, va fundar el grup RECLUS), acròstic francès que és alhora un homenatge a Élisée Reclus, autor d'una geografia universal, publicada entre els anys 1855 i 1894.
És conegut desenvolupar un nou mètode de representació esquemàtica de l'espai, fonamentat en el que va batejar amb el neologiqeme chorèmes (coremes) als anys vuitanta del segle xx. Tanmateix, després d'haver estat molt utilitzada, la coremàtica és avui menys estesa i cada cop més criticada.[9] Amb tot, gràcies als coremes ha estat possible definir i modelar la columna vertebral econòmica i geogràfica d'Europa i posar de manifest l'impacte econòmic i geogràfic de l'eix del Rin a les directrius polítiques dels països d'Europa occidental.
Vers l'any 2000, Roger Brunet va crear el web anomenat «Trésor des régions» (‘El tresor de les regions’), on es detallen totes les regions, departaments, ciutats i conurbacions i altres llocs remarcables de l'actual territori de l'estat francès. Aquesta vasta base de dades es va completar l'any 2010.
A l'obra Geògrafs, generació 1930, sobre Roger Brunet, Paul Claval, Olivier Dollfus, François Durand-dastès, Armand Frémont, Fernand Verger es va publicar un resum de la seva obra, vista per col·legues, així com una selecció personal dels seus escrits.
El seu col·lega Yves Lacoste el descriu com un bon geògraf «la ideologia marxista del qual anava estranyament en la mateixa direcció que la influència americana[…] Cercava de trobar a totes les formes d'organització humana un panteó de figures geomètriques», els coremes. Segons Lacoste, Brunet «odiava la geografia física i preferia l'abstracció pura», que denunciava com a vanitat.[10]
Homenatges i distincions
- Premi Vautrin-Lud del Festival Internacional de Geografia de Saint-Dié-des-Vosges (1996)
- És doctor honoris causa per les universitats de Lieja i Lausana.
Obres destacades
- Les Campagnes toulousaines, tesi doctoral, 1965;
- Les Phénomènes de discontinuité en géographie, 1967;
- Découvrir la France, 1972-74, 7 volumes;
- Atlas mondial des zones franches et paradis fiscaux, 1986;
- La Carte, mode d'emploi, 1987;
- Les Villes «européennes», 1989;
- Vers des réseaux transeuropéens, 1991;
- Les Mots de la géographie, dictionnaire critique, 1992, (amb R. Ferras i H. Théry);
- La France, un territoire à ménager, 1994;
- La Russie nouvelle, 1994;
- Atlas de la Russie et des pays proches (amb D. Eckert i V. Kolossov), 1995;
- L'Aménagement du Territoire, 1997;
- Le Déchiffrement du Monde. Théorie et pratique de la géographie, 2001;
- La Russie. Dictionnaire géographique, 2001;
- Le Diamant: un monde en révolution, 2003;
- Trésor du terroir. Les noms de lieux de la France, 2016,
- Le Déchiffrement du monde. Théorie et pratique de la géographie, 2017;
- Nouveaux territoires, nouveaux noms de la France, 2021.
Referències
- ↑ Brunet, Roger «La composition des modèles dans l'analyse spatiale». L'Espace géographique, 9, 4, 1980, p. 253–265. DOI: 10.3406/spgeo.1980.3572.
- ↑ Hospers, Gert-Jan. «Beyond the blue banana? Structural change in Europe's geo-economy». A: 42nd Congress of the European Regional Science Association: "From Industry to Advanced Services - Perspectives of European Metropolitan Regions", August 7th - 31st, 2002, Dortmund, Germany (en anglès). Louvain-la-Neuve: European Regional Science Association (ERSA), 2002.
- ↑ Oliveras Gonzàlez, Xavier. La construcció metageogràfica de l'arc mediterráni (pdf) (tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, maig 2009, p. 216.
- ↑ Mendoza, Josefina Gómez «Des géographes novateurs de L'Espace géographique» (en francès). L’Espace géographique, 40, 1, 09-04-2011, p. 95–96. DOI: 10.3917/eg.401.0095.
- ↑ Lepetit, Bernard «Sous la direction de Roger Brunet, Géographie universelle, Mondes nouveaux» (ressenya) (en francès). Annales, 46, 6, 1991, p. 1450–1452.
- ↑ «Mappemonde» (en francès, anglès). Open Edition. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «Les agrégés de l'enseignement secondaire. Répertoire 1809-1960». cnrs.fr. [Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ Societat Catalana de Geografia, 1987, p. 161.
- ↑ Clerc, Pascal. «Chapitre 24. Chorématique et systémique : des démarches pour expliquer l'organisation des espaces:». A: Géographie. Épistemologie et histoire des savoirs sur l'espace. Armand Colin, 2019-04-24, p. 152–160. DOI 10.3917/arco.clerc.2019.01.0152. ISBN 978-2-200-62478-1.
- ↑ «Une géopolitique virile» (en francès). Conflits, abril-juny 2014, 28 març 2014.
Bibliografia
- Allemand (dir.), Sylvain. «Roger Brunet». A: Comment je suis devenu géographe (en francès). París: Le Cavalier bleu, 2007.
- «Roger Brunet a Barcelona». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 10, 1987, p. 161-162.